El país que funciona i la costa de gener

PalmaEn contra dels principis elementals del periodisme que estableixen que les bones notícies, les coses bones, no interessen ningú, crec que de tant en tant toca parlar del país que funciona.

Mentre que alguns comenten a xarxes socials, des del sofà, que l’onada migratòria ens deixarà sense cultura i sense recursos, hi ha gent que ensenya en català en unes circumstàncies poc favorables. I no només perquè ho digui el projecte educatiu del centre, sinó perquè saben que la llengua de la terra encara és un element de cohesió i d’acollida, de pertinença i de futur per als més joves.

També n’hi ha que, mentre tots coincidim a assegurar que cal diversificar l’economia, ho fan. Han creat petites empreses tecnològiques que són capaces d’afinar prediccions meteorològiques globals i fer més eficient la gestió d’altres companyies. Existeixen, no són ciència-ficció.

D’altres, en comptes de plorar perquè es compra massivament per Amazon, defensen propostes de comerços especialitzats, actius a les xarxes socials i amb valor afegit. I restaurants amb producte local que sobreviuen amb autenticitat enmig del puturrú de fuá artificial que impera.

N’hi ha que fan visites guiades treballadíssimes per descobrir el patrimoni. I voluntaris que, en temps de covards al sofà, s’espolsen i acompanyen processos de dolor i de soledat. Entrenadors d’esports base que es deixen la pell. Funcionaris, com els tècnics del Consell de Menorca que aturaren les dèries urbanístiques del PP i Vox, que defensen l’interès públic per damunt de tot. Això i molt més és aquí. És el país que funciona. El que cal aplaudir, d’entrada, i apuntar-s’hi ara amb els propòsits de gener.