Publicitat
Publicitat
image-alt

COM UNA PÀTRIA

M. À. LLAUGER

Stevenson i la independent exquisida

Els mars del Sud! Les illes del mar del Sud són l’arquetipus platònic de l’exotisme, el lloc per excel·lència on fugir quan estam cansats de la civilització: Gauguin ho va intentar, per descobrir...

Walser, un que passeja

Fins fa poc, Robert Walser era un altre nom de la llista de les lectures pendents. Ara, gràcies a la publicació de ‘La passejada’, ja forma part de dues llistes: la dels que fan de la lectura una forma de...

Les darreres hores

En les darreres hores de vida, abans de l’execució, o en l’agonia de la crucifixió, els condemnats a mort troben en la companyia que es fan l'un a l’altre, en la calidesa del contacte humà, alguna cosa...

Vinyoli i Eudald Puig, una correspondència asimètrica

Potser també hi heu pensat. De vegades em deman què quedarà de la literatura epistolar en els temps de les comunicacions electròniques. Per a un amant de les cartes d’escriptors, molt especialment de...

Quim Español: el temps i la pietat

Per què ens agraden les novel·les o les pel·lícules que ens conten històries tristes, els quadres lúgubres, els poemes o els contes que parlen de vides devastades? A ‘Elegies’, el magnífic llibre que acaba...

Columna franciscana

Fins a tres vegades he topat amb Francesc d’Assís en poques setmanes, en llibres acabats de sortir del forn. La primera va ser a 'Un arbre molt alt', l’esplèndid recull de versos de Jaume Coll Mariné que us...

Mals d’amor al Cançoner

Una de les tasques importants que està fent la Institució Francesc de Borja Moll és la de reeditar llibres de can Moll que estaven exhaurits i que el país no es podia permetre no tenir a les llibreries. Ja...

La llengua del bosc

Dir que els poemes de Jaume Coll Mariné a 'Un arbre molt alt' semblen escrits en una llengua que neix de la terra sona a retòrica buida, però em permetreu que ho digui. Coll Mariné és de Muntanyola, un...

Comadira i el compàs

Narcís Comadira és un dels nostres principals poetes vius, i és l’autor de títols tan inoblidables com 'Rèquiem' (1984), 'Enigma' (1985) i 'En quarantena' (1990). ¿És just que els nous lliuraments d’un...

Una certa netedat

'La netedat' és el títol amb què Sebastià Alzamora torna a publicar poesia, nou anys després de 'La part visible'. En una de les peces inicials, 'Preparació per al poema', hi ha dos protagonistes (un jo i...

Fragments d’alegria i de melangia

Si em fessin explicar de què parla el llibre 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', de J.L. Badal, diria que parla del món: el món, que és bo, que és bell, que és una invitació a...

Com dos rius paral·lels

Segurament quan algú és escriptor no ho és només quan compon poemes o històries que vol donar a la impremta perquè acabin a les llibreries. Segurament ho és també quan escriu cartes privades: la història de...

So Jong-Ju, poeta coreà

Edicions del Roure de Can Roca acaba de treure una preciosa antologia del poeta coreà So Jong-Ju, sota el títol ‘Poesies’. Un dels poemes parla de les “dones del mar” de l’illa de Jeju, que es guanyen la...

Luke Rhinehart, l’home dels daus de Deià

Al seu darrer llibre d’articles ('Conviene tener un sitio adonde ir', Anagrama), Emmanuel Carrère conta que l’any 2015 va visitar Luke Rhinehart a la casa del nord de l’estat de Nova York on fa vida...

Lluís Maicas, el jo esquerdat

Lluís Maicas és poeta, artista plàstic, narrador, dietarista, articulista, creador de poemes-objecte i potser més coses. El seu darrer llibre és un recull de 27 poemes d’una emocionant sobrietat. Es titula...

David Vilaseca, l’home que volia ser Henry James

No fa gaire, un digital de cultura va triar ‘Els homes i els dies’, de David Vilaseca, com a millor obra de narrativa en català de l’any. El volum porta, efectivament, el subtítol ‘Narrativa completa’, i...

Des de la presó

Per algun moviment de l’ànim lligat a circumstàncies que el lector pot intuir, em passejo aquests dies per literatures fetes des de la presó. Vull trobar-hi, i de tant en tant ho aconseguesc, mostres de la...

Llull i Faust, vides paral·leles

Sembla que amb el papa Francesc la causa de la canonització de Ramon Llull té un aliat a la cadira més alta del Vaticà, i que d’aquí a no gaire el podrem venerar com a sant. Significarà la victòria final en...

El passeig meditatiu de Jordi Llavina

El passeig meditatiu: aquesta és l’etiqueta del calaixet on podríem desar Ermita, el darrer llibre de versos de Jordi Llavina. A mi m’ha portat a la memòria, de manera immediata, aquells ‘Versos escrits...

Som els ocells que s’han quedat

Ha començat la tardor i les oronelles i les falzies, després de passar l’estiu amb nosaltres, han partit. Ens han deixat tots sols davant els rigors de l’hivern. Si no sona gaire dramàtic és perquè els...

La 'paradinha' de Guardiola

Guardiola no va fer aquesta 'paradinha' abans de llançar un penal, perquè si fos així hauríeu trobat aquesta columna a la secció d’esports. La va fer llegint un vers, aquell tan famós de Miquel Martí i Pol...

La passió i la gràcia a Vera Pàvlova

¿Què preferiríeu que us digués la persona que més estimau al món: que si un dia desapareixeu viurà aclaparada pel desconsol o que, arribat el cas, mirarà de passar-s’ho bé? Jo triaria la segona opció, i...

L’illa, el far, el vent i els homes

Un dels vint-i-dos relats breus, sovint molt breus, que formen el volum ‘L’illa, el far, el vent’, de Josep Manuel Vidal-Illanes (Gregal, 2017), el protagonitza un home que un dia veu un feix de bitllets al...

‘Ocells de fusta’, d’Asli Erdogan

'Ocells de fusta' és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a...

Un perfil de Gabriel Alomar

Catalina Moner i Jordi Pons acaben de publicar a l’editorial Illa una biografia breu de Gabriel Alomar. El pròleg que hi escriu Pere Fullana ja deixa clar que hi ha, al voltant d’aquesta figura gegantina,...

Invictus

Tots coneixeu ‘Invictus’ com el títol d’una pel·lícula sobre Nelson Mandela, i alguns potser recordau que aquest participi llatí és el títol del poema preferit del presoner de Robben Island. El poema que...

Aurora Bertrana, Tahití, Polinèsia

La mirada europea sobre l’exòtic es mou entre el menyspreu i la idealització, entre el paternalisme i l’abús. En aquest marc, l’illa de Tahití, a la Polinèsia francesa, hi ocupa un lloc singularíssim. El va...

Un poema japonès a sis mans

Tothom sap què és un haiku, i qui més qui menys sap què és una tanka. No gaire gent, però, sap què és un 'renga', una altra especialitat poètica japonesa, molt vinculada a les altres dues, que ara podem...

Miquel Rayó i les paraules essencials

Un dels signes de l’edat que avança és la nitidesa cada vegada més gran amb què ens arriben les intimations of mortality (retocant un títol de Wordsworth): els recordatoris de la nostra condició mortal. O...

J’écris ton nom

L’any 1942 Paul Éluard va escriure ‘Liberté’, un dels poemes més cèlebres del segle XX. Els primers versos, en traducció catalana de Marc Granell, diuen així: “En els meus quaderns de classe / En el meu...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >