Pollença converteix la memòria de la Patrona en una història de cinema

PollençaMig centenar de persones han participat en la creació de L’últim dia de maig: els altres herois, un curtmetratge vinculat als fets del 31 de maig de 1550 i estrenat aquesta setmana a Pollença en el marc dels actes previs a la Patrona. La producció, dirigida per Martí Pallicer, recupera una part menys coneguda d’aquell episodi històric i posa el focus en personatges que, tot i haver existit, no formen part del relat més popular de la festa.

El projecte combina ficció i rigor històric, i s’ha fet possible gràcies a la implicació de veïns, entitats, estudiants, tècnics i empreses locals. Amb un pressupost limitat i una estructura de rodatge molt ajustada, el resultat és una de les produccions audiovisuals més ambicioses que s’han fet a Pollença sobre la seva pròpia història.

Els altres protagonistes del 31 de maig

El curtmetratge se situa durant la coneguda com a nit de la desgràcia, quan les tropes de Turgut Reis atacaren Pollença la nit del 30 al 31 de maig de 1550. Però, en lloc de centrar-se en Joan Mas o en els grans noms associats tradicionalment a la Patrona, la peça dona protagonisme a altres figures.

“Els altres herois perquè no surten ni Joan Mas ni Dragut ni cap dels clàssics de la Patrona. Són uns altres herois que varen existir realment”, explica Pallicer. La base del projecte és la recerca històrica de Joseep ‘’Paparrí’’, que durant anys ha estudiat els fets i els noms vinculats a aquell episodi.

Pallicer remarca que el curt no és un documental, sinó una ficció històrica. Ara bé, insisteix que parteix d’una base documentada. “La base dels fets sí que és rigorosa i històrica. Hi ha una part de creativitat i de ficció, però molts dels noms que apareixen són noms reals”, assenyala.

El projecte també té una derivada editorial, amb un llibre del mateix títol que amplia la història i aporta més context. Segons Pallicer, curt i llibre expliquen una mateixa història, però des de formats diferents. El curt, de nou minuts i cinquanta segons, concentra l’acció en molt poc temps.

Un rodatge amb pocs recursos

La producció es va rodar pràcticament en un sol dia, amb alguns plans addicionals enregistrats en una segona jornada. Pallicer defineix el procés com un rodatge de “guerrilla”, marcat per la manca de pressupost i per la necessitat d’adaptar-se a les possibilitats de l’equip.

“Ho havia de rodar en un dia perquè tothom era amateur. No teníem els recursos d’una producció professional i havíem de fer molta més via del que seria habitual”, recorda el director.

Tot i aquestes limitacions, el curt compta amb una feina tècnica cuidada. Adrià Cuadrado s’ha encarregat de la direcció de fotografia i del color; Joan Ramis, del so, la música i la postproducció sonora; i el mateix Pallicer ha assumit la direcció, el guió, el muntatge i part de la postproducció.“Teníem recursos petitíssims i molt poquets, però crec que ha quedat un producte ambiciós”, resumeix.

Una producció feta entre molts

El director insisteix que el curtmetratge no s’entén sense la participació de molta gent del municipi. Actors amateurs, figurants, alumnes, associacions, empreses i particulars han col·laborat en diferents fases del procés.

“Aquesta pel·lícula no l’ha feta Martí Pallicer. Aquesta pel·lícula l’han feta cinquanta persones que s’han ajuntat i, amb moltes ganes i pocs recursos, han tirat endavant la feina”, afirma.

La producció ha comptat amb el suport de l’Associació 31 de Maig, el Museu de Pollença, la parròquia, la Fundació Roger Villalonga, la Fundació Colonya, l’Ajuntament de Pollença i diverses empreses locals. També hi ha hagut col·laboracions en vestuari, atrezzo, armes històriques, espais i logística.

“Tot han estat facilitats. Tothom ens ha dit que sí”, assegura Pallicer. “Jo estic supercontent i superorgullós del suport que ens ha donat tanta gent”.

Una de les feines més importants ha estat la del vestuari, a càrrec de Marga Seguí. El repte era recrear l’ambient de mitjan segle XVI sense disposar d’un gran pressupost. “Hem intentat que no hi hagués cap barbaritat històrica i que tot el que es veu en pantalla fos versemblant dins el context de 1550”, explica el director.

Del càsting obert als protagonistes

El repartiment combina actors amateurs amb perfils més formats. Una de les incorporacions més curioses va ser la de Joan Martorell, periodista pollencí, que inicialment només havia acompanyat la seva filla al càsting i acabà assumint un dels papers principals.“Jo dic que hem descobert una estrella”, comenta Pallicer.

També hi participen Joan Lluís Tomàs, Margalida Bennassar, Joan Serra Vila, Guillem de l’Encruia i altres veïns. Pallicer destaca especialment la feina de Caterina Tugores, estudiant d’interpretació a l’ESADIB, que a més d’actuar va ajudar la resta del repartiment a preparar les escenes.

Una mirada audiovisual a la història local

L’últim dia de maig arriba en un moment en què Pollença continua reforçant la memòria del 31 de maig més enllà de la celebració festiva. Segons Pallicer, sorprèn que fins ara s’hagin fet poques produccions audiovisuals sobre un episodi tan important per al municipi.

“És sorprenent que sobre una data tan important per a Pollença s’hagi fet tan poc material audiovisual”, reflexiona.

El curtmetratge ja s’ha projectat a la Fundació Roger Villalonga i aquest dissabte se’n farà una nova sessió. De moment, no està previst penjar-lo a plataformes com YouTube o Vimeo, ja que els impulsors volen regularitzar primer la inscripció i els drets de la peça.

Amb aquesta producció, Pollença no només recupera una part de la seva història, sinó que ho fa amb un format nou i amb una participació molt àmplia del poble. El resultat és una proposta audiovisual breu, però amb una clara voluntat de deixar constància d’uns fets i d’uns personatges que formen part de la memòria col·lectiva pollencina.