Els músics de les Balears diuen prou a la massificació

PalmaAquest mes de març, la cantant Júlia Colom va publicar a xarxes una tonada que no forma part de cap dels discs que ha tret fins ara al mercat. Es tracta d’una cançó escrita a quatre mans amb el seu germà Martí en què parla d’una Mallorca que plora, de rècords històrics i d’allò que, diu Colom, tots sabem que hem de fer quan el dia ja s’allarga: “fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa”. En un vídeo que comença amb un primer pla d’ella i acaba amb la imatge d’un hotel de la costa mallorquina, la cantant de Valldemossa sentencia: “Mallorca, t’han castigada, / per treure’t el màxim guany: / producte de temporada / que ara dura tot l’any”. És només la darrera mostra de tota una sèrie de cançons amb què músics i cantants illencs s’han manifestat en contra de la massificació turística en els darrers anys.

Ja des dels anys 80 del segle passat hi ha hagut grups que han llençat temes en aquest sentit. Els Ocults, per exemple, ja ho cantaven fa quasi 40 anys: “ells arriben amb avió sense aturar / abans a l’estiu, ara ja és tot l’any”. I també bandes com Ossifar o Raphel Pherrer i Carlos Garrido a Mallorcatur es manifestaren en la mateixa línia entre els 90 i principis del 2000. Durant la darrera dècada, però, tot s’ha accelerat, i són més d’una dotzena les cançons que s’han publicat en contra de la saturació. També ha estat durant la darrera dècada que s’ha passat de 15,3 milions de visitants l’any 2015 a més de 19 milions el 2025: un augment del 25% que s’ha registrat en paral·lel al creixement del malestar de la ciutadania.

L’herència generacional

L’any 2017, Joan Miquel Oliver va publicar el disc Atlantis, que inclou el tema ‘Posidònia’, on cantava que “miris on miris una plaga d’estrangers”. Un any després, apareixien temes com ‘Noves Venècies’, de Da Souza, inclòs en el disc Futbol d’avantguarda, o ‘Mallorca s’enfonsa’, de Tomeu Penya. Amb un to festiu, el de Vilafranca hi diu: “Aquesta cotxada amb aquesta gentada / amb sa pell arrugada / ens anegaran a tots” i afegeix que “si no posam ordre / tots farem un esclafit”. Poc després, a finals de l’estiu de l’any 2019, les cantants i músics Joana Gomila i Laia Vallès varen compondre tot un himne d’aquesta qüestió, la Jota dels hereus, on el repàs d’alguns dels noms d’hotels i cadenes que omplen la costa mallorquina –“Saratoga, Iberostar, Barceló i Sometimes”, diu el final de la primera estrofa– es conjuga amb frases com “jo tenc una casa / que ha de mester fer / aiguavés, columnes / i parets també”.

Segons Gomila, la cançó es començà a gestar a partir del visionat del documental Tot inclòs, estrenat uns mesos abans. “Feia poc que l’havíem vist i un dia passejant per l’Illot ens vàrem trobar amb una ballada de ball de bot. I allà, entre el poblat talaiòtic i la mar, hi ha molts edificis, per tot el passeig fins a la Coma. Hi ha hotels, però també botigues, restaurants, botigues de records… Tot això em va fer pensar en tots aquests contrastos que tenim: hi haviaguirisque ens miraven ballar devora uns talaiots. I de cop vaig pensar què passaria amb tots aquests hotels, amb tots aquests llocs, si un dia deixassin d’arribar avions. Tindríem quilòmetres i quilòmetres de construccions fantasma a tota l’illa. Aquesta és l’herència de la nostra generació. I l’herència no la tries, t’arriba i has de decidir què fas amb ella. Nosaltres, de moment, hem fet la Jota dels hereus”, conta.

El tema forma part de l’àlbum Paradís, publicat l’any 2020 i travessat, també, per l’impacte del turisme, ja des de la mateixa cançó que li dona nom. “El turisme no ha determinat que facem una música o una altra, però el fet de viure a una illa turística que s’ha massificat i ha col·lapsat també ens ha travessat, a nosaltres i a la nostra música”, comparteix la manacorina, per a qui la situació ha arribat a un punt sense retorn. “No té retorn, només pot anar cap endavant, però ara queda decidir cap on ho conduïm. Vivim en un moment de canvi de paradigma que és bestial, brutal”, assegura.

“No ens deixen res”

Des de l’any 2022, músics com Salvatge Cor, Antònia Font o Maria Jaume i Fades han publicat també temes que denuncien la situació actual a les Balears. La banda liderada per Llorenç Romera va incloure ‘Magaluf Summertime’, on cantaven que “tot inclòs i un balcó i uns quants cadàvers”, al disc Cruïlla, mentre que entre les cançons d’Un minut estroboscòpica, el retorn d’Antònia Font, s’hi trobava ‘Cultura silenci’. “Menjar sobrassada / anar sense camisa, / sa vida normal i corrent / és luxúria suïcida. / I què ens donen / No ens donen res. / I què ens deixen? / No ens deixen res”, hi canta Pau Debon. Per la seva banda, el Mon Cheri, Go Home de Maria Jaume i Fades ha estat distingit amb el premi Cerverí 2025 a millor lletra de cançó en català, atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, i amb el premi Enderrock de la Música Balear a millor cançó de l’any.

També Rudymentari amb Deixa’m viure tranquil, Llampuga amb Apocalipsi guiri i Xisk i Trapella amb A.G.A.B. –on diuen que “Mallorca sempre estarà bruta de gent que no l’estima”– s’han afegit a aquest corrent que durant 2025 va afegir almanco dues cançons: Barra lliure, dels llosetins Toc de queda, i Convindria, una composició que va ajuntar un bon grapat de músics menorquins. Anna Ferrer, Verlaat, Frank Pons de Pèl de Gall i alguns membres de Bon Ball Tenim s’uniren, precisament, sota el lema “convindria tenir una cançó per poder dir que no”. “Va ser un exercici preciós de renúncia del segell musical que representa els tres projectes per posar al centre la necessitat de comunicar i popularitzar un missatge tan important”, explica Anna Ferrer, qui assegura que “era un crit que molta gent necessitava poder fer i que la cançó facilita”. En aquest sentit, la menorquina valora positivament que hagi estat possible fer aquest tema. “És una alegria quan passa, trobar la manera de dir allò que crema per dins a molta gent”, sentencia.