Formentera, laboratori del segle XXI
Els formenterers experimenten amb nous partits i iniciatives mediambientals pioneres
EivissaFormentera bé podria ser motiu d’estudi en els manuals de Ciència Política. La menor de les Pitiüses (la Pitiüsa del sud, com molts formenterers s’estimen més que es digui) té un Consell propi des de fa 18 anys. El 10 de juliol del 2007, amb un senzill truc d’enginyeria política, l’Ajuntament de Formentera es va transformar per art de màgia en Consell de Formentera, amb una capacitat política equivalent a la dels altres consells balears. Jaume Ferrer Ribas, candidat de la formació Gent per Formentera, en va ser el primer president; Ferrer va governar durant tres legislatures; Gent per Formentera ho va fer juntament amb el PSOE encara una legislatura més, en el que constitueix una de les majors demostracions d’hegemonia política de les Balears (2007-2023).
Des que tenen Consell, els formenterers han tingut una vida política intensa: s’ha posat en marxa el primer projecte de regulació d’entrada de vehicles de les Balears (Formentera.eco, copiat després a Eivissa); s’ha fet front a un dels majors increments de preus de l’habitatge d’Espanya i, com a conseqüència, a una permanent falta de professionals en molts àmbits; s’ha assajat com fer compatible amb millor o pitjor fortuna el desenvolupament turístic i la protecció mediambiental; s’han llançat amb èxit electoral experiments polítics com Gent per Formentera o Compromís amb Formentera, al marge dels grans partits tradicionals; s’ha demostrat, a través del Consell d’Entitats de Formentera, que la participació real dels ciutadans en la política era possible, i s’ha fet front a la major crisi migratòria de les Balears sense pràcticament mitjans ni humans ni materials.
Formentera és petita: 83,2 quilòmetres quadrats, 11.640 habitants i, fins fa poc, relativament cohesionada des del punt de vista social. I aquest és realment el quid de la qüestió: la mida i una població implicada en el seu propi futur, amb un fort sentit identitari (almenys en part), han estat la gasolina de la innovació política formenterera.
L’oasi formenterer
Reconeguem-ho: molts eivissencs hem mirat Formentera durant anys amb una certa enveja. Enveja sana, eh. En comparació amb la caòtica i ultraliberal Eivissa, febrosa de joventut i diners, ha paregut que els formenterers almenys ho intentaven. Intentaven què?: la quadratura del cercle, la conversió del plom en or, l’alquímia balear definitiva, la unió de Marc Ferrer i Adam Smith en un sol ésser. Sense metàfores: fer compatible la protecció del medi (i de la identitat pròpia) amb el monocultiu turístic; ser el paradís i ser rics a la vegada, ser nosaltres mateixos i guanyar diners a un mateix temps. Marc Ferrer, impulsor del repoblament de Formentera a principis del segle XVIII, es miraria els seus descendents i diria: “Oh, sí, fills meus! Així és com s’havia de fer!”.
L’oasi formenterer es va trencar del tot durant la quarta i darrera legislatura progressista (2019-2023), en què el PSOE i Gent per Formentera es varen repartir el govern dos anys cada un; la pressió dels preus de l’habitatge –de tan car que és, la població va baixar a Formentera entre 2020 i 2024–, la regulació dels fondejos a l’Estany del Peix i la discutida concessió dels quioscos de platja, entre d’altres, varen ser només algunes de les qüestions que portarien l’esquerra a l’oposició. I és així que Sa Unió (coalició integrada pel PP i Compromís amb Formentera, encapçalada per l’independent Llorenç Córdoba) va guanyar les eleccions del 2023 i va assumir el poder. I ningú no estava preparat per al que va venir després.
L’any que vam viure perillosament
Ningú estava preparat per a l’‘efecte Córdoba’. L’any que vam viure perillosament és una pel·li del 1982 protagonitzada per Mel Gibson. A Formentera no va ser un any, sinó any i mig. Llorenç Córdoba Marí, veterinari de professió, nascut a Eivissa el 1973, va ser investit com a president de Formentera el 17 de juny del 2023 i va ser desallotjat pels seus antics socis el 27 de desembre del 2024, amb una moció de censura: set vots a favor de la moció, vuit abstencions i un sol vot en contra: el del mateix Llorenç Córdoba. És difícil explicar què va passar i segurament mai no ho acabarem d’entendre. Una tempesta perfecta d’interessos, narcisisme i deslleialtat; el president aïllat, monarca absolut d’una sola cadira.
El resultat: més d’un any de paràlisi política del Consell de Formentera; un espectacle lamentable, dolorós de tan ridícul, que va arribar a tots els mitjans estatals; els formenterers més cremats que un guiri sense para-sol. El juny del 2024 el mateix Llorenç Córdoba declarava a Onda Cero: “A Formentera hem estat pioners en moltes coses i també en l’absurd polític sense cap raó objectiva”. Un bon resum. Els experiments polítics, que fins ara havien anat bé (si més no, l’invent no li havia esclatat a ningú a la cara), finalment havien fet descarrilar una institució que gestiona un pressupost de 43,5 milions d’euros.
Aparentment, els polítics de Formentera han recuperat el seny. El successor de Córdoba, Óscar Portas Juan, membre de Compromís per Formentera, abans professor de francès de l’IES Marc Ferrer, representa un estil moderat i allunyat dels conflictes. És la pau després de la tempesta. Però, els grans problemes de Formentera, la improbable quadratura del cercle, continuen allà com un elefant al menjador. Paradís o pasta: aquesta és la qüestió.
