Laura Gost

Laura Gost

La suportable lleugeresa

En èpoques propenses al dramatisme i a l’angoixa existencial, pot ser especialment recomanable dedicar el màxim de temps possible a reflexionar sobre totes aquelles qüestions insignificants que –atesa la...

Flors per als vius

Na Martina està indignada. Estic indignada, va dir al seu marit fa una setmana, quan es va assabentar que aquest any no podrà anar al cementiri a passejar tranquil·lament entre les tombes del pare i la...

Potser

Mai de la vida m’hauria imaginat que afirmaria això, així que ho escriuré fluixet, en minúscules: enguany no em posa tan trista l’expectativa dels dies que es fan i es faran encara més curts. I és que...

Morir a temps

Divendres, però de fa cent trenta anys, va arribar al món el Marx preferit de moltes persones. Nascut, en realitat, com Julius Henry Marx, Groucho –derivat de l’adjectiu anglès ‘grouch’, que significa...

27

La generació de Lorca i companyia. L’edat en què Dalí va pintar els seus rellotges tous. L’edat en què van morir Kurt Cobain, Brian Jones, Jimmi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin i Amy Winehouse....

L’any que vàrem viure perillosament

En el món hi ha dos tipus de persones: les que divideixen el món en dos tipus de persones i tota la resta. Aquesta tendència a la dicotomia, que pot ser molt irritant en èpoques favorables a la...

La bomba sota el sofà

Alfred Hitchcock deia: "Imagina’t un home assegut al sofà preferit de casa seva. Davall hi té col·locada una bomba que és a punt d’esclatar. Ell ho ignora, però el públic ho sap. Això és el suspens"....

Llegir, gaudir, justificar-se

Des dels setze anys he tingut la sort de treballar, en diferents moments de la meva vida, en diverses biblioteques -mentre escric això, estic fent una substitució en una biblioteca, de fet- i llibreries:...

Contra la cultura

Hi ha un personatge molt recurrent a les pel·lícules ambientades, per exemple, en una redacció de diari o dins el gabinet d’un responsable polític. Es tracta del personatge poderós –el director del diari,...

Ennio i la censura

El passat dia 6 de juliol es va fer el silenci. Quan es va saber que Ennio Morricone acabava de morir a 91 anys, potser algunes persones es preguntaren allò d’‘ah, però era viu, encara?’ mentre feien un...

Personatges secundaris

El sacrifici, com el colesterol bo, és un d’aquests conceptes que generen entusiasme i escepticisme a parts iguals. Així, l’al·lèrgia al sacrifici dels més hedonistes fa de contrapès necessari enfront dels...

Blandiblú

Aquesta setmana, n’Elisa i n’Ariadna, de nou anys, van preguntar-me si sabia fer 'slime'. Jo vaig dir que no i, en acabar d’escoltar la seva descripció, vaig adonar-me que aquella textura que detallaven...

A propòsit d’això

Capítol u: Ella adorava el cinema de Woody Allen. L’idolatrava fora mesura. No: diguem que el romantitzava fora mesura. Millor, sí. Per a ella, fos quin fos l’estat anímic d’aquell dia, i independentment...

Convencions cinematogràfiques

En acabar de parlar per telèfon no cal acomiadar-se, només penjar. Els cotxes sempre arranquen a la primera fins i tot si els condueix un nen de dotze anys que mai de la vida ha agafat un cotxe. En una...

Mamà

Dur-me dins el ventre durant nou mesos menys vint dies. Veure’m la pell arrugada i vermellosa i experimentar la sensació que res no tornarà a ser igual. Tallar-me els cabells a l’estil d'Espinete i fer-me...

Blanc i negre

El perfeccionisme és sovint el defecte bonic que hom deixa anar quan en una entrevista de feina li pregunten per un defecte. Les entrevistes de feina tenen això: et demanen quin animal series, quin...

L’home que mai no torna vell

L’home que mai no torna vell fa feina des de casa. El seu pis és petit i auster: les parets fa temps que reclamen una mà de pintura, i els mobles són massa nous per ser considerats antics i massa lletjos...

Dinou certeses

Certesa número u: cal elegir un bon company de confinament. Certesa número dos: en casos de normalitat, les xarxes socials són una font inesgotable de crispació, sarcasme i mala llet; en temps de crisi,...

D’aquí a poc es casarà una de les persones que més estimo del món. Per això –perquè l’estimo molt i ja ho sap– li demanaria que no interpretés malament cap de les reflexions que –revestides de l’humor i la...

Salvem CineCiutat!

“M’estàs parlant a mi?”, pregunta al mirall la veu de Dustin Hoffman, i aleshores veiem com Robert De Niro fa el gest de treure la pistola de la butxaca. De Niro, sabeu? El de l’“Adriaaaaan” entonat amb...

Transcendència

Molts l’havien advertit que s’ho hauria de pensar detingudament; d’altres, en canvi, defensaven l’espontaneïtat, el fes-ho-i-ja-veurem, l’anar per feina. La part relacionada amb la concepció de la criatura...

L’èpica quotidiana

Virgili opinava que la sort afavoreix els atrevits. Aquesta frase de l’autor de l’Eneida esdevé, en certa manera, un precedent –aleshores impensable, és clar– dels centenars de manuals d’autoajuda que...

Supera-ho

El nostre lèxic està ben farcit de conceptes amb un nom i un cognom: un substantiu i un adjectiu amb una vinculació semàntica lògica, incoherent, arbitrària o redundant, segons el cas, i tan emprats que, a...

Són els pares

M’agrades, has aprovat, t’estim, enhorabona, estic orgullós de tu, comences dilluns, casa’t amb mi, sí, no, no ho sé, és una nina, és un nin, papà, mamà, vaig mentir-te, ha mort, estàs curada, queda’t,...

‘Fly me to the moon’

Una de les particularitats que té viure en una illa és que cal volar molt sovint. Per tant, els aeroports esdevenen per a nosaltres un espai gairebé familiar, un recinte conegut pel qual transitem amb la...

Imagineu

Imagineu que us prepareu per a la prova teòrica de l'examen de conduir. Estudieu les normes, la senyalització; apreneu les informacions sobre càrregues pesades; interioritzeu quin vehicle tindrà preferència...

Acabar la son

Pots dormir una estoneta més, li dic. I ell em mira. Té els ulls oberts, ja me n’he adonat, i em demano si a l’expressió amb què ara l’observo hi pesa més el sentiment de culpa –és evident que, sense voler,...

Persona preferida

Mai l’havia vista tan bonica. Quins ulls tan ben perfilats; quins llavis més vermells; quines galtones de nena tímida, de noia enamorada, de dona bona i sana; lleugerament rosades, marcant els pòmuls que...

La primera paraula i els missatges subliminars

Llibertat, va dir na Berta, perquè li feia gràcia que una paraula tan important pogués contenir, en només unes poques síl·labes, el nom d’una flor i el seu propi nom. La ‘t’ final potser sobrava, però era...

Llàgrimes tèbies

Quan era petita, m’agradaven els finals feliços de la ficció. Encara ara m’agraden, és clar, però potser, amb els anys, he après a valorar també els desenllaços que són positius d’una manera menys...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >