El pacte PP-Vox hauria deixat 877 places docents sense el requisit de català aquest curs

PalmaSi l’acord entre el PP i Vox per permetre que docents sense el requisit de català accedeixin al funcionariat s’hagués aplicat aquest curs, 877 places haurien quedat exemptes d’aquesta acreditació. Es tracta de totes les places que la Conselleria d’Educació ha catalogat com a places de “molt difícil cobertura”, que són, precisament, les que l’acord preveu alliberar del requisit lingüístic. La primera vegada que es va posar damunt la taula la mesura va ser al juliol, durant la negociació dels pressupostos del 2025. En aquell moment es va dir que, tot i que d'entrada no es demanaria el requisit, després es donaria un temps perquè els interessats l'acreditassin: una vegada ja haguessin aconseguit la plaça.

El desglossament per illes mostra que enguany la mesura hauria afectat quatre places a Mallorca, 138 a Menorca, 549 a Eivissa i 186 a Formentera. En qualsevol cas, aquestes xifres poden variar d’un curs a l’altre, ja que el nombre de places considerades de molt difícil cobertura és dinàmic i depèn de les necessitats del sistema educatiu en cada moment. Amb una resolució n'hi ha prou per modificar-les.

L’acord preveu eliminar l’obligatorietat de conèixer el català per accedir a llocs de difícil cobertura i a altres categories de la funció pública amb poca demanda, com zeladors, auxiliars i personal de neteja o manteniment. La mesura s’introduirà a través de la llei d’acceleració de projectes estratègics i també preveu rebaixar la nota necessària per obtenir el certificat de català (B2 i C1) a alumnes que hagin cursat un any a l’estranger.

Aquest debat arriba en un moment en què la manca de docents ja ha obligat escoles a acceptar professionals que no dominen el català, especialment per cobrir vacants a les llistes d’interins. Diversos centres educatius han rebut professors procedents d’altres comunitats que no parlen català per garantir que les classes no quedin sense cobertura, una situació que posa de manifest les dificultats per garantir la normalització lingüística a les aules. Aquí entra en joc un element del qual nindú dubta, però que tampoc ningú pot demostrar. Hi ha ha molts centres en què no es compleix el Decret de mínims. És vigent, però, en molts casos, només sobre els papers. La falta de professionals que dominin correctament la llengua hi influeix.

Aquest fet té un impacte més evident a Infantil i Primària, perquè la majoria dels centres tenen un projecte lingüístic basat en la figura dels mestres, els quals exerceixen de referents lingüístics. Per a molts alumnes, l’escola és l’únic espai on senten la llengua pròpia i els docents són els seus nexes amb l'idioma.

Sintonia de la dreta

La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha destacar que l’acord s'ha aconseguit després de llargues negociacions, mentre que la portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha recordat que la proposta ja s’havia pactat a canvi dels pressupostos, però que fins ara no s’havia formalitzat. L’objectiu és cobrir totes les places de difícil accés, especialment a Eivissa i Formentera, i permetre excepcions a llocs on el requisit de català no sigui imprescindible per a la funció pública, sense afectar l’atenció al públic.

Els sindicats educatius han reaccionat amb crítiques a l’acord entre el PP i Vox. Les organitzacions coincideixen que el problema de fons és la manca de professorat i que la solució passa per millorar les condicions laborals i reforçar el sistema educatiu, no per rebaixar els requisits lingüístics.

Eina d'integració

L'STEI defensa que el requisit de català és “important”, ja que es tracta d’una llengua oficial i també d’una eina d’integració i d’atenció social dins el sistema educatiu. Tot i això, recorden que ja hi ha interins que fan classe sense tenir encara l’acreditació, perquè s’han de cobrir places, i reclamen que l’Administració faciliti que aquests docents puguin obtenir el nivell exigit amb més formació. El sindicat recorda que situacions similars ja es varen donar als anys vuitanta i noranta i qualifica la proposta d’“absurda”, perquè suposa “entrar en els jocs de Vox”.

Per la seva banda, SIAU i Alternativa també rebutgen l’acord i consideren que el debat es planteja des d’una perspectiva ideològica més que educativa. SIAU critica que la iniciativa respon a l’obsessió de Vox per eliminar el català de l’educació, mentre que Alternativa reclama “mesures de fons per atreure docents, no rebaixes lingüístiques”, i demana més inversió i millores estructurals al sistema educatiu.

Finalment, el sindicat UOB alerta que la mesura pot “obrir les portes a eliminar el requisit de català per ser funcionari de carrera a les Illes Balears”. L’organització acusa Vox d’utilitzar l’“excusa” de les places de difícil cobertura per avançar cap a l’eliminació de l’escola en català i critica que la proposta transmet la idea que els docents de les Illes no estan prou preparats per exercir la seva feina.