Com era Josep Ramon Cerdà, segons la seva germana: “El veim com el germà amb estrella”

PalmaEn un pis de 80 metres quadrats de la plaça de Madrid, hi vivien sis persones: quatre germans, mare i pare. En alguns moments també hi havia la padrina. Era una casa amb renou, una gran terrassa, i mentre uns tornaven de l’institut, hi havia un nadó que plorava. Entre el germà gran i la petita de la casa hi ha 14 anys de diferència. “Em sorprèn com, enmig d’aquella casa caòtica, plena de crits i infants jugant, en Pep podia llegir, totalment absort. Tenia una capacitat de concentració brutal, era com si s’evadís”. En Pep és Josep Ramon Cerdà (Palma, 1971), dramaturg i professor. Ens hi acosta la germana petita, Margalida, coneguda al món de les xarxes com Madò Llucia.

En els primers records que Margalida té de Josep, ell ja tenia barba. Provenen d’una família en què estudiar no havia estat mai una prioritat: “Sabem que els capellans que feien escola a mon pare li volien pagar els estudis perquè pensaven que valdria, però els padrins no ho varen permetre mai. S’havia de fer feina”. És amb aquesta cultura que s’han criat els quatre germans, així que la primera cosa que destaca Margalida és que “el que en Pep té, s’ho ha guanyat ben a pols”. A la família el veuen com “el germà amb estrella”, i la petita diu que és perquè començà a fer d’actor de molt jove, i “s’ha sabut vendre molt bé”. És el germà menys malsofrit, diu ella: “Té facilitat per tractar amb la gent. És el més sociable, amb fama d’encantador”.

Conta que Josep Ramon mirava TV3 i Canal 9, llegia i jugava molt a bàsquet: tenien una gran terrassa amb una cistella, i també una taula de ping-pong que més tard es va convertir en una pissarra. “Ell llegia molt, i jo m’hi asseia devora. Des de petit ha tingut caràcter i aptituds de lideratge, i va espavilar aviat”, apunta Margalida. Per poder pagar-se els estudis, el germà gran feia feinetes d’estiu, com ara d’escura-tassons als balnearis de l’Arenal, un exemple que varen seguir tots els germans: “Tots ens hem pagat la carrera i el carnet de cotxe amb els nostres doblers”. A casa, Josep Ramon ha estat un model.

Va estudiar Filologia Catalana. I això va tenir un impacte en la família: “Quan la gent ens sent xerrar no es creu que siguem de Palma perquè tenim un accent cataliner que avui en dia se sent poc. Fins que en Pep va començar a estudiar Filologia, parlàvem més malament. Quan ell hi va començar, arribaren les correccions”. I són una família, especifica Margalida, llongueta, llongueta, de quarta generació: “No tenim ni un tiet de fora Ciutat”.

Tots els germans menys Margalida varen anar a l’institut Guillem Sagrera, que està a prou distància de la plaça de Madrid: “Hi anaven amb mobylette, i això els va marcar. Allà en Pep va començar amb el teatre, amb la companyia Xicarandana, de l’institut. Feien obres i nosaltres hi anàvem amb la família a veure’l”. La gran crítica del dramaturg ha estat, tota la vida, sa mare: “No hi havia funció que no li digués quines coses podria haver fet millor!”.

Malgrat no haver-se criat gaire junts, Margalida té una visió concreta del seu germà que s’ha anat construint amb els anys: “En Pep és molt exigent amb ell mateix i amb els altres. Alhora, és molt sociable i té bones amistats, moltes vinculades al teatre. Si ha arribat tan lluny és perquè s’ho ha guanyat a pols i perquè té un punt d’obsessiu. Ha prioritzat molt això, potser fallant en altres parts de la vida. Però m’impressiona que, a 50 anys, no hagi aturat i tingui encara aquesta energia per donar a una de les coses que més li agraden del món: el teatre”.