Un de cada 25 habitatges de les Balears és de lloguer turístic

PalmaLes Illes són la comunitat autònoma que té més habitatges dedicats al lloguer turístic damunt el total de parc d'habitatges, amb un 4,33%, l'equivalent a un de cada 25. Les Balears se situen lleugerament per damunt de les Canàries (4,1%). Els dos arxipèlags, que es nodreixen purament del turisme, són els màxims exponents en aquest àmbit, ja que les següents autonomies en el rànquing són Andalusia i Cantàbria, amb un 1,6%, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dimarts, referents al mes de febrer.

La xifra absoluta a les Illes ascendeix a 25.393 habitatges de lloguer vacacional. Tot i tenir només 1,17 milions d'habitants, és la tercera província que en té més, només per darrere Alacant (33.115) i Màlaga (35.360), que superen en més de mig milió de persones la població illenca. Això contrasta enormement amb el que succeeix a les províncies de l'Espanya buidada, com Sòria i Palència, on únicament n'hi ha 363 i 167, respectivament.

Per posar-ho en perspectiva, quan els habitatges de lloguer turístic representen més del 2,02% del total d'immobles del municipi, ja se situa en el màxim nivell establert per l'INE. Així, només n'hi ha nou en totes les Illes que estiguin per davall: es Castell, Maó, Inca, Consell, Santa Maria del Camí, Marratxí, Palma, Calvià i Eivissa. L'altra cara de la moneda la representen dotze municipis en els quals més del 10% dels habitatges es dediquen al turisme, i cinc d'ells són de la serra de Tramuntana, una de les zones més preuades per al sector: Banyalbufar, Deià, Fornalutx, Escorca, Pollença, Alcúdia, Muro, Santanyí, Sant Lluís, es Mercadal i Formentera.

Pollença és un cas particular, ja que té més places turístiques que habitants. Els 2.923 habitatges de lloguer vacacional del municipi (un 23,76% del total, el nivell més alt de les Illes) representen 18.083 places, mentre que els habitants empadronats són 17.126. No hi ha cap municipi que li faci ombra, ja que els següents en nombre d'immobles turístics són Alcúdia, amb 1.804, i Sant Josep de sa Talaia, amb 1.302. A més, el que succeeix a Pollença és assimilable als casos de Banyalbufar (566 habitants i 343 places), Escorca (187 habitants i 167 places) i Santanyí (12.321 habitants i 7.434 places).

La tendència de les Balears, a la baixa

Si bé és cert que en el conjunt d'Espanya les Illes encapçalen quasi tots els registres referents al turisme i la relació amb el mercat de l'habitatge, la realitat és que les dades del febrer de 2023 en tots els àmbits són les més baixes des d'agost de 2020, que és des que l'INE ofereix xifres. A més, si es miren els tres darrers mesos de febrer la tendència és descendent any rere any, i coincideix amb la posada en marxa de la moratòria de places en aquest mes del 2022. Per exemple, els habitatges turístics totals s'han reduït un 4% en comparació el febrer i un 8,4% si es mira amb el 2021. Aquesta reducció és del 4,6% i d'un 10,5% en el cas de les places turístiques en els habitatges.