Els noms moren d’èxit? Quan la moda esgota Marc, Pau o Sofia

PalmaUn dels titulars que sempre es repeteix amb l’entrada al nou any és la dels primers naixements. Els pares afortunats, amb el nin d’uè en braços, solen respondre la mateixa pregunta: què nom? I és que el nom és un element lingüístic, una simple paraula, que pareix que se’ns enganxa a l’ADN. Hi ha gent que considera que els noms poden vincular-se a la personalitat de la persona: “Les Maries són tranquil·les, els Joans són moguts”. Per manca d’evidències, emperò, ens limitarem a parlar dels noms des d’un punt de vista (socio)lingüístic.

L’Institut Nacional d’Estadística publica cada any les dades relatives als noms dels infants nascuts. El 2024, a les Illes Balears, els noms de nin més populars varen ser Marc, Pau, Leo, Hugo, Martín, Mateo, Lucas, Enzo, Thiago i Martí, i els de nina Sofia, Martina, Júlia, Emma, Laia, Aina, Paula, Olívia, Mia i Lucía. Aquestes dues llistes dels deu noms més freqüents dels nounats comparteixen dos fets: la popularització de noms no catalans i la preferència pels noms simples i breus. I, alhora, mostren com és de canviant l’univers dels noms.

Hi ha noms guanyadors. Marc es manté al capdavant del rànquing des de 2004, fa més de vint anys que és el nom preferit pels habitants de les Balears. Amb els noms de nina no passa el mateix. Sofia és, actualment, el nom preferit, però només ha estat al capdavant de la llista el 2024, el 2018 i el 2016. En canvi, el nom Paula, que ara mateix ocupa la setena posició del rànquing, va ser el nom preferit del 2007 al 2012, excepte el 2010.

Els noms moren d’èxit?

Es pot pensar que els noms més freqüents s’acaben gastant. Si tothom nom Marc no és original posar Marc al teu fill, per molt que estigui de moda. Si s’observen les evolucions per any de la popularitat dels noms podem veure que, a grans trets, les caigudes solen ser abruptes. És difícil que un nom passi de ser el tercer més usual al quart. Habitualment, el que sol passar és que els noms cauen a posicions força més baixes, com si, simplement, la gent s’hagués cansat del nom.

Digues-me què noms i et diré quants d’anys tens, més o manco. Si una cosa mostren les estadístiques dels noms és la seva distribució al llarg dels anys. Concretament, les dades de l’INE van des d’abans de 1930 fins ara. Amb aquest ventall d’anys els noms dels infants nascuts a cada dècada ha canviat molt. El canvi es deu, segurament, a diversos factors, principalment a la pèrdua de l’onomàstica familiar (els fills ja no duen els noms dels padrins) i al canvi demogràfic. Fins a la dècada dels vuitanta s’observa una estabilitat molt forta en els noms més habituals. Per als nins solien ser Antoni, Joan, Miquel, Carles, Francesc, Jaume, Josep, Pere, Gabriel, Rafel, Sebastià, Guillem, Vicenç, Bartomeu, Lluís, Ramon, Salvador, Llorenç, Andreu o Mateu; per a les nines, Maria, Catalina, Margalida, Antònia, Francisca, Joana, Magdalena, Isabel, Aina, Bàrbara, Esperança, Rosa, Àngela, combinables quasi tots amb Maria. En canvi, a partir dels anys 90 creixen com a bolets els noms Daniel, Marc, David, Ivan, Sergi, Alexandre –o Alejandro–, Adrià, Pau o Hugo per als nins, i Martina, Paula, Júlia, Carla, Sofia, Emma, Laia, Marta, Sara, Alba, Núria, Sofia o Clàudia per a les nines.

Ens agraden més els noms curts? Amb l’evolució dels noms s’observa també que cada vegada és més difícil trobar un nin amb un nom compost. Els noms com Francisca Maria, Joana Aina, Joana Maria, Maria Catalina, Francesc Xavier, Joan Ramon o Joan Antoni semblen haver perdut davant els noms com Marc, Pau, Laia, Emma o Aina. De noms formats per dos noms i polisil·làbics a noms amb un sol nom i, si pot ser, de no més de tres síl·labes. Sembla que la tendència és simplificar i proporcionar noms breus. Sigui com sigui, aquesta tendència pot respondre a l’habitual simplificació que ens agrada fer dels noms. Molta gent és dita per noms que no són exactament els seus. Ens encanta escurçar els noms: Tomeu per Bartomeu, Xisco per Francesc, Lida per Margalida, Bel per Isabel, etc. Cercam la simplificació quan el nom és llarg. Aquest procés és habitual i consisteix en un truncament del mot: tallar-lo per escurçar-lo. Ho feim, principalment, amb els noms de persones, però també amb alguns substantius com tele, micro, poli, etc. Tot són maneres d’evitar-nos l’esforç de pronunciar un nom tan llarg.

Dificultat per estudiar-los

La principal dificultat amb què topam quan analitzam dades com les de l’INE és la llengua dels noms. El registre conté, massa vegades, els noms en castellà. Per això, topam amb Pedros, Jaimes, Anas i Juanas que perfectament i habitualment són Peres, Jaumes, Aines i Joanes, però que han estat inscrits en castellà. Antigament, abans de la democràcia, aquest fet tenia un motiu concret: la prohibició de registrar els noms en català dels infants nascuts. Tots els noms havien de baratar-se al castellà. Actualment, som hereus d’aquest fet i ens trobam amb gent que nom Llorenç i és Lorenzo al DNI o una Maria que sempre firma amb l’accent María perquè així figura al registre. Per sort, el canvi és senzill i des de la UIB es fa feina per conscienciar de la importància de normalitzar el nom. Perquè, tanmateix, si a ca nostra som Paus i Peres, no és un doi haver de ser Pablos i Pedros quan en sortim?