Cada setmana, Gabriel Le Senne ocupa el lloc de la presidència del Parlament i dirigeix el ple de la Cambra. Se’l veu satisfet i es nota que li agrada comandar. Però hi ha un problema: Le Senne no sap què és ser president d’un parlament. Aquesta ignorància, mesclada amb bones dosis d’homofòbia, racisme, intolerància i teories conspiranoiques com la de la gran substitució, fan que algú tan insignificant com jo, que no comanda ni a ca seva, no el reconegui com a president. A ell li és ben igual, és clar. A més, som dona i això em garanteix que em consideri un ésser inferior amb qui no val la pena perdre el temps.
L’estampa de Le Senne davant l’IESPortocristo indignat davant un mural on es besen parelles del mateix sexe és fastigosa, violenta i perillosa. Per ser violent, no cal cridar ni pegar. Hi ha violents molt educats escampats pel món, i són els que més por em fan.
El president diu que respecta el col·lectiu LGTBI, però fins i tot això és violent, perquè el respecta mentre no sigui visible.També és un ignorant respecte de diverses orientacions sexuals. El problema és que, com a segona autoritat de les Illes Balears, se suposa que Le Senne hauria de respectar el col·lectiu, encara que desconegui del tot la seva realitat. Diu que un dibuix promou “determinades orientacions”, com si l’homosexualitat es pogués inocular a través del sentit de la vista, però ell no té cap problema a introduir iconografia religiosa al Parlament, amb la qual falta al respecte a molts ciutadans, entre els quals m’incloc. Sí, considera una manca de respecte que les institucions de tots practiquin la pornografia religiosa. Potser algun Nadal faré com ell i em plantaré al Parlament per fer un vídeo on digui dois sobre l’adoctrinament i altres paranoies.
Cada vegada que ha de fer un discurs, les línies que llegeix destil·len un odi cap als migrants pobres, que fa pensar en els pitjors moments del segle XX a Europa.Com quan ‘plora’ per la baixa natalitat dels indígenes, com si els nadons que aporten els migrants a les Balears no fossin dignes de consideració per part d’un senyor blanc, europeu i d’extrema dreta.
Le Senne, sé que fins i tot et faig content quan et dic que no ets el meu president. Igualment, t’ho volia dir. M’agradaria tenir algun dia un president que ens representi a tots, encara que no estigui d’acord amb molts de ciutadans. Simplement, que sàpiga què implica el seu càrrec i que n’estigui a l’altura.
