Antipolítica
Quasi a l’equador d’aquesta legislatura, sembla que les Illes Balears s’han convertit, com ja ha passat amb territoris com el País Valencià, Andalusia, Extremadura i Múrcia, en el camp de proves de l’antipolítica que s’acosta en l’àmbit estatal. O el que és el mateix: la realitat que es genera quan un partit liberal o conservador, de tall democràtic com es reivindica el PP, passa a necessitar els vots de partits antisistema i d’extrema dreta, de discurs populista i anticonstitucionalista, com ho és Vox. Se’n salven poques institucions, i el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma serveixen de malaurats botons per a aquesta mostra.
El Govern ha tornat a ser notícia aquesta setmana per dos motius diferents. D’una banda, pel fet que el Pla de segregació lingüística del conseller Vera ha fracassat una edició més, amb menys d’un 5% de sol·licituds de centres disposats a separar els seus infants en funció de la llengua que parlen; una mesura suposadament imposada per Vox a canvi de donar estabilitat al Govern. D’altra banda, també s’ha fet pública la notícia que Vox no votarà a favor dels pressupostos per a l’any que ve, cosa que a més de qüestionar la continuïtat de l’actual Executiu hauria de suposar la immediata retirada d’aquest pla contra un consens que ha durat dècades: pensa el PP tornar al seny i a la moderació, en aquest sentit?
Al Consell, l’aritmètica electoral ha fet que Vox entràs a governar amb el PP, i això ha suposat mesures encara més dures per acontentar els nacionalistes espanyols. Un bon exemple n’és l’eliminació dels ajuts nominatius a l’Obra Cultural Balear, representant de més de 5.000 ciutadans illencs en la defensa de la llengua, la cultura i el país, i a Joves de Mallorca per la Llengua, un exemple d’entitat juvenil que fomenta l’autoestima entre el jovent. Els ajuts d’una institució com el Consell, però, no haurien d’anar vinculats a cap ideologia política, sinó a la utilitat i la tasca que duen a terme les entitats receptores; una tasca indiscutible i contrastada durant anys, en els dos casos.
Finalment, i com una caricatura, hi ha l’Ajuntament de Palma, que pretén declarar, al ple de la setmana que ve, Pedro Sánchez com a persona non grata a la ciutat, com a responsable que “Espanya estigui políticament malalta”. Sí, ho heu llegit bé: es tracta d’una proposició de Vox a què el PP segurament votarà a favor, i no d’una expressió de Joseph Goebbels.
Sempre s’ha atribuït a Aristòtil aquella definició segons la qual la política és l’art d’allò possible. Un espai per a la trobada entre la ciutadania i els seus representants a les institucions. Amb aquests companys de viatge, Prohens, Galmés i Martínez abanderen més aviat el contrari, i es distancien de la imatge de moderació que voldrien projectar després de la fosquíssima era Bauzá. Decidiran tornar al consens abans que acabi la legislatura? Les campanyes ho aguanten tot; els fets i la ciutadania, no. I no són moments per a l’antipolítica.
