“Fins on estan disposats a arribar?”: l’Assemblea de Docents carrega contra el pacte PP-Vox pel eximir del català a docents

PalmaL’Assemblea de Docents ha reaccionat amb contundència al pacte recent entre el Partit Popular i Vox que permetria reduir els requisits de català per accedir a la docència a les Illes Balears. En el seu comunicat, el sindicat assenyala que “Assistim, una vegada més, a un nou episodi de l’obsessió de Vox contra els drets lingüístics dels catalanoparlants i contra la llibertat lingüística, com també a una nova claudicació del Partit Popular davant les exigències de l’extrema dreta. La pregunta és inevitable: fins on estan disposats a arribar?”.

Segons l’Assemblea de Docents, la capacitació lingüística dels funcionaris “no és cap caprici ni cap imposició. És, senzillament, la garantia dels drets dels ciutadans. En una comunitat amb llengua pròpia, assegurar que els treballadors públics poden atendre la ciutadania en català no és una opció ideològica: és una obligació democràtica i legal que protegeix els drets de tothom”.

El sindicat critica la presentació del català com una barrera: “Una vegada més, PP i Vox juguen plegats a desprestigiar la llengua pròpia i a connotar-la negativament. Parlen del català com si fos un ‘mur’, una llengua ‘excloent’ o una ‘imposició’. Aquest relat no és innocent: forma part d’una estratègia política destinada a erosionar el prestigi social del català i a qüestionar els drets lingüístics dels seus parlants".

L’Assemblea considera que el Partit Popular incompleix els seus compromisos legals i estatutaris: “Ens trobam davant una nova irresponsabilitat del Partit Popular, que torna a recular davant Vox i accepta mesures que van en contra de la diversitat lingüística —consagrada per la Constitució que tant diuen defensar— i també en contra del mandat estatutari de vetlar per la promoció i protecció del català. L’article 4.3 de l’Estatut d’Autonomia és clar quan estableix el deure dels poders públics de garantir-ne el coneixement i fomentar-ne l’ús".

El mur del cost de la vida, dissuassiu

Pel que fa als obstacles per cobrir places, els docents assenyalen que “si hi ha un mur que dificulta que la gent vingui a fer feina a les Illes Balears no és la llengua, sinó el preu de la vida i, especialment, el preu indecent de l’habitatge. D’això, curiosament, la senyora Manuela Cañadas no en diu res. Potser perquè la seva anàlisi és tan pobra que no és capaç d’identificar quins són realment els principals problemes dels habitants d’aquestes illes".

També recorden que ja s’incorpora professorat sense català a escoles i instituts: “Ja ve professorat sense català a fer feina a les nostres escoles i instituts, docents que s’incorporen a partir de les llistes d’exclosos. És una realitat que existeix avui, tot i que no és el model que voldríem ni el que consideram desitjable per al nostre sistema educatiu i que no és extrapolable a tots els funcionaris. En qualsevol cas, aquest fet demostra que el català no és cap impediment real per cobrir places, malgrat el relat interessat que alguns intenten construir".

Exigència per llei

L’Assemblea recorda a la presidenta del Govern, Marga Prohens, la responsabilitat institucional de defensar la llengua pròpia: “Haurem de tornar a recordar a la presidenta Marga Prohens que la defensa de la llengua pròpia i dels drets dels catalanoparlants no és una opció ideològica. És una responsabilitat marcada per la llei i per l’Estatut, una responsabilitat que ella va acceptar en el moment d’assumir la presidència del nostre país".

Finalment, critiquen la rebaixa de requisits per obtenir els certificats B2 i C1: “Pel que fa a la proposta de rebaixar la nota per obtenir els certificats de català B2 i C1, cal dir que és senzillament inacceptable que un tema tan tècnic i delicat com el de les acreditacions i les equivalències lingüístiques quedi en mans d’una subhasta política i dels interessos partidistes. Aquestes decisions s’han de basar en criteris acadèmics rigorosos i en estudis avalats pels professionals de la matèria, no en pactes improvisats entre partits".

A tall de conclusió, l’Assemblea afirma que “el que veiem és un nou intent de convertir la llengua en un camp de batalla política. I davant això cal dir-ho clar: defensar el català no és excloure ningú; és garantir drets, protegir el nostre patrimoni cultural i complir la llei".