Vuit hores de marató
Publi Ovidi Nasó, Ovidi per a la història de la literatura, és l’autor d’obres tan cèlebres com les Metamorfosis, potser l’aplec de relats mitològics més llegit i versionat mai, i l’Art d’enamorar, un altre gran hit de la literatura llatina. L’emperador August va considerar que aquesta obra, que ensenya a homes i a dones els secrets de la seducció, atemptava contra el decòrum romà, i l’autor va caure en desgràcia. Sembla que s’hi va afegir algun episodi cortesà que no coneixem bé. El cas és que Ovidi va haver de partir a l’exili a Tomis, l’actual Constança, a la costa romanesa de la mar Negra, on es va consumir d’enyorança. Tristia, l’aplec dels seus poemes de desterrament, té un passatge commovedor en què el poeta es lamenta que, envoltat de bàrbars, se li erosiona allò que aprecia per damunt de tota altra cosa: el llatí. Ovidi va implorar el perdó repetidament i sense èxit, i va morir a Tomis després de deu anys d’exili.
Ja sabeu que Charles Baudelaire és l’autor de Les flors del mal, aquell cim incomparable on la paraula es fa música i arquitectura i olor de perfum de pecat. Els alexandrins baudelairians varen ser considerats contraris a les lleis que protegeixen la religió i la moral i varen ser portats a la barra. El poeta es va defensar al·legant que Les flors del mal pintava escenes de depravació amb una intenció moralitzadora, però l’argument no va resultar convincent. La condemna no va ser greu: supressió d’alguns poemes i multa de 300 francs per a l’autor i de 1.000 per als editors. Baudelaire, sigui com sigui, va quedar assenyalat com a ciutadà sospitós per mor d’una condemna que va només ser suspesa de manera oficial el 1949.
Óssip Mandelstam va tenir la gosadia d’escriure un poema sobre un osseta que “llança, l’un rere l’altre, decrets com martells, / contra un ull, contra un cap, contra un pic o un clatell”. Un 'osseta' és algú d’Ossètia, regió del Caucas d’on es pensava que provenia Ióssif Stalin. “Té unes mans amb els dits curts i grossos com cucs”, el descriu. El poema és de l’any 1933, una època en què ningú no es podia fer il·lusions respecte de què li succeiria si satiritzava el líder suprem. Sembla que no es va publicar, però que la gent se’l sabia de memòria i arribava a moltes orelles… incloses, naturalment, les dels que treballaven per al règim. Mandelstam va ser expulsat de Moscou i es va instal·lar a Vorónej, en un piset que recorria incansable mentre escrivia versos en veu alta. Ho conta Nadejda Mandelstam en les seves memòries imprescindibles. Óssip Mandelstam, que té un poema titulat Tristia, va morir el 1938 en un camp de concentració prop de Vladivostok.
A molts, les primeres notícies de Víctor Jara ens varen arribar amb la versió en català que Raimon va fer de 'Te recuerdo Amanda'. Els recitals de comiat del cantautor de Xàtiva varen demostrar que continua essent una de les seves cançons més estimades: “Amb ell, amb ell, amb ell…”. Després d’aquell descobriment, vàrem comprar alguns dels seus discos i els vàrem escoltar mil vegades, i ara encara ens sabem de memòria estrofes completes de Preguntas por Puerto Montt, A desalambrar o Padre nuestro. Víctor Jara va ser detingut el dia mateix del cop d’estat d’Augusto Pinochet i va morir quatre dies després, el 15 de setembre de 1973, a l’Estadio Chile convertit en centre de detenció. Va ser torturat de manera espantosa. Fa pocs dies, a la novel·la Formas de volver a casa, del xilè Alejandro Zambra, llegia l’episodi d’una parella d’antipinochetistes que han de dur els seus fills a un espectacle infantil a l’estadi que només poden associar amb els amics morts.
El poder i els poetes sovint s’han duit malament. També s’han duit bé moltes vegades, no ens enganyem. Però els sàtrapes de tota mena i els guardians dels bons costums han tendit a tolerar amb dificultat que els artistes es riguin d’ells o que qüestionin els fonaments de la moral comuna. Algunes vegades prohibeixen les opinions perilloses i altres vegades no accepten les simples enunciacions de veritats contrastables, com per exemple la proposició "los Borbones son unos ladrones", que cal citar en castellà perquè així rima. Divendres que ve, dia 5 de març, el PEN Català convoca una marató de vuit hores en defensa de la llibertat d'expressió i per l'alliberament de Pablo Hasél. S’emetrà pel canal de YouTube de l’entitat i hi intervendrà gent de l’activisme, de les lletres i de la música. Les ombres protectores de Publi Ovidi Nasó, de Charles Baudelaire, d’Óssip Mandelstam, de Víctor Jara i de molts d’altres hi acompanyaran.
Miquel Àngel Llauger és professor i escriptor
