Societat 27/04/2024

10 motius per mobilitzar-se pel català

La Diada per la Llengua del 5 de maig serà la primera concentració des que el PP ha tornat a governar, de la mà de l’extrema dreta. L’OCB ha fet una crida perquè hi hagi una assistència massiva per protestar contra les polítiques lingüístiques regressives de l’Executiu de Marga Prohens

7 min
Feia cinc anys que l’OCB no convocava la Diada per la Llengua. La darrera edició va ser el 2019.

PalmaCinc anys després de la darrera Diada per la Llengua, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una nova crida per defensar la llengua al carrer, en un acte que culminarà els quatre dies del Correllengua de Joves de Mallorca per la Llengua –de l’1 al 5 de maig. L’arribada del PP al Govern de la mà de l’extrema dreta ha donat pas a un nou panorama polític advers per a la llengua, després de vuit anys de calma relativa amb el Pacte. Aquesta legislatura, el català pateix atacs a la sanitat, l’educació i les institucions, amb mesures que impliquen un retrocés de fites que s’havien deixat de qüestionar, com l’aprenentatge de la llengua pròpia a les escoles. La cita de dia 5 de maig a la plaça Major de Palma –17 hores– suposarà la primera protesta important d’una legislatura en què diferents sectors de la societat s’han mostrat disposats a plantar cara una altra vegada. Hi ha molts motius per mobilitzar-se per la llengua i persones diferents, d’àmbits diversos, han volgut explicar-ne a l’ARA Balears una desena.

1. L’amor a la llengua és molt més fort que l’odi

Antoni Llabrés (president de l’OCB)

“Perquè el nostre amor a la llengua i a Mallorca és infinitament més fort que el seu odi” és un dels lemes que l’Obra Cultural Balear fa servir per a la mobilització del 5 de maig. Segons el president de l’entitat, Antoni Llabrés, “és ben hora de sortir al carrer per proclamar que estimam la nostra llengua, amb un amor infinitament més fort que l’odi que li professen alguns”. “Ens manifestarem per evidenciar el nostre compromís, com a ciutadans i com a societat civil organitzada, amb una llengua que anhelam ben viva. Perquè hi volem viure i conviure i aspiram que sigui present a tots els àmbits de la vida pública. Per tot això i molt més omplirem el centre de Palma per cridar ben fort ‘Sí a la llengua’”, proclama Llabrés, a més de reivindicar que els poders públics posin en marxa “polítiques valentes” de promoció del català.

2. L’aprenentatge del català dona força a les arrels

Marina Vergés (Assemblea de Docents)

La portaveu de l’Assemblea de Docents, Marina Vergés, remarca que “la llengua permet accedir a la informació, i la informació permet ser lliure”. “Els docents sabem que l’escola, a part de l’aprenentatge de continguts, educa en valors i un dels més importants és aprendre que hi ha un gran tresor en la diversitat”, explica. I recorda que la llengua permet una “igualtat d’oportunitats que tots volem per als nostres fills i alumnes”. “No es tracta tan sols del català, que ja és prou important per si mateix, sinó del futur de les generacions que vindran, i no hi ha futur si oblidam el passat. No podem construir amb solidesa sense fonaments”, continua. “Això és clau per als docents, educant des del respecte i la integració, però amb la força que ens dona saber que, qui n’està orgullós i estima els seus orígens, sap com és d’important no defallir en la defensa de la llibertat de poder ser qui som”, diu. “Per un futur ple de riqueses culturals, pels qui ens han precedit, pels nostres joves, pels qui vindran... no hi podem faltar”, sentencia.

3. Perquè les llengües també salven vides

Tomeu Ramis (Sanitaris per la llengua)

“Quan estam malalts, cercam una cara amiga. I en una situació de vulnerabilitat, necessitam que ens comprenguin”, subratlla l’anestesiòleg i portaveu de Sanitaris per la Llengua, Tomeu Ramis, convençut que “les llengües també salven vides”. “No ens comprendran mai com en la pròpia llengua i els castellans ho tenen claríssim, perquè ells no es plantegen mai si el castellà ha de ser requisit o mèrit, sinó que donen per fet que no es contractarà mai un professional que no el sàpiga”, comenta sobre el dret a ser atès en la llengua pròpia. Ramis es demana si no és incomprensible que algú que hi és per ajudar els altres “no els pugui entendre en el seu propi idioma”. “El darrer que necessites quan estàs fotut és no parlar la teva llengua”, hi insisteix, i posa com a exemple les dificultats que tenen per expressar-se les persones grans. “L’argument que els catalanoparlants som iguals que els castellanoparlants no és cert”, sentencia.

4. Perquè cal aturar aquesta envestida

Maria Llabrés (Aplec Jove)

“Els joves tenim una responsabilitat el 5 de maig”, assegura Maria Llabrés, membre d’Aplec Jove i de Joves de Mallorca per la Llengua. Critica que el Govern del PP hagi “teixit aliances amb els qui han professat sense complexos un odi profund cap a la nostra llengua i la nostra terra” i que, “per tal de mantenir-se en el poder”, hagi adoptat “mesures contra el català en els àmbits educatiu, sanitari i cultural”. “Aquestes accions no fan més que despertar i fer cada vegada més gran la nostra ràbia. Obliden que hem fet tornar el Correllengua i l’Acampallengua, que ens hem reunit any rere any a l’Aplec Jove, que milers de persones vam sortir al carrer per celebrar la Diada de Mallorca dia 31 de desembre”, explica. “Si els poders públics no ho fan, nosaltres vetllarem pel futur de la nostra llengua”, assegura.

5. Volem mitjans de comunicació en català

Rafel Puigserver (As. Premsa Forana)

El president de l’Associació de Premsa Forana, Rafel Puigserver, reivindica “l’existència de mitjans de comunicació de proximitat en la llengua pròpia del territori: el nostre català”. “Volem reivindicar el paper de les revistes de Premsa Forana en el procés de normalització lingüística del país i també dels nostres municipis, que duguérem a terme en els anys vuitanta i que encara avui lluitam des de la voluntarietat i l’activisme lingüístic i cultural”, manifesta. Puigserver subratlla que ni la societat civil ni els mitjans en llengua pròpia “no es poden deslliurar d’aquest compromís amb el català en un territori com el nostre, en què el seu ús en els mitjans de comunicació de masses és testimonial”.

6. Contra les agressions i les discriminacions per llengua

Neus Sánchez (filòloga catalana)

“Ser agredits per raó de llengua ens minva moltíssim l’autoestima com a poble”, assegura la filòloga Neus Sánchez, qui també forma part de la junta directiva de l’OCB. Segons Sánchez, “la manca d’autoestima fa que no tinguem la força i la valentia suficients per enfrontar-nos-hi a l’hora de defensar els nostres drets lingüístics”. Per això, “les agressions lingüístiques són una de les armes més senzilles per reduir-nos l’idioma a zero”. “Ataquen el que som, i això és un motiu suficient pel qual ens hauríem de rebel·lar, perquè és una arma que ens denigra com a poble”, diu, encara que també creu que “a la vegada ha de servir per donar força”. “Han guanyat de tal manera el discurs contra els catalanoparlants que és igual si hi ha legislació a favor. Es comença dient que el català i el mallorquí no són el mateix, i s’acaba dient que aquí només es parla espanyol i agredint-te per parlar en català”, assenyala, i recorda que l’actual context sociopolític “és molt favorable perquè la gent es mobilitzi”.

7. No volem separar els infants per motiu de llengua

Montserrat Nadal (STEI)

“Un objectiu de les lleis educatives recull la necessitat de l’equitat, de no engrandir les diferències ni consolidar cap desigualtat”, apunta Montserrat Nadal, qui és membre de l’executiva de l’STEI. “Per a molts infants, l’escola és un dels pocs espais on tenen accés a la diversitat”, continua, i afegeix a això que “la llengua catalana pateix una situació de desigualtat pel que fa al seu ús social”. “El pla pilot du amagat un caramel enverinat: encara que parli d’integració i de convivència, és una mesura segregadora que separarà l’alumnat en funció de la llengua triada”, explica, a més de rebutjar conceptes com ‘agrupaments’ o ‘grups flexibles’. Nadal també recorda que tant la Llei d’educació de les Illes Balears com l’ordre d’elecció de llengua en el primer ensenyament recullen que els infants no es podran segregar d’acord amb la seva tria. “El PP no pot cedir al xantatge de Vox de fomentar la divisió a l’escola de les Illes”, finalitza.

8. Cal que les institucions protegeixin el català

Lluís Segura (jurista)

El jurista Lluís Segura Ginard considera que la mobilització del 5 de maig “és una crida a tots els poders públics perquè respectin les normes sobre l’ús i el foment del català” –l’Estatut, la Llei de normalització, la Llei educativa i els decrets que desenvolupen aquestes normes. També és una crida perquè “es garanteixi el dret de viure en català i d’exercir els drets lingüístics”, una situació que “no serà possible si les polítiques lingüístiques obstaculitzen l’efectivitat dels drets”. I en posa com a exemple el fet que es dificulti que els funcionaris estiguin “capacitats en les dues llengües”. “És una crida a tots els partits polítics perquè siguin coherents amb el mandat que deriva de la Constitució i l’Estatut”, perquè es tracta d’“un vertader mandat de potenciació i foment del català”. A més, “també és una crida a preservar el patrimoni lingüístic que ens identifica, i es fa des de l’estimació no només a la llengua catalana, sinó a totes les llengües”, afegeix Segura. “Tenim un marc jurídic que va per un costat i les polítiques de determinades forces que van per un altre. Pensen que interpreten bé la normativa, quan el que fan és incomplir-la”, finalitza.

9. Amb el català hi ha cohesió social

Cristina Conti (presidenta de FAPA)

“Fer de la nostra llengua la dels nouvinguts, la dels jocs amb els nostres fills amb qui compartiran tant i formaran noves famílies, ens sembla el més gran acte de benvinguda que puguem regalar a qui vol un futur a les nostres illes”, assegura la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti. “Aquest regal el preparam amb cura a les nostres escoles, per mantenir un valor tan elevat culturalment com el que té la nostra llengua”, continua. Si el català és “un tresor”, cal “compartir-lo amb els altres” i que “sigui la llengua de tothom”.

10. Perquè també volem comprar en català

Miquel Coll (president d’Apaema)

“Vull comprar en català per no sentir-me estrany a la meva terra. Ni vull demanar un producte i que no m’entenguin o que em facin sentir estrany. Vull expressar-me en la meva llengua materna i que se’m respecti el dret de poder usar-la”, explica el president d’Apaema, Miquel Coll. També destaca que hi ha productes que “formen part de la nostra cultura i que, quan es tradueixen a un altre idioma, “perden el seu significat més íntim i propi”. “Deixar de fer servir les nostres paraules per referir-nos als nostres productes fa que perdem la nostra identitat i cultura”, continua. A més, Coll també remarca que, si no feim servir les nostres paraules, “la persona que no les sap no les podrà aprendre”.

stats