Reaccions a l'acord que eximeix del català a docents: "Això ja es fa"

PalmaLes reaccions a l’acord entre el PP i Vox per eliminar el requisit de català en determinades places docents descrites com a “de molt difícil cobertura”, entre altres places del sector públic, no s’han fet esperar. La mesura afecta principalment llocs en què és complicat trobar personal docent i es planteja com una via per agilitzar la contractació immediata. Segons la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, la modificació sense la limitació lingüística permetria cobrir més ràpidament aquestes places. Segons dades aportades per la Conselleria d'Educació, actualment hi ha 877 places en aquesta situació: quatre a Mallorca, 138 a Menorca, 549 a Eivissa, 186 a Formentera.

L'STEI ha reaccionat críticament a l’acord. Sobre les declaracions de Cañadas, el sindicat ha apuntat que el mecanisme que defensa ja existeix: “És curiós que Cañadas digui això, perquè ja es fa. És a dir, si una plaça docent no es cobreix, passa al torn urgent i allà s’eximeix de català o del màster de professorat”, en paraules del responsable de normalització lingüística, Carles Cabrera.

A més, han criticat el que consideren una jerarquia de prioritats preocupant: “A Cañadas sembla que li importa molt el màster i gens el català; per fer més via també podem dur portuguesos o anglesos que no sàpiguen castellà, o això no pot ser?”. Finalment, el sindicat ha qualificat la proposta d “absurda”, perquè és “entrar en els dois de Vox, que només són un viatge al passat per fer passar una formació franquista per aparentment democràtica”.

La llengua com a "camp de batalla"

També el sindicat SIAU ha mostrat la seva preocupació pel caràcter ideològic de la mesura. “L’obsessió de Vox per eliminar el català de l’educació sembla més ideològica que pedagògica. En lloc de centrar el debat en la qualitat educativa o en les necessitats reals dels centres, el partit insisteix a convertir la llengua en un camp de batalla polític, com si el simple fet que el català sigui present a les aules fos un problema a erradicar”, han assenyalat.

SIAU recorda que el sistema ja preveu flexibilitat quan hi ha necessitats urgents: “La possibilitat d’exercir temporalment sense el requisit lingüístic existeix per cobrir necessitats urgents, però el criteri general és que tinguin prioritat els docents que sí que disposen del català, perquè són els que poden garantir una educació plenament adaptada al context lingüístic del territori. Presentar aquesta realitat com una imposició desmesurada és, en el fons, una manera de distorsionar el debat i d’alimentar una polèmica artificial sobre una qüestió que, en la pràctica, ja té mecanismes de flexibilitat”.

Estem treballant per ampliar aquesta informació