Juan Echanove: "En aquest país s'ha coquetejat força amb la ultradreta"
L'actor madrileny protagonitzarà al Teatre Poliorama l'adaptació de 'La fiesta del chivo'
BarcelonaL'actor Juan Echanove (Madrid, 1961) és un nom consagrat del cinema, el teatre i la televisió espanyols, i al mateix temps manté un to combatiu tant pel que fa a les condicions laborals dels artistes com socialment. "Si vols trobar un punt d'unió entre l'esquerra i la dreta d'aquest país, és el desinterès per la cultura", assegura Echanove, que a partir del 17 de setembre protagonitzarà al Teatre Poliorama de Barcelona La fiesta del chivo, l'obra basada en la novel·la homònima de Mario Vargas Llosa sobre els últims dies del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo. "Si en aquest país hi ha alguna cosa positiva culturalment, o un avenç, no trobarà consens; si és un retrocés, sí que en trobarà", subratlla. Així mateix, es mostra "pessimista" respecte al fet que a Espanya es pugui produir una "revolució cultural" que estableixi la cultura i l'educació com a prioritats. I després de ser molt crític amb l'anterior ministre de Cultura, demana al nou, Miquel Iceta, que es preocupi per tirar endavant l'Estatut de l'Artista "com a primera mesura" i que faci servir els fons europeus per al desenvolupament cultural i de les infraestructures, però sobretot de la ciutadania.
Echanove assegura que continua fent teatre per "una necessitat vital" i ,al contrari d'aquest to batallador que té al carrer, a les ordres de Carlos Saura va enfocar el personatge de Trujillo i tot el mal que va engendrar des de la "lleugeresa". "Vaig entomar el personatge com una bufada de brisa, amb una lleugeresa tremenda, perquè fos la mateixa lleugeresa la que et congelés la sang. Durant de construir el personatge vam posar l'atenció en les petites formes –explica–. Trujillo era un paio a qui li agradava molt que es notés que hi era present, i tota la seva manera de tenir contacte social i aparentar es basava en tenir cura dels detalls més mínims, cosa que té molta relació amb la cura que posava en tots els processos humiliadors i en les tortures a què sotmetia molt sovint la gent que tenia més a prop seu".
Per trobar aquests petits detalls, Echanove en va tenir prou amb les precises descripcions de Vargas Llosa, perquè el dictador és un personatge "enormement perfilat" a la novel·la i en l'adaptació que en va fer Natalio Grueso. De la direcció de Saura, en destaca el caràcter "esquemàtic", que juga a favor de portar una novel·la a l'escenari: "No toca gaire el text, es limita a donar les coordenades perquè els actors puguin interpretar els quadres vivents, i té un gust estètic indiscutible i tota una història al darrere que fa que ens interessi el seu punt de vista". El repartiment de La fiesta del chivo el completen Eduardo Velasco, Gabriel Garbisu, Eugenio Villota, David Pinilla i Lucía Quintana. Ella hi interpreta Urania Cabral, una advocada que torna a la República Dominicana trenta anys després per visitar el seu pare moribund, Agustín Cerebrito Cabral, un antic alt càrrec del règim de Trujillo que va caure en desgràcia. I durant l'obra es revella el secret que Urania Cabral ha guardat durant tots aquests anys.
Trujillo i Franco, dos dictadors com la nit i el dia
Rafael Leónidas Trujillo és el segon dictador de la trajectòria de Juan Echanove, després del Franco que va interpretar a la pel·lícula Madregilda (Francisco Regueiro, 1993). Dos dictadors que eren com la nit i el dia. "Crec que a Franco li queia bé Trujilo perquè era un exagerat, perquè a ell potser li hauria agradat ser Trujillo. I a Trujillo el sorprenia de Franco que fos tan poqueta cosa i que dominés tant, perquè Franco era un home frugal, encara que tot el seu entorn no ho era; ell era com un comptable d'una caixa d'estalvis", diu Echanove. Mentre que Trujillo va morir metrallat en una emboscada el 1961, Franco va morir al llit. Ara tots dos són enterrats al cementiri del Pardo, cosa que Echanove aprofita per parlar de l'auge de la ultradreta. "Si mirem enrere, en pocs anys se'ns ha colat dins la societat un bon raig d'intolerància i de feixisme, és com una inundació. Ara l'aigua de n'ha anat, però per treure'n el fang... No sé si ho veuré, espero que sí que ho pugui veure el meu fill. S'ha coquetejat força amb la ultradreta, s'ha especulat políticament amb la idea que no importa donar aire a la ultradreta per aconseguir objectius polítics, i l'esquerra hi té molt a veure", conclou.
