El PSIB i la comunitat educativa declaren la guerra a l’exempció del català a docents: “No farem cap pas enrere”

PalmaL’acord recent entre el PP i Vox, que permetrà que els docents que optin a places de molt difícil cobertura no hagin d’acreditar el coneixement de català, ha desencadenat una onada de crítiques dels sindicats i col·lectius educatius. La mesura, presentada com una solució per cobrir vacants en àrees amb manca de personal, ha estat interpretada pels seus crítics com un retrocés en la normalització lingüística i un atac als drets lingüístics històrics de les Illes Balears. Després de mesos de suspens, la Xarxa Educativa per la Llengua es tornarà a reunir dilluns. Aquest divendres el PSIB ha convocat la comunitat educativa a una trobada per analitzar l'impacte de les mesures que lleven pes al català. Hi han assistit els sindicats docents (STEI, SIAU, Alternativa, UOB i UGT), Joves de Mallorca per la Llengua, l'OCB, i ha tingut el suport dels directors de Primària i de les famílies. Tots ells han mostrat el seu rebuig frontal a la mesura.

Per a Rosario Sánchez, vicesecretària general del PSIB, la mesura suposa un trencament clar dels consensos històrics: “Vox incrementa la pressió sobre el català i el PP hi cedeix. El PSIB considera inacceptable trencar un dels consensos lingüístics històrics i un atac als drets lingüístics, amb l’argument fals que això només afecta persones que no atenen l’escola pública", ha exposat. Sánchez alerta que la flexibilització del requisit lingüístic té un impacte real i immediat: “Hi ha pacients que demanen atenció en català i no la reben, hi ha alumnes que tenen drets lingüístics i no tenen professor que els parli en la seva llengua. La llengua catalana només esdevé un problema quan governa Vox. El tema és fer content Vox. És una barbaritat. Ens hem reunit amb col·lectius de defensa de la llengua pròpia i s’ha transmès indignació", ha continuat.

També Amanda Fernández, secretària general dels socialistes de Mallorca i responsable d'educació al PSIB, ha manifestat la seva preocupació per les implicacions de la mesura: “La comunitat educativa ha transmès preocupació per la situació que vivim. El Govern dirigeix decisions derivades de Vox i, malauradament, són moltes. Sempre ataquen els més vulnerables, l’educació i la llengua pròpia. S’han presentat esmenes a una llei que ja s’està aplicant, que Vox ha anunciat i que el PP ha acceptat". Fernández insisteix que l’impacte de l’acord sobre l’educació va molt més enllà del simple requisit del títol de català: “Ara es proposa eliminar el català de la funció pública i dels docents amb difícil cobertura, la qual cosa dificultaria encara més la disponibilitat de professors que coneguin la llengua pròpia. Una tutoria dona classes de català a Primària. A Formentera totes les places són de molt difícil cobertura. Ens podríem trobar un tutor que no sap català i que no el pot ensenyar.”

Segons Fernández, la mesura no només afecta l’ensenyament: “Vox ho fa amb odi a la llengua. La llengua, a banda de ser pròpia, és la que cohesiona les Illes. Això fa que els que hi vivim i els que l’han après se sentin d’aquí. Aquest atac de Vox, consentit per aquest bipartidisme cordial, desmantella la nostra societat cohesionada i acollidora.”

Els sindicats uneixen forces

Carles Cabrera, del sindicat STEI, també ha encès les alarmes per la iniciativa: “Vox pretén arraconar el català només en llocs on avança: ensenyament, administració pública i sanitat. És el mite del fals bilingüisme: trauran els alumnes de les aules de català, però continuaran fent castellà. No falta cap plaça a causa del català, ja que els interins ja poden presentar-s’hi sense el requisit. Això és només una primera passa."

Altres veus de la comunitat educativa consideren que la mesura posa en perill la cohesió social i l’ús del català com a llengua de servei públic. Joan Crespi, del SIAU, adverteix que la comunitat educativa no farà cap passa enrere: “Estem units per deixar clar que no tolerarem atacs a la llengua catalana. Vox té una obsessió malaltissa per la llengua. La llengua ens ha unit durant dècades. El Govern s’hauria de centrar en problemes reals, com la manca de professionals, ràtios i llistes d’interins buides, no en el català. És important que Vox no decideixi el camí de la comunitat educativa. No farem passos enrere i actuarem de manera decidida contra aquestes mesures".

Per la seva banda, Azahar Tortonda (UGT) ha subratllat la gravetat d’aquest tipus de decisions: “Sembla que volen implantar una monocultura d’un passat de repressió. UGT defensarà el català fins al final. És la llengua vehicular de l’ensenyament i la comunitat educativa ho té clar. No es pot anar contra projectes educatius, famílies ni contra l’opinió de la comunitat educativa. La llengua és un element de cohesió. Hi ha altres problemes estructurals: reducció de les ràtios, millores Acord Marc 2023, Pla d’infraestructures i climatització".

Retrocés accelerat

Àngela Alemany, d’UOB, alerta que les mesures poden accelerar retrocessos lingüístics: “El nostre sindicat té com a pilar la defensa a ultrança del català. Aquesta llengua és fonamental per a la societat. Sense català no seríem qui som. Volen canviar qui som i ho volen fer des de la base: infants i escola. Les mesures del PP i Vox faran accelerar retrocessos lingüístics, no només amb l’exigència de títols sinó també amb altres barreres. Com més agents socials ens sumem, millor."

Fonts del PP i Vox defensen que la flexibilització del requisit lingüístic respon a una necessitat pràctica: cobrir places de difícil accés en zones on hi ha escassetat de docents. Asseguren que no es tracta d’eliminar el català, sinó d’adaptar els criteris per garantir que les escoles puguin continuar funcionant. Tot i això, les crítiques subratllen que la mesura posa en risc els consensos històrics i l’ús del català com a llengua de cohesió social i educativa.

El debat evidencia la fractura que genera la flexibilització del català: mentre el PP i Vox l’emmarquen com una solució pragmàtica, els crítics denuncien que afecta drets lingüístics, cohesió social i la qualitat de l’ensenyament a les Illes Balears.