La mar d'idiotes

PalmaPassejar pel Front marítim de Palma ja no significa veure la mar –sí, aquella que algun dia en va ser la protagonista. De Porto Pi al moll Vell, ara el que es veu són barques amarrades i amarradíssimes. ‘Un port amb més de 2.000 amarraments!’, braveja una web. I sí, el que veus són milers de barques, petites, mitjanes i moltíssimes d’escandalosament grosses, amb noms com ‘Libertà’, ‘Eterna Primavera’, ‘Sweet Dreams’ o ‘Goldene Meerjungfrau’, que ofeguen la línia de l’horitzó.

Això no passa només a Palma. Seguit venen el Molinar, Can Pastilla, l’Arenal… Podem fer la volta a Mallorca o a les Illes Balears i, seguit seguit, hi ha ports i portets i cales que fan de port. I milers de barques que es passen bona part de l’any esperant que arribin els seus propietaris a passar-hi una setmaneta o un parell o tres de dies. No hi ha dades del total d’embarcacions adormides, però els ports estan desbordats i a la mar li falta l’aire. A unes Illes on no hi ha habitatges disponibles, quantes ‘cases flotants’ hi ha exactament? Les estadístiques oficials són confoses –com sempre, manca de dades– però invariablement parlen del lideratge de les Balears en registres de barques recreatives respecte a la resta de l’Estat, amb centenars de noves inscripcions cada any. Això per no recordar les llistes d’espera, d’anys i desenes d’anys, per tenir un lloc d’amarrament. El paradís, si mor, sempre ho fa d’èxit.

A més, aquest 2025 es va aixecar la veu per un fenomen encara més cridaner que el del nombre de nous registres: el de les embarcacions abandonades. Si es calcula que a les Balears hi ha entre uns 10.000 morts o fondejos permanents il·legals, n’hi ha centenars que tenen amarrada una barca, abandonada, mig enfonsada que contribueix encara més a la contaminació de la mar, amb combustible i plàstic. A Pollença aquest 2025 les han començat a desmantellar.

I ara, per si no n’hi hagués prou, el govern espanyol ha decidit facilitar encara més el lloguer de barques privades. “Genial”, pensaran alguns propietaris, a la fi podran amortitzar un poc el que els costa la barca cada hivern al moll. Com sempre, treure rendiment. Però, a la pràctica, són més barques, més agitació del fons marí i menys mar per sentir-ne l’olor original.

Mentrestant, els ports grossos de les Illes segueixen rebent creuers i ara, per acabar-ho d’adobar, al de Palma es trama posar-hi un bus nàutic que anirà des de la terminal de creuers fins a cinc punts de la badia. Així, els creueristes que saturen el centre de la ciutat, arribaran més aviat a saturar-la. Al cap i a la fi, més barques transitant i ocupant un espai que hauria d’estar infinitament més lliure i ser més natural.

En tot cas, no sembla que hi hagi ningú que vulgui fixar un topall a aquesta desmesura: un nombre màxim de barques, una regulació que eviti aquesta saturació absurda. La pregunta és què feim amb la nostra mar. O millor dit, què estam deixant de fer per protegir-la de la nostra pròpia desmesura. Som la mar, segurament la mar d’idiotes.