Els noms tradicionals de les Balears s'esvaeixen: d'un passat de Tomeus i Francisques a un present de Sofías i Hugos

PalmaEls noms que durant dècades havien definit la identitat de les Balears –com Tomeu, Sebastià, Joana o Francisca– pràcticament han desaparegut els darrers anys. Les estadístiques publicades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (Ibestat) confirmen un gir profund en les preferències de les famílies, que opten cada vegada més per noms d'ús general a la resta de l'Estat, com Sofía, Martina i Hugo, entre d'altres. El canvi reflecteix no només l'impacte de les modes i la globalització sinó també un progressiu distanciament del repertori tradicional que havia marcat el paisatge onomàstic de les Illes.

Quan revisam els noms més utilitzats pels pares i mares des dels anys 40 fins a principi d'aquest segle (segons les dades de l'Ibestat), sempre hi destaquen els mateixos noms clàssics i tradicionals, que actualment associam més a una persona d'avançada edat que a nins i joves. En el cas dels homes, ja és poc habitual trobar infants que es diguin Tomeu, Sebastià o Bernat, alguns dels noms que varen liderar els rànquings durant més de 50 anys. Pel que fa a les dones, cada vegada menys famílies decideixen posar a les filles Francisca, Praxedis o Joana.

De fet, la gran majoria dels noms més utilitzats a les Balears actualment són més tradicionals i habituals a Catalunya o a la resta de l'Estat que a l'Arxipèlag. Entre aquests destaquen Emma, Laia, Mia, Sofía, Alma, Ona... en el cas de les dones; mentre que en els homes, entre els més utilitzats, hi trobam Nil, Hugo, Lucas, Enzo, Thiago i Izan.

El paisatge onomàstic de les Illes no és més que un altre exemple de la pèrdua de la tradició davant la globalització i la modernitat. Igual que passa amb la gastronomia i les festes populars, la història i la tradició de l'Arxipèlag està perdent la batalla i elements clau i centrals de la cultura balear fa 30 o 40 anys actualment són un residu davant les noves modes.

Tot i aquest canvi, hi ha un nom que durant els darrers 20 anys ha estat el més utilitzat pels pares i mares d'homes i no és altre que Marc. Així com en el cas de les dones, en els darrers anys el nom més fet servir ha canviat (Sofía, Martina, Júlia, Maria...), en el cas dels homes, Marc ha estat el gran triomfador del segle XXI.

Posar el nom dels padrins, una tradició perduda

No només els noms més utilitzats han canviat, sinó que també ho ha fet la manera de decidir quins seran els noms dels fills. A les Illes Balears, durant moltes dècades, els pares no tenien pràcticament dret de decisió en el nom que posarien al seu fill. Abans que aquest naixés o que la dona quedàs embarassada, ja sabien quin nom li pertocaria: si era home, el del padrí patern; si era dona, el nom de la padrina paterna. En el cas del segon fill del mateix sexe, l'equació era la mateixa, però amb un canvi, ja que els noms que els posaven eren els dels padrins materns.

Si una parella tenia un tercer fill del mateix sexe, aquest duria el nom del seu pare i en el cas que en tinguessin un quart, duria el nom del germà gran del pare i el cinquè el nom del germà gran de la mare. Així, no era fins al sisè fill del mateix sexe que els pares tenien el poder de decidir quin nom li volien posar.

Això va fer que durant tot el segle XX, tant en el cas de les dones com en els dels homes, els noms es repetissin i que els més utilitzats fossin pràcticament cada any els mateixos. També a moltes famílies hi havia noms repetits fins a quatre o cinc vegades, fet que actualment no passa quasi en cap cas.