Rebassa denuncia una Palma “colonitzada i destruïda” en el discurs del Sant Jordi

PalmaEl mallorquí Carles Rebassa va aprofitar el discurs d’acceptació del premi Sant Jordi de novel·la per posar el focus a Palma, la ciutat on transcorre la seva novel·la Prometeu de mil maneres. L’escriptor va parlar amb un to d’afecte i preocupació d’una ciutat que, segons ell, està vivint una transformació profunda. “És el retrat d’una ciutat que jo estim molt perquè és la meva ciutat”, va dir, però alhora la veu “colonitzada, destruïda, desastrada i enfonsada”.

Aquesta visió és el punt de partida del llibre, que retrata una Palma marcada per la tensió social i les desigualtats. Rebassa va explicar que la novel·la aborda “la lluita de classes, la convivència entre amos i criats” i també la manera com l’amor i el desig poden capgirar les relacions humanes. Tot junt en un context que, segons l’autor, reflecteix els efectes de l’especulació econòmica i turística sobre la ciutat.

Després d’aquesta mirada cap a Palma, el discurs va virar cap a una defensa contundent del català. Rebassa va recordar que la llengua és el fonament de la comunitat cultural: “Som aquí perquè tenim aquesta llengua. Si en tinguéssim una altra, seríem altres coses, però ni això ni aquí”. En aquest sentit, va remarcar que “sense llengua no hi ha país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies ni res”, i va afegir que “sense el català nosaltres no hi som; la resta són mentides”.

L’escriptor també va advertir que la llengua rep “atacs continuats” des de molts àmbits de la societat, “des dels jutjats fins al Senat, el Parlament, l’escola, el metge i el cafè”. Davant aquesta situació, va reclamar mesures més contundents i va defensar que cal “una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans”.

En un dels moments més contundents de la intervenció, Rebassa va assegurar que aquest canvi no arribarà de la mà de les institucions. “Això ni els virreis ni els titelles que ens governen no ho faran possible mai”, va dir. Segons l’autor, només serà viable si la societat “es torna a determinar com fa nou anys”, abans que, segons les seves paraules, “porucs, mesells i traïdors ens deixassin amb el cul a l’aire”.

El discurs va acabar amb una referència al cantant i escriptor Guillem d’Efak, de qui va recuperar una frase: que no ho hauria d’haver guerres entre germans i que, “si torna la guerra, que la guanyin els catalans”. Les paraules de Rebassa varen provocar diversos aplaudiments i es varen convertir en un dels moments més comentats de la vetlada literària organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans.