Col·lectius socials alerten que el desallotjament de l’antiga presó de Palma pot deixar més de 200 persones sense alternativa
Entitats socials alerten que l’Ajuntament impulsa el desallotjament sense garantir una sortida real, en un context de crisi d’habitatge agreujada per la turistificació i la saturació dels serveis socials
PalmaDiversos col·lectius socials han denunciat la manca d’alternatives residencials reals davant el procés de desallotjament de l’antiga presó de Palma, on actualment viuen prop de 200 persones. Les entitats Arran, Menys Turisme Més Vida, l’Organització Juvenil Socialista i el Sindicat Habitatge de Palma han reclamat la paralització del desallotjament fins que no es garanteixi una solució digna per a totes les persones afectades.
En una compareixença davant l’edifici municipal, els col·lectius han advertit que el cas no és un fet aïllat, sinó una expressió més de la crisi residencial que viu Palma, agreujada —segons assenyalen— per la turistificació i l’encariment sostingut del mercat de lloguer. En aquest context, recorden que només en el segon trimestre de 2025 es varen executar 245 desnonaments a la ciutat, mentre que més d’un miler de persones viuen actualment en assentaments precaris.
L’antiga presó, tancada fa més de 25 anys i adquirida per l’Ajuntament de Palma l’any 2013, ha arribat a acollir fins a 400 persones de manera simultània. Segons les entitats convocants, entre els residents hi ha persones sense llar, famílies desnonades i treballadors amb ingressos baixos que no poden accedir a un habitatge en el mercat ordinari.
Els col·lectius han criticat que el Consistori hagi iniciat el procés de desallotjament sense concretar una alternativa suficient, malgrat que els Serveis Socials municipals i la xarxa d’inclusió social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials presenten llistes d’espera. En aquest sentit, han advertit que l’opció d’un abandonament voluntari no garanteix una solució immediata i pot acabar deixant moltes persones al carrer.
També han qüestionat que els incendis registrats recentment a l’interior de l’edifici justifiquin el desallotjament i han assegurat que aquests fets han estat utilitzats per accelerar el procés. Segons els col·lectius, no existeix un informe que acrediti un risc estructural imminent que obligui a un desallotjament urgent.
Finalment, les entitats han acusat l’Ajuntament de traslladar la responsabilitat a altres institucions i han alertat que la mesura pot reproduir situacions ja viscudes en altres municipis, com Badalona i Eivissa, on desallotjaments similars varen derivar en nous assentaments. En aquest context, han reclamat que el dret a l’habitatge prevalgui sobre la lògica especulativa i han exigit una resposta immediata i coordinada de les administracions.
