Rufián, Sumar... Quin paper ha de fer MÉS a Madrid el 2027?

PalmaCom s’ha d’organitzar l’espai a l’esquerra del PSOE per frenar l’auge de Vox? Aquesta pregunta ha estat darrere de diferents moviments recents a Madrid: la crida de Gabriel Rufián (ERC) a construir un front republicà i l’anunci de Yolanda Díaz que no repetirà com a candidata de Sumar el 2027. Per ara, MÉS per Mallorca ha evitat pronunciar-se sobre aquests canvis ni ha donat pistes sobre el futur. Però el debat en què està sumida l’esquerra l’afecta en primera persona. Val la pena tenir un diputat al Congrés? Si torna a presentar-s’hi en coalició, quines aliances li convenen? Quin paper ha de tenir l’ecosobiranisme balear a Madrid? Les fonts consultades només coincideixen en el punt de partida: AraMés ha de liderar la candidatura a les Balears, sigui quina sigui.

L’experiència de MÉS al Congrés ha estat un tema de debat recurrent entre les bases des que Vicenç Vidal n’ocupa l’escó. Els ecosobiranistes varen intentar maximitzar resultats amb les limitacions que implica pertànyer a una circumscripció mitjana de vuit diputats. Per això, el 2023 MÉS va optar per presentar-s’hi de la mà de Díaz i formar part del grup parlamentari de Sumar.

En les assemblees de la formació, el debat sobre si aquesta va ser o no una bona decisió ha estat ben encès, fins al punt que les bases han votat en dues ocasions sobre la conveniència de sortir del grup parlamentari. Va guanyar l’opció de mantenir-se a Sumar, malgrat que el sector crític s’ha fet fort, especialment entre les joventuts. D’altra banda, la necessitat d’abordar políticament qüestions de competència estatal evidencia la importància que ser a Madrid pot tenir per al partit. Per exemple, la formació ha anunciat que registrarà una proposta al Congrés per prohibir la compra d’habitatges a no residents a les Balears.

Esperant l’oportunitat correcta

“Tenim la particularitat de formar part de l’Acord del Túria i la declaració de la Llotja de Mar”, explica el líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. El primer el varen signar amb Compromís, Más País, la Chunta Aragonesista i Verdes Equo; i la segona, amb Junts per Catatalunya, la Crida Nacional, el PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu. Aquesta posició, diu, permet a Ara Més –l’aliança que inclou l’ecosobiranisme de totes les Illes– negociar amb diferents sensibilitats a l’esquerra i el sobiranisme i dona opcions a MÉS.

“Les darreres setmanes molts ens han interpel·lat”, assegura Apesteguia. Però la formació s’ha posat de perfil per ara. No va assistir als actes organitzats per Rufián ni tampoc ha dit si aposta per tornar-se a presentar amb Sumar. Amb tot, insisteix en la necessitat d’estar al capdavant de la proposta que s’acabi conformant per a les Illes. “Som el principal partit a l’esquerra del PSIB, i hem d’assumir la responsabilitat d’articular-la”, defensa Apesteguia, que prioritza refermar l’aliança dels ecosobiranistes entre illes amb vista al 2027.

El diputat al Congrés Vicenç Vidal diu que “no hi ha res tancat”. Admet que la proposta de Rufián de construir un front amb partits d’esquerres ha “mogut debat i opinió”. Però el plantejament del republicà és massa vague –ni tan sols el seu partit, ERC, s’hi ha sumat– per pronunciar-s’hi. A més a més, els dirigents de MÉS creuen que no hi pot haver una fórmula única a tot l’Estat. Cada territori té una lògica electoral diferent.

D’altra banda, fins que Sumar no aclareixi el seu futur, els ecosobiranistes no decidiran si hi tornen a pactar. Sigui com sigui, Apesteguia adverteix que per al 2027 “alguns elements han de canviar”. “No hi pot haver la cara de ningú a la papereta”, adverteix en una crítica al personalisme de la candidatura de Díaz el 2023. També retreu als partits que formen part del govern espanyol (Sumar i el PSOE) no haver “entès la necessitat que tothom es veiés reflectit en l’acció de govern”. “L’agenda de les Illes ens costa molt d’introduir, no han sabut fer una lectura del que implica la pluralitat”, apunta.

“És important que MÉS tingui presència a Madrid”, insisteix Vidal. “Hem donat veu a les Illes, encara que, és clar, voldríem aconseguir més, perquè el govern espanyol no depèn del meu vot”. Un exemple d’això, destaca, és la creació de la Comissió mixta d’insularitat al Congrés. Les bases es miren amb lupa els moviments de Vidal, ja que la seva posició a Madrid és una fita històrica. Hi ha un sector crític amb l’aliança amb Sumar. “Falta incidència de MÉS en polítiques públiques”, expliquen aquestes veus, que assenyalen que, fins ara, la utilitat de tenir un escó a Madrid ha suposat sobretot “visibilitat de la marca i entrada de recursos públics”. De fet, assegura aquesta font, un dels arguments que es varen sentir en la darrera assemblea per mantenir MÉS a Sumar va ser que, si sortia, no rebrien la seva part de la subvenció electoral que tocava al grup.

Amb vista al futur, els crítics es divideixen entre aquells que consideren que AraMés s’hauria de presentar en solitari al Congrés i després formar part del grup mixt i els que defensen que, directament, la formació no hauria de ser la Cambra baixa. “L’estratègia de Rufián de cridar a concentrar el vot contra Vox només servirà per enviar els votants al PSOE, i l’experiència amb Sumar ha estat molt inestable”, assegura una font partidària d’aquesta darrera opció.“Potser és el moment de replegar-nos”, afegeix. El debat intern és viu, però no és formal. Els dirigents del partit insisteixen a observar abans de fer cap passa.