ATEMPTATS A CATALUNYA
Internacional 13/09/2021

Barcelona i Cambrils: El jihadisme autòcton

3 min
Els serveis d’emergències atenent una víctima a la Rambla de Barcelona el 17-A.
Dossier 20 anys de l'11-S Desplega
1.
11-S: vint anys de l'atemptat que ens va canviar a tots
2.
L'atac que va commocionar el món, en gràfics
3.
Bin Laden, l'home més buscat del món
4.
Estats Units: Conflicte a fora o a dins
5.
Europa, de la fractura post 11-S a l'emancipació transantlàntica
6.
Al-Qaida, una xarxa global per exportar el terror arreu del planeta
7.
Alexander García, militar que va perdre una cama a l'Afganistan el 2011: "No vull tornar a reviure-ho tot, estic sobrepassat"
8.
Adsel Sparrow: "Tota la meva vida hem estat en guerra al Pròxim Orient"
9.
Nadia Ghulam: "Les imatges dels atemptats les vaig veure molts anys més tard, el 2010, quan ja era a Catalunya"
10.
Robert Riley, excònsol dels EUA a Barcelona: “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”
11.
Michael Lomonaco, xef del restaurant de les Torres Bessones: "Ajudar les famílies de les víctimes em va permetre mirar endavant a la vida"
12.
Phyllis Rodriguez, mare d'una víctima de l'11-S: "El meu compromís amb la no-violència i la reconciliació s’ha aprofundit des del 2001"
13.
El plaer de l’apocalipsi
14.
11-S, l’atac que va redefinir l’experiència de volar
15.
Talibanistan: cercle tancat
16.
Terrorisme salafista: Esperant la pròxima onada
17.
Barcelona i Cambrils: El jihadisme autòcton

“El jihadisme és un terrorisme que es pot considerar autòcton, malgrat que la ideologia és mundial”. Ho van reflectir els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, comesos per una cèl·lula terrorista que s’havia gestat a Ripoll. L’inspector David Sánchez, adscrit a la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, fa la següent definició dels membres del grup: “Són ciutadans de ple dret de les nostres societats que pateixen processos de radicalització violenta”.

La cèl·lula va preparar el pla inicial en un xalet d’Alcanar: volien cometre un triple atac a la Sagrada Família, al Camp Nou i a la Torre Eiffel amb furgonetes carregades d’explosius. La casa va esclatar quan manipulaven el material i sis membres del grup van improvisar noves accions. Van assassinar setze persones entre l’atropellament a la Rambla, l’assalt a punyalades a la Zona Universitària de Barcelona i l’atropellament, amb l’atac posterior amb ganivets, al passeig Marítim de Cambrils.

Aquest jihadisme autòcton, explica l’inspector dels Mossos, no només es va veure en els atacs de Barcelona i Cambrils, sinó que també s’ha repetit en altres atemptats terroristes dels últims anys a Europa. Segons Sánchez, cada cop més autors d’actes terroristes han “nascut o crescut en les societats occidentals”.

El 17-A, a part de constatar la formació d’aquesta cèl·lula liderada per un imam i integrada per nou joves de Ripoll, va situar els Mossos sota el focus mediàtic. La resposta de la policia catalana, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, va rebre el reconeixement social i internacional. També va evidenciar una falta de coordinació entre els cossos de seguretat, perquè els Mossos no van ser membres de ple dret de l’òrgan espanyol en matèria antiterrorista, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), fins un any després dels atemptats.

Una altra deficiència que va demostrar el 17-A, destapada per l’ARA i recollida en el judici a l’Audiència Nacional, és que un reglament europeu obligava a vigilar la venda del material per fer explosius però que l’Estat no ho controlava. La sentència va parlar d’una “possible falta de transposició” de la normativa.

La principal incògnita no resolta

El judici dels atacs terroristes de l’agost del 2017 va acabar fa pocs mesos, i no ha servit per esvair tots els dubtes que s’han generat. La principal incògnita que continua sense aclarir-se públicament és la relació de l’imam Abdelbaki es-Satty amb el CNI. Pel que fa a la cèl·lula de Ripoll, la sentència la va descriure com “una autèntica xarxa de base de l’organització terrorista Daeix”, que girava “al voltant de l’imam Es-Satty”. No es van concretar les possibles connexions internacionals del grup o els contactes amb l’Estat Islàmic, però els Mossos “intuïen” que hi podien haver enllaços.

Encara que el tribunal que va jutjar el 17-A va reconèixer per primer cop desenes de víctimes que el jutge instructor i el ministeri de l’Interior havien deixat fora, no va fer responsables els dos principals acusats -que van ser condemnats a 53 i 46 anys de presó- dels setze assassinats dels atemptats: no els va considerar autors ni participants dels fets.

La falta d’un debat a Catalunya

Després dels atacs terroristes, una de les accions que ha fet el Govern ha sigut un pla pilot per impartir la religió islàmica a l’escola. El psicòleg, professor i escriptor Saïd El Kadaoui troba a faltar que fins ara no s’hagi fet un debat sobre aquesta i altres mesures d’integració, que tampoc s’estan abordant a l’opinió pública. “És un debat complex, però l’hem d’alliberar perquè està segrestat”, assegura El Kadaoui, autor de l’assaig Radical(s). Una reflexió sobre la identitat (Enciclopèdia Catalana). El Kadaoui veu que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya no tenen un “contrapoder”, cosa que atribueix a una “por” motivada pel “desconeixement”. Conclou que no obrir aquest debat “desprotegeix una part de la població”.

Dossier 20 anys de l'11-S
Vés a l’ÍNDEX
stats