El govern espanyol sol·licitarà al TC la suspensió cautelar de la derogació de la llei de memòria de les Balears
L'executiu de Pedro Sánchez també interposarà un recurs d'inconstitucionalitat per fonamentar que la derogació de la normativa autonòmica vulnera principis constitucionals i obligacions internacionals assumides per Espanya en matèria de drets humans i justícia
PalmaEl govern espanyol sol·licitarà al Tribunal Constitucional (TC) la suspensió cautelar de la derogació de la llei de memòria democràtica de les Balears, a la qual el Parlament va donar el vistiplau el 10 de març amb els vots del PP i de Vox.
La decisió, ha informat el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica en un comunicat, s'elevarà al pròxim Consell de Ministres, encara que no ha concretat quan. Així, l'executiu estatal interposarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la derogació de la Llei autonòmica de memòria i reconeixement democràtics, que va ser aprovada el 2018. Després de materialitzar-se la derogació, el ministre del ram, Ángel Víctor Torres, va instar el Govern de Prohens a reunir-se per mirar de trobar una alternativa. No obstant això, segons el Ministeri, el Govern "ha declinat" la proposta que li varen plantejar "per a la restitució íntegra de la llei".
És per això, com ja ha succeït quan altres comunitats autònomes han derogat les seves respectives lleis de memòria, el Govern ha sol·licitat un dictamen al Consell d'Estat per poder interposar un recurs d'inconstitucionalitat. L'executiu estatal, a més, sol·licitarà al TC la suspensió cautelar de la llei que va derogar la normativa de memòria democràtica mentre es resol el procediment judicial, una mesura que amb anterioritat ha estat aplicada en casos similars.
El recurs estarà fonamentat en què la derogació de la normativa autonòmica vulnera principis constitucionals essencials i les obligacions internacionals assumides per Espanya en matèria de drets humans, veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. El Ministeri ha defensat que l'eliminació d'aquest marc normatiu suposa un "menyspreu" a l'estatut jurídic de les víctimes de la guerra civil espanyola i la dictadura franquista. A parer seu, afecta directament a drets vinculats a la dignitat humana i a la integritat moral reconeguts a la Constitució.
Així mateix, de Madrid han recordat que els relators de les Nacions Unides han advertit sobre el risc que representen les denominades lleis de "concòrdia" per a la salvaguarda dels drets de les víctimes. Entre els aspectes afectats per la derogació es troben les polítiques de localització i identificació de desapareguts, la senyalització de 'Llocs de Memòria', els programes educatius i de formació sobre memòria democràtica i els mecanismes de col·laboració institucional i suport a les associacions memorialistes. El Ministeri, finalment, ha subratllat que la supressió de la legislació balear compromet les obligacions legals de la Llei estatal de memòria democràtica, que s'aplica a tot el territori i que estableix un deure de col·laboració entre totes les administracions públiques per garantir els drets de les víctimes.