Internacional 13/09/2021

Robert Riley, excònsol dels EUA a Barcelona: “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”

A la Situation Room de la Casa Blanca els atacs de l’11-S es van viure amb “ràbia, tristesa” i un ritme frenètic de treball. Riley, que aquest juny va posar fi al seu mandat com a cònsol dels EUA a Barcelona, hi era

3 min
RobertRiley
Dossier 20 anys de l'11-S Desplega
1.
11-S: vint anys de l'atemptat que ens va canviar a tots
2.
L'atac que va commocionar el món, en gràfics
3.
Bin Laden, l'home més buscat del món
4.
Estats Units: Conflicte a fora o a dins
5.
Europa, de la fractura post 11-S a l'emancipació transantlàntica
6.
Al-Qaida, una xarxa global per exportar el terror arreu del planeta
7.
Alexander García, militar que va perdre una cama a l'Afganistan el 2011: "No vull tornar a reviure-ho tot, estic sobrepassat"
8.
Adsel Sparrow: "Tota la meva vida hem estat en guerra al Pròxim Orient"
9.
Nadia Ghulam: "Les imatges dels atemptats les vaig veure molts anys més tard, el 2010, quan ja era a Catalunya"
10.
Robert Riley, excònsol dels EUA a Barcelona: “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”
11.
Michael Lomonaco, xef del restaurant de les Torres Bessones: "Ajudar les famílies de les víctimes em va permetre mirar endavant a la vida"
12.
Phyllis Rodriguez, mare d'una víctima de l'11-S: "El meu compromís amb la no-violència i la reconciliació s’ha aprofundit des del 2001"
13.
El plaer de l’apocalipsi
14.
11-S, l’atac que va redefinir l’experiència de volar
15.
Talibanistan: cercle tancat
16.
Terrorisme salafista: Esperant la pròxima onada
17.
Barcelona i Cambrils: El jihadisme autòcton

Feia només un mes que treballava a la Casa Blanca, ni més ni menys que a la Situation Room, on era un dels quatre oficials superiors de guàrdia (senior duty officer ). La icònica sala de comandament i gestió de crisis que hem vist en infinitat de sèries i pel·lícules va viure aquell 11 de setembre un dels dies més negres de la seva història. Robert Riley, que fins aquest mes de juny era el cònsol dels Estats Units a Barcelona, té avui un record molt desdibuixat d’aquell dia per tots els anys que han passat, però té clar que hi va haver un abans i un després en la feina de les agències de seguretat i d’intel·ligència dels Estats Units. “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”, diu.

Riley aquell dia tenia festa. S’estava dutxant a casa seva quan, de sobte, el bloc de quinze pisos on vivia a Arlington (Virgínia) va experimentar una sacsejada. A menys d’un quilòmetre de distància, l’impacte del vol 77 d’American Airlines sobre el Pentàgon, a les 9.37 del matí, va fer tremolar tot l’edifici. El missatge del seu sogre al contestador, que li preguntava des de Colòmbia si estaven bé, el va empènyer a posar les notícies i, immediatament, trucar a la Situation Room per oferir-s’hi. Va anar fins a la Casa Blanca amb bicicleta per evitar el caos de trànsit que s’havia desencadenat a mesura que la policia evacuava els carrers de la capital. A l’entrada oriental de l’edifici, un agent del servei secret li va explicar que encara hi havia un avió a l’aire que podria estar volant cap a ells o cap al Capitoli. Es va haver de ficar en un cotxe oficial per entrar dins del complex, perquè s’arriscava a rebre un tret dels franctiradors situats al sostre de la Casa Blanca si el confonien amb un intrús. Quan per fi va arribar a la Situation Room hi havia el doble de personal del que era habitual: “Alguns estaven treballant per fer baixar els avions de l’aire a tots els aeroports, uns altres parlaven amb els militars, uns altres trucaven a les autoritats estatals de Nova York per recollir informació...”

Riley evoca la barreja de “tristesa, ràbia i misteri” que enraria l’ambient de la sala aquell dia, però que en cap moment va fer aturar el ritme frenètic de treball: “El que m’ha quedat gravat com una sensació molt profunda és que tot i que va ser un dia summament trist i difícil, des dels líders més alts fins als càrrecs més baixos van mantenir en tot moment la professionalitat, ningú es va ensorrar i tothom continuava treballant incansablement”.

No recorda haver-hi vist aquell dia el vicepresident. I és que, efectivament, a les 9.36 del matí Dick Cheney havia estat traslladat al búnquer de la Casa Blanca per protegir-lo. El president George W. Bush era a Florida, on va rebre la notícia a cau d’orella quan llegia un conte als nens d’una escola de primària.

Classificat

A la memòria de Riley aquella jornada es barreja amb tots els dies posteriors, en què la intensitat de la feina no va baixar. S’hi afegeix el fet que una part de les seves tasques de llavors continuen sent informació classificada. “Hi va haver moltes converses del president amb líders estrangers per preparar la resposta, nosaltres li facilitàvem la trucada i havíem de prendre’n notes”, explica. La resposta va ser precisament la invasió de l’Afganistan: en dos mesos van expulsar els talibans del poder. Com a diplomàtic, Riley declina comentar els esdeveniments d’aquestes últimes setmanes. Vint anys després, els talibans són altre cop al poder. I les dues dècades de guerra que van obrir els esdeveniments d’aquell dia aviat semblaran només un record borrós.

Agregat militar a Madrid durant els atemptats d’Atocha

Robert Riley ha acabat aquest estiu el seu mandat de dos anys com a cònsol dels Estats Units a Barcelona, que va arrencar el 2018. Avui ja és a Ginebra, a la missió dels EUA a l’ONU.

Els atemptats de l’11-S el van enxampar en l’any que va estar treballant a la Casa Blanca, com a oficial superior a la Situation Room. Tenia 39 anys i ja comptava amb força experiència dins el departament d’Estat. Després d’allò ha passat per diversos departaments diplomàtics i ambaixades, del Salvador a Hongria i Bielorússia.

Però la casualitat va fer que la seva destinació següent, del 2002 al 2005, fos l’ambaixada dels EUA a Madrid, on era agregat politicomilitar, “responsable de les relacions amb el departament de Defensa i els militars espanyols”, diu. Allà va viure els atemptats d’Atocha del 2004: “Recordo bé aquell dia, que també va fer canviar moltes coses”. Per començar, va capgirar del tot la relació entre els EUA i Espanya, entre altres coses per la retirada de tropes de l’Iraq ordenada per José Luis Rodríguez Zapatero. “Els canvis de govern representen sempre molta feina en una ambaixada, però per això hi som”, diu, i assegura que, malgrat tot, les relacions entre els EUA i Espanya “sempre han sigut bones”.

Dossier 20 anys de l'11-S
Vés a l’ÍNDEX
stats