Els docents esclaten contra Educació: "Al cap de 30 anys, hem cobrat 565.700 euros menys que els sanitaris"

PalmaEls docents de Mallorca han fet sentir el seu malestar davant del Parlament mentre es feia el ple. La Junta de personal docent no universitari, formada pels sindicats del sector, ha llegit un comunicat en què ha denunciat la gestió de la Conselleria d’Educació i la “falta de veritat” del conseller Antoni Vera. Durant la lectura, els sindicats han xiulat, la qual cosa ha generat un renou que s’ha sentit clarament dins l’hemicicle en senyal de protesta. De manera simultània, també s'han fet concentracions a Eivissa i a Menorca.

Segons s'explica al manifest, que ha fet la presidenta de la Junta, Catalina Bibiloni, la gestió de la data final de les oposicions del 2026 ha estat “la gota que ha fet vessar el tassó” per la manca de negociació de la Conselleria. A més, els docents han subratllat que l’Acord Marc de millora de l’ensenyament públic del 2023 “no s’ha aplicat en tota la seva extensió, malgrat que l’Administració asseguri que s’ha anat executant".

Entre els punts pendents, la Junta ha recordat la disposició addicional tercera de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), que recull que “en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'administració educativa ha d'elaborar un pla que tingui com a objectiu la reducció progressiva de les ràtios màximes establertes a la normativa bàsica per permetre’n una minoració en, almenys, un 10%”.

També han subratllat la necessitat de posar en marxa el Pla d’infraestructures educatives 2023-2027 per reduir el nombre d’alumnes i arribar al 20%, tal com recull l’Acord, i han reclamat un seguiment efectiu de la seva aplicació. Pel que fa a la carrera professional, la Junta ha afirmat que “queda molt enfora del redactat de l’Acord de millora”, i ha recordat que la conjuntura econòmica positiva, l’acabament d’una temporada turística de rècord i la bona recaptació de l’Administració “han de permetre una millora significativa i urgent de la carrera professional docent i l’equiparació amb la resta de funcionaris de la Comunitat Autònoma”. Segons la Junta, després de 30 anys de feina, un docent ha percebut 565.700 euros menys que un treballador de sanitat i 141.075 euros menys que altres funcionaris públics, una diferència que han qualificat de “greu discriminació salarial”.

Derogació del Pla de segregació lingüística

El professorat també ha criticat el Pla de segregació lingüística del conseller Antoni Vera i n'ha demanat la retirada, “ja que és una proposta que no ha rebut el suport de cap agent social ni ha estat consensuada amb cap membre de la comunitat educativa”, i que “s’ha convertit en un mecanisme de finançament de l’escola concertada”. En paral·lel, han exigit la posada en marxa urgent del punt 30 de l’Acord del 2023 per implementar “un pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius”, que vagi més enllà de “l’augment de les hores de PALIC i de la dotació de dinamitzadors lingüístics”.

Altres punts que els docents han denunciat inclouen la reducció de la burocràcia, el pla de climatització davant situacions extremes de fred i calor, la millora del Fons Social, la revisió de la funció tutorial –“On són els 60 euros de complement de tutoria que s’havien de percebre a partir del setembre de 2025?”–, la regulació dels permisos retribuïts i no retribuïts i “l’any sabàtic retribuït”.

Finalment, la Junta ha expressat la seva disconformitat amb la política educativa del Partit Popular i ha alertat que les passes cap a la privatització “ja no tindran tornada enrere”, incloent-hi l’etapa 0-3, la formació professional, el desmantellament de la xarxa de centres de professorat, l’aparició d’una entitat de formació lligada a un centre religiós i la irrupció d’universitats privades. També han criticat la reducció de zones d’escolarització a Palma, que “suposaran un augment de la segregació escolar”.

En la conclusió del comunicat, la Junta ha reivindicat que “és el moment de rectificar i de situar l’escola pública, el seu professorat i tota la comunitat educativa en el centre de les polítiques educatives” i ha reivindicat “un ensenyament públic de qualitat, inclusiu i en català que sigui un element cabdal per a la cohesió social, l’aprenentatge, l’intercanvi de sabers i la convivència a les Illes Balears”.