Aquest mes es compleix el centenari del naixement d’un dels ‘savis de Felanitx’, que el 1963, havent-se llicenciat en Llengües Clàssiques a Madrid, s’establí al país asiàtic per aprofundir en l’estudi del sànscrit. El 1983, a 57 anys, Binimelis morí a Nova Delhi. En record seu, el 2006 la UIB impulsà el primer diccionari sànscrit-català
PalmaEl palmesà Gonçal López Nadal, de 73 anys, és professor emèrit d’Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Se sent deutor del mestratge del felanitxer Antoni Binimelis Sagrera. “La primera vegada –assegura– que vaig sentir parlar d’ell va ser el 1964, quan jo tenia 11 anys. Va ser pel meu oncle, Guillem Nadal Blanes, que estava destinat com a diplomàtic a l’Índia. En una carta ens contà a la família que havia conegut un mallorquí, especialista en llengües clàssiques i professor d’espanyol a Nova Delhi. Deia que era una persona força peculiar, un home de cultura universal i que no havia perdut un pèl, però, de la seva condició de pagès”.
Binimelis va néixer el 7 d’abril del 1926 a Felanitx en el si d’una família humil. El 1947, durant els coneguts anys de la fam de la postguerra, fou dels primers joves del poble que partí a estudiar a fora. El capellà del poble insistí als seus pares que el gran talent intel·lectual del seu fill no es podia desaprofitar fent que quedàs treballant al camp. El jove felanitxer, de 21 anys, començà cursant Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Al cap de dos anys es traslladà a la Complutense de Madrid, on el 1957 obtingué la llicenciatura en Filologia Clàssica. Al llarg de tot aquell període es pogué mantenir gràcies a una beca i fent classes de llatí i grec en col·legis de jesuïtes. No li faltà temps per estudiar també italià, francès, anglès i alemany.
El 1959, a 33 anys, Binimelis presentà la seva primera tesi doctoral sobre el sànscrit a Espanya. L’interès per la llengua sagrada de l’Índia li havia nascut a les classes d’indoeuropeu del catedràtic Francisco Rodríguez Adrados. Al segle XVIII l’estudi de l’idioma del Kamasutra fou decisiu per intentar confeccionar el primer mapa lingüístic del món. El 1788 el jutge britànic Sir William Jones, expert en el món oriental, l’emparentà amb el llatí, el grec i les llengües germàniques. “Cap filòleg –escrigué– no podria investigar aquestes tres llengües sense pensar que procedeixen d’una font comuna que, potser, ja no existeix”. Jones descartà així la creença majoritària d’aleshores que considerava l’hebreu la llengua primigènia per ser la que havia servit per escriure l’Antic Testament. Els estudiosos que el seguiren també ho cregueren i batiaren aquell tronc comú, ja perdut, amb el nom d’indoeuropeu, perquè les seves derivacions s’estenien des de l’Índia fins a Europa. Avui l’indoeuropeu és considerat una de les 17 famílies lingüístiques que hi ha al planeta.
Gonçal López Nadal amb Binimelis a l’Índia (1975).Arxiu de Gonçal López Nadal
El 1963, després de dos anys treballant al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Binimelis tingué l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi del transcendental idioma dels bramans. Va ser gràcies a la primera beca de lector d’espanyol a la Universitat de Nova Delhi que concedia el Ministeri d’Assumptes Exteriors. Per aquells temps ja hi havia un destacat mallorquí especialista en el sànscrit. Era el margalidà Joan Mascaró i Fornés, 29 anys més gran. D’adolescent, havia quedat impressionat en llegir una traducció al castellà del poema hindú Bhagavad Gita. El 1929, a 32 anys, s’havia llicenciat en llengües orientals a la Universitat de Cambridge (Anglaterra), on havia acompanyat a estudiar un dels fills del banquer Joan March, paisà seu. Des de la mateixa universitat, on exercí de professor, Mascaró es dedicà en cos i ànima a la traducció a l’anglès dels llibres sagrats de l’Índia, que permeteren a Occident conèixer un món ple d’espiritualitat. “Binimelis –diu López Nadal– mai no el va conèixer. Segurament, però, sabia qui era per les seves traduccions”.
“M’estim més ser pobre a l’Índia”
El 1963, a 37 anys, el felanitxer seria pioner a l’hora d’introduir l’estudi de l’espanyol a les terres del riu Ganges. Quan hi arribà, feia 16 anys que el país s’havia independitzat de Gran Bretanya sota la batuta del carismàtic líder pacifista Mahatma Gandhi –cinc mesos després, el 30 de gener de 1948, fou assassinat a trets per un fanàtic hindú, a 79 anys. Binimelis també impartiria classes als futurs diplomàtics indis des de l’Escola d’Estudis Internacionals. Aviat s’animaria a fundar la Societat d’Estudis Hispànics a l’Índia. El 1968, a la Universitat de Nova Delhi, presentà la seva segona tesi doctoral centrada en els Alamkaras, unes importants figures literàries de la lírica índia. El 1970 ja hi guanyà, per oposició, la plaça de professor associat, que li permeté crear el departament d’Estudis Hispànics. El mateix faria el 1972 a la Universitat Jawaharlal Nehru. Aquell ambient el duria a conèixer el català Raimon Panikkar (1918-2010), gran divulgador de l’hinduisme.
Binimelis també es dedicà a dictar conferències i a participar en congressos internacionals d’indologia. Havent après l’hindi, en nombroses ocasions faria d’intèrpret de la primera ministra Indira Gandhi. Igualment publicà nombrosos articles d’investigació i traduccions de poemes del sànscrit al castellà per a la revista Papeles de la India, editada a Nova Delhi. Durant el seu temps lliure, l’indòleg mallorquí explotà la seva vena espiritual pintant quadres, sobretot de temes mitològics. També tingué temps per ajudar els pacients d’un centre de leprosos impulsat per la mare Teresa de Calcuta, que el 1979 seria premi Nobel de la Pau.
El felanitxer es trobà amb un país molt pobre, amb 800 milions d’habitants –avui, amb prop de 1.500 milions, és el més poblat del món. En una entrevista concedida el gener del 1983, un mes abans de morir, feia la següent afirmació: “Per la seva forma de vida, m’estimaria més ser pobre a l’Índia que en un país occidental. Per viure aquí es necessita molt poc [...]. L’indi accepta la pobresa, que no és un estat denigrant, sinó kàrmic, com si estigués causat per actes realitzats en vides anteriors i que ofereix l’ambient adequat per alliberar-se de futures reencarnacions”.
Contra els ‘hippies’
López Nadal va conèixer en persona Binimelis el gener de 1968. “Jo –diu– tenia 15 anys i havia acabat quart de revàlida. Llavors el meu oncle diplomàtic convencé mon pare perquè em deixàs viatjar tot sol fins a Nova Delhi, on don Toni (així el coneixíem) em podria fer classes particulars de grec i de llatí. El meu germà Joan Manuel, dos anys més gran, ja havia passat per la mateixa experiència”. Aquell adolescent de Palma es trobà amb un home de 42 anys de cos eixut, ulls blaus i no gaire alt. “De seguida em vaig adonar que era una persona molt estimada i respectada dins i fora de l’àmbit universitari. El tenien com un guru, paraula que en sànscrit significa ‘venerable’. Era un professor excèntric que defugia, però, la vanitat. Sabia combinar la investigació amb la vida al carrer. Les seves classes eren meravelloses, plenes d’entusiasme. En canvi, Joan Mascaró, a qui vaig conèixer més endavant, era un místic extraordinari que vivia, però, força aïllat a la seva torre d’ivori”.
El 1968 fou l’any de l’eclosió del moviment hippy que tant s’emmirallà en l’hinduisme i el budisme. El febrer d’aquell any els Beatles, el grup de rock britànic del moment, viatjaren fins al bressol d’aquelles religions per assistir a unes sessions del Maharishi Mahesh Yogi, l’introductor a Occident de la meditació transcendental. Sobre aquest tema George Harrison i John Lennon ja n’havien dialogat l’octubre del 1967 amb Mascaró en un programa de televisió de la BBC. “Don Toni –assegura el deixeble– criticà molt la fascinació que el jovent occidental sentia per les filosofies orientals. Li semblava una moda banal que responia a interessos econòmics”.
Aquella espècie d’‘Erasmus’ de López Nadal s’allargà tres mesos. “Don Toni no només es preocupà de la meva formació intel·lectual. També em dugué a conèixer gent de l’Índia perquè tingués una visió més transversal del país”. L’alumne repetiria la visita al cap de set anys, el 1975, quan ja havia acabat els estudis universitaris. A final del febrer del 1983 li arribà la pitjor notícia possible. “Jo era a la finca familiar de Son Servera. Em telefonà el meu germà per dir-me que don Toni havia estat trobat mort a la seva casa de Nova Delhi. Tenia 57 anys. El seu cos presentava símptomes de violència. El cas s’acabà arxivant sense que s’esclarissin els motius del crim”. Mascaró, l’altre gran mestre de la llengua sagrada dels hindús, moriria quatre anys més tard, el 1987, a Cambridge, a 89 anys.
El 1992 López Nadal va convèncer el rector de la UIB Nadal Batle, felanitxer com Binimelis, perquè encapçalàs un viatge institucional a la Universitat de Nova Delhi per retre un homenatge el seu paisà. “En aquella ocasió vàrem conèixer el filòleg català Òscar Pujol Riembau, que vivia al país des del 1986. Li vàrem proposar la idea d’elaborar, amb el finançament de la nostra universitat, el primer diccionari sànscrit-català. El projecte veié la llum el 2006. Va ser la millor manera d’honrar la memòria de don Toni”.
El sànscrit que parlam
Són moltes les paraules que avui empram procedents del sànscrit. En l’idioma dels bramans (casta de l’Índia), ‘karma’ vol dir ‘acció’. El terme al·ludeix a les nostres ‘accions’ físiques, verbals i mentals, les quals, segons l’hinduisme, condicionen les nostres reencarnacions. Així doncs, els comportaments virtuosos són la llavor de la nostra futura felicitat, i els perjudicials, la del nostre patiment. D’aquí tenim l’expressió ‘maleït karma!’. També hi ha el concepte ‘mantra’, que significa ‘alliberació de la ment’. En l’hinduisme i el budisme és una fórmula sagrada (una síl·laba, un mot, una frase o un text), que se sol dir de manera reiterada a l’inici o al final d’una pregària o meditació. Té com a objectiu alliberar la ment del flux constant de pensaments per aconseguir la màxima concentració. En català, el mot ‘mantra’ adquireix un ús metafòric que funciona com a equivalent d’enumeració monòtona i repetitiva.
Una meditació que ens ha arribat de la pàtria del pacifista Mahatma Gandhi és el ioga, ‘unió’ en sànscrit. En la filosofia hindú, designa un conjunt d’exercicis físics que permeten la ‘unió’ entre els cosmos i la divinitat. El ioga sexual és conegut com a tàntric (‘teixir’). En la recerca de la plenitud espiritual, el seu objectiu no és l’ejaculació o l’orgasme, sinó potenciar els cinc sentits mitjançant besades, carícies i mirades perquè flueixi l’energia sexual. El manual del sexe per als antics habitants de l’Índia fou el ‘Kamasutra’ (‘les regles de l’amor’). El seu autor és Vatsiaiana, un religiós que visqué en una data incerta entre els segles I i VI dC.
Del sànscrit també tenim la paraula ‘nirvana’ (‘extinció’). És l’estat de felicitat absoluta que es pot assolir a través de la meditació. En les religions orientals, els mestres espirituals s’anomenen ‘gurus’ (‘venerable’) i l’encarnació corporal d’un déu a la Terra rep el nom d’‘avatar’ (‘descens’). Hi ha altres paraules que ens han arribat de l’Índia sense ser necessàriament d’origen sànscrit. És el cas de ‘casta’. D’etimologia incerta, a la terra del Taj Mahal és cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat. Els que no pertanyen a cap casta són els ‘pàries’. En la llengua tàmil (al sud-est del país) significa ‘tocador de bombo’ en al·lusió a una activitat que podia realitzar una determinada classe social considerada intocable. En català el terme s’empra per definir persones excloses dels avantatges de què gaudeixen els altres.
Tot aquest univers lingüístic va ser el que va conèixer de prop el felanitxer Antoni Binimelis (1926-1983) durant els seus darrers vint anys d’estada a l’Índia. El proper dijous, 9 d’abril, amb motiu del centenari del seu naixement, el seu deixeble Gonçal López Nadal en glosarà la figura. Serà a les 19 h, a la Casa de Cultura de Felanitx.
![Mascaró,
El gran Mallorquí “globolocal”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
![Gonçal López Nadal amb Binimelis a l’Índia (1975).](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 735 487"%3E%3C/svg%3E)
