Eivissa va ser un dels epicentres europeus de la xarxa d'Epstein

Palma“Tones de joves wow.” Així es referia un dels scout (seleccionador de top models) preferits de Jeffrey Epstein a les joves que havien reclutat per a una de les moltes estades que preparaven a Eivissa fa una quinzena d'anys. Ho va escriure en un correu enviat l'any 2010, en què aparentment s’organitzaven sessions fotogràfiques amb models d’alt nivell. Les referències constants a l'edat i els comentaris que hi ha als missatges entre el magnat nord-americà –que es va suïcidar el 2019 a la presó, a Nova York– i els seus col·laboradors confirmen que Eivissa va tenir un paper clau en la xarxa d’influències i espais de negocis internacionals, amb el rerefons de companyia de joves, identificades sempre com a girls a les comunicacions.

Els missatges demostren una activitat frenètica amb un patró que es repeteix: un sistema d’elit global en què negocis, viles de luxe i joves models es combinaven estructuralment, amb Eivissa com un dels punts més recurrents i influents.

Els correus mostren com Epstein i la seva xarxa —agents com Daniel, intermediaris com Tigran i scouts com Clifford— coordinaven la presència de joves models a Eivissa, París, Saint-Tropez, Nova York, Los Angeles i Moscou. La Pitiüsa major jugava a la lliga d’aquestes destinacions de luxe i les models es desplaçaven amb itineraris acuradament planificats: vols des de Nova York i París cap a Eivissa, allotjament en cases privades i hotels de luxe, i disponibilitat per a sessions fotogràfiques, esdeveniments socials i trobades privades amb persones d’alt nivell econòmic, a les quals s’oferia l’estada a Eivissa com una combinació de festa molt especial i la millor companyia.

Un model de negoci implantat a Eivissa

Miguel, un jardiner que fa feina en cases d’ultraluxe i que demana a l’ARA Balears no ser identificat amb el llinatge, explica que "normalment aquestes cases, que ells anomenen villas, acullen festes que poden arribar a costar un milió d’euros". "Tot és exclusiu, hi ha molt d’alcohol i altres substàncies i, en alguns casos, joves de companyia". En una societat amb el metre quadrat més alt de tot l’Estat espanyol, i on l’accés a l’habitatge ha esdevingut un drama, aquest festival d’excessos estiuenc no deixa indiferent, però ja és un sistema econòmic que no sembla tenir cap alternativa a curt termini: “Els eivissencs sabem què passa i molts viuen d'això. Convivim durant l’estiu amb aquests nuclis d’excessos, i no volem ni saber els noms dels famosos que hi entren i en surten”. No debades l’aeroport d’Eivissa és un dels que més jets privats acull cada any d'entre tots els de l'Estat.

Entre les joves que apareixen citades repetidament a les comunicacions eivissenques d’Epstein hi ha Tanya, Anna, Anastasia i Alesya, models russes i de l’Europa de l’Est amb edats que oscil·laven entre els 18 i els 22 anys. En un dels correus, un col·laborador detalla: “Vaig pagar els bitllets i hotel per a les sueques d’edats 21 i 22 i l'eslovaca de 22, i les sueques van decidir anar a Eivissa…”.

Apareix almenys una menor

Una de les comunicacions fa referència explícita a una menor. Els interlocutors, sempre del mateix entorn d’Epstein, esmenten una francesa anomenada Luna, que té quinze anys, i es fa constar literalment que: "Els seus pares m’han controlat i estan molt contents que la seva filla comenci a modelar". El to de la correspondència evidencia un control sistemàtic sobre les edats, disponibilitats i itineraris de les joves.

Els correus també reflecteixen la manera com Epstein i els seus col·laboradors feien servir Eivissa i altres ciutats com a concentrador operatiu d’elit. A Eivissa, les vil·les i mansions de luxe no eren només llocs per dormir: eren escenaris de reunions, trobades socials i sessions fotogràfiques. Un correu parla d’una "Ibiza session with Marc Lagrange" i s’hi adjunten fotos sense censura, acompanyades del comentari "Wonderful!", suggerint que la producció i distribució d’imatges era una part essencial del sistema. Això es combinava amb clubs i DJ internacionals, DJ "from Ibiza", que servien de ganxo per als potencials clients d’Epstein, sempre amb el mateix plantejament: festes exclusives on les joves models eren presentades a contactes poderosos.

Xalets de 50 milions d'euros

L’element immobiliari d’ultraluxe, sempre present a Eivissa, no és aliè a la trama. Epstein mantenia converses amb propietaris de grans xalets de l’illa per fer-los servir de base. Entre els noms que apareixen als documents filtrats figuren els d’executius amb connexions urbanístiques d’alt nivell, i també Guy Laliberté, el fundador del Cirque du Soleil, propietari de residències icòniques com Can Soleil i Can Luna, al terme municipal de Sant Josep, les quals Epstein volia adquirir per als seus negocis. Laliberté explicava que havia invertit "molta energia i amor" en aquestes propietats i volia que quedassin en "mans de confiança". En la seva oferta adjunta proporcionava enllaços i detalls perquè Epstein o algú del seu entorn pogués considerar la compra. Epstein, de fet, va demanar més informació sobre preus i característiques, i un assistent de Laliberté li va facilitar dades que mostraven que Can Soleil estava a la venda per uns 49,5 milions d’euros (amb lloguers setmanals d'entre 75.000 i 130.000 €) i Can Luna per 14,5 milions d’euros (també disponible per llogar).

Paral·lelament, Epstein i els seus col·laboradors interactuaven amb empresaris i contactes de primer ordre a qui oferien experiències i trobades. Noms com Nicole Junkermann, inversora alemanya amb vincles a Londres i negocis internacionals, apareixen en missatges amb Epstein, suggerint encontres en què es parla de figures com Mark Packer (propietari de restaurants com TAO als Estats Units) i Boris Nikolic, amb els quals es discutien detalls de clubs nocturns, reserves i plans d’estada a l’illa. En un fil de correus, un intermediari demana: “Will you be in Europe? There’s something that might interest you” ('Seràs a Europa? Hi ha alguna cosa que potser t'interessa'), una formulació suau que combina invitacions socials amb suggeriments de trobades privades. En un altre correu, una empresària afirma que un amic serà a Eivissa uns dies, i s’adreça a la trama: “No el deixareu sol, oi?”.

Xarxa de ciutats internacionals

Epstein enviava models per a "sessions" a París i Saint-Tropez, o per a trobades a Nova York i Los Angeles. Eivissa estava al mateix nivell –segons apareix als correus–, com a node per fer negocis i trobar companyia. Models russes enviades des de Moscou sovint viatjaven primer a Eivissa, on es reunien amb scouts, i després del filtratge eren traslladades a altres ciutats clau del circuit. Aquest flux constant era supervisat amb precisió logística: qui arriba quan, qui s’hi queda, quants dies es necessiten i com encaixa el calendari de cada model amb els plans dels contactes.

Els correus també retraten les enormes quantitats de doblers que invertia l’organització d’Epstein per mantenir actiu el model de negoci. Hotels, bitllets i taxis a tota hora, cap a l’aeroport i cap a una vil·la de luxe. Els missatges inclouen comptabilitat específica i detallada de la trama.

Així, el retrat que emergeix dels correus de Jeffrey Epstein és el d’un sistema sofisticat i global, amb nodes en ciutats importants de negocis i oci, però amb Eivissa com un dels centres neuràlgics més recurrents. Una trama ara al descobert i que ha esquitxat empresaris, destacats personatges internacionals i fins a quatre cases reials.

Eivissa i la resta de ciutats on es desenvolupava la trama esdevenien platós dins d’una xarxa de poder, d’influència i d’accés a persones joves, algunes menors, integrades en itineraris que combinaven negoci, imatge i entreteniment. Les expressions literals dels correus —“a ton of wow girls” ('Un munt de joves uau') , “so she is yours if you want” ('Si la vols és teva'), “just received the raw pics from my Ibiza session” ('Acab de rebre les fotos de la meva sessió d'Eivissa'), “what happens in Ibiza stays in Ibiza ;-)” ('El que passa a Eivissa, queda a Eivissa')— no són només pinzellades: són peces d’un mosaic que mostra com Eivissa, sota la cortina del luxe i la festa, era una peça estructural dins d’una xarxa de màxim nivell per generar i mantenir contactes, i negocis, d’elit.