Front comú contra el PP per les mesures que amenacen l'escola en català

PalmaEls partits de l’oposició i diversos sindicats educatius han instat el PP a donar suport a un vot particular relacionat amb les esmenes de la llei de projectes estratègics que incideixen en l’ensenyament en català. La iniciativa es registrarà aquest divendres al Parlament i s’haurà de discutir dimarts durant la reunió de ponència de la llei. Això podria comportar la retirada de les esmenes vinculades a l’accés a la funció pública de docents sense el requisit de català i també l’exempció de la llengua catalana per als alumnes desplaçats temporalment a les Illes Balears.

La subsecretària general del PSIB, Rosario Sánchez, ha presentat aquesta iniciativa, que té el suport del PSIB, MÉS per Mallorca, Unides Podem i diferents sindicats amb representació entre el professorat. Sánchez ha incidit que aquestes esmenes “atempten” contra els drets lingüístics dels alumnes i ha assegurat que, sota l’argument de les places de difícil cobertura, el Govern estaria impulsant el “major retrocés” en matèria lingüística des de la legislatura de l’expresident José Ramón Bauzà.

En aquest sentit, la dirigent socialista ha demanat exercir “la màxima pressió possible”, a més d'advertir que, si no es recula, les conseqüències podrien trigar anys a revertir-se. També ha defensat que “tota la societat balear té un consens d’emprar el català com a eina de cohesió social” i ha qualificat d’“inadmissible” qualsevol intent de ruptura d’aquest consens. Igualment, ha reclamat un “front comú” per aturar el que considera un retrocés del català no només en l’educació pública, sinó també en la sanitat i la resta d’àmbits de la funció pública.

Sense límits temporals

Per la seva banda, la secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, Amanda Fernández, ha assenyalat que el fet que el Consell de Govern pugui definir les places de difícil cobertura “coarta” la tasca sindical a les taules de negociació de la funció pública. També ha subratllat que l’exempció del català per a estudiants “no posa límits” en els terminis actuals, quan fins ara només s’exonerava d’examinar-se els alumnes amb una estada mínima de dos anys a les Balears.

Fernández ha defensat que la legislació educativa hauria d’orientar-se cap a un “acolliment lingüístic” en català, ja que és “identitat” i “llengua pròpia” de les Balears. A més, ha considerat que aquestes esmenes “no tenen lloc” dins d’una llei de mesures urgents per accelerar projectes estratègics de transformació econòmica, ja que, a parer seu, l’ensenyament en català no hi té connexió. També ha criticat que s’hagin introduït per via d’esmenes, sense possibilitat de debat previ amb els grups parlamentaris ni les entitats afectades, i ha demanat al PP que “recapaciti”.

Malestar sindical

En paral·lel, representants de la comunitat educativa i sindicats han expressat el rebuig a les mesures. Des de STEI, la responsable d’Educació Pública, Catalina Bibiloni, ha qualificat les esmenes com un “cop” al català i ha advertit que poden provocar una alteració del funcionament dels centres educatius, amb implicacions sobre la Llei de normalització lingüística. També ha criticat la “traïdoria” de la tramitació, que considera un “menyspreu” als docents per no haver passat per la Taula Sectorial d’Educació.

Des d’UGT Balears, la secretària d’Ensenyament, Flor del Taronger Tortonda, ha denunciat que les esmenes s’han tramitat “d’esquena” a la comunitat educativa i a la Mesa de l’Educació Pública, on es negocien qüestions com l’accés a la funció pública del professorat. Ha afegit que també haurien d’haver passat pel Consell Escolar i ha criticat que s’incloguin en una llei “sense contingut educatiu”, sense possibilitat de participació dels agents implicats. A més, ha qüestionat la legalitat del procediment i ha plantejat si els alumnes de Formentera tenen els mateixos drets lingüístics que la resta de l’arxipèlag.

Finalment, per part d'Alternativa Docent, el representant Miquel Àngel Santos ha fet una crida a la mobilització de la comunitat educativa, ja que considera que les esmenes vulneren l’Estatut d’Autonomia, la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims. També ha advertit que les mesures no responen a la manca de docents a les Balears i ha apuntat que s’inscriuen en un debat més ampli observat en altres territoris com el País Valencià i Catalunya, fins al punt que podrien ser “la gota que fa vessar el tassó”.

Estem treballant per ampliar aquesta informació