Tanquen "el millor lloc de Menorca per fer-se una foto" pel turisme fora de control
Els veïns de Binibèquer Vell limiten l'entrada a partir de l'1 de maig i votaran el mes d'agost prohibir-la per posar fi a la saturació
MaóL'antic poblat de pescadors de Binibèquer Vell, un dels majors reclams turístics de Menorca, ja només es podrà visitar a partir del proper dimecres 1 de maig entre les 11 i les 20 hores.
Els propietaris de les 195 cases –entre els quals només hi ha una trentena de residents– han pres la mesura per protegir aquest indret característic de la costa de Sant Lluís dels efectes de la massificació. Segons les seves dades, el visiten més de 800.000 turistes cada any. Però la restricció pot ser màxima a partir del 10 d'agost, quan es farà la junta general de propietaris. El president, Óscar Monge, hi vol elevar la proposta de tancar per sempre més el complex al públic. "Des de 1972 que som una urbanització privada, però cada vegada ens costa més passar les vacances tranquils. Pagam ben car ser l'atracció turística més potent de Menorca", diu Monge. La seva definició té correspondència a les ressenyes que la gent deixa sobre aquesta zona: “El millor lloc de Menorca per fer-se una foto”, “Molt més que una postal ‘instagramable’” o “la Sagrada Família menorquina”.
L'Ajuntament de Sant Lluís i el Consell Insular de Menorca els compensen amb una subvenció anual lleugerament superior als 25.000 euros per ajudar-los a mantenir la imatge de postal, amb les parets blanques i l'entorn cuidat. Però el president del Consell, Adolfo Vilafranca, ja ha manifestat la seva intenció de no renovar el conveni.
El 9 de maig Vilafranca rebrà per primera vegada la comunitat de propietaris de Binibèquer Vell per tal de cercar solucions satisfactòries per a totes dues parts, però tanmateix no creu que "donar doblers directament" sigui la solució. "Intentarem conciliar al màxim, però hi ha qüestions que defugen la nostra competència", diu.
Els propietaris, que tampoc han instat a temps a la renovació explícita del conveni, es queixen. "Cada vegada costa més netejar i pintar el poblat. Però quin és el nostre benefici? Binibèquer l'ha promocionada l'Administració, no els propietaris", remarca Monge.
Que ens paguin el que embruten els turistes
La conseqüència és que "les cases de Binibèquer valen cada vegada menys, per totes les molèsties que suportam. L'illa grega de Mykonos també és un decorat, però a ningú no se li acut anar-hi en contra. Si un any no es pintàs, quina imatge donarien? Què seria d'allò de la blanca Menorca? L'Administració ha de ser conscient que Binibèquer Vell és un atractiu turístic. Només demanam que ens paguin el que embruten els turistes".
L'any passat es signà un conveni anual, renovable, amb l'Administració, però encara no han cobrat els 15.000 euros compromesos pel Consell, ni s'ha convocat tampoc la comissió de seguiment que es preveia en el mateix acord.
Així que els propietaris han aixecat la veu en públic i han demanat reunir-se amb urgència amb la batlessa Loles Tronch i la directora insular de Promoció Turística, Begoña Mercadal, totes dues càrrecs públics del PP. Però també amb l'expresidenta socialista Susana Mora. Óscar Monge, el president dels propietaris, és el número cinc de la llista del PSOE a l'Ajuntament de Sant Lluís.
Els amos del poblat demanen que els ajudin a "regular l'afluència" i que els compensin pel negoci que fan tant les agències que hi programen excursions guiades com totes aquelles, inclòs el mateix Consell, que fan un ús comercial i promocional de la imatge de Binibèquer Vell.
La consellera socialista Susana Mora admet que es tracta d'un "conflicte privat", però crida l'atenció sobre "l'important repercussió pública i social" que comporta, ja que "aquestes cases privades són un important atractiu de l'illa a escala europea. Un reclam del qual viuen touroperadors i els mateixos restaurants i negocis dels voltants. El debat és complex i s'hauria de solucionar".
Urbanització de l'any 1964
Situada a vuit quilòmetres de Maó i a quatre del nucli urbà de Sant Lluís, la construcció de la urbanització començà l’any 1964, a càrrec de l’aparellador menorquí Antonio Sintes Mercadal. El projecte de l’arquitecte català Francesc Joan Barba i Corsini volia recrear un poblat que cridàs l’atenció d’intel·lectuals, pintors i escriptors. Es van edificar gairebé 8.000 metres quadrats amb un total de 165 habitatges. Els carrerons estrets, el blanc de les casetes, la ubicació davant la mar i la seva singularitat han convertit Binibèquer Vell en una de les principals imatges promocionals de Menorca.
