El cant amistós de Prohens i l’OCB

Més d’un lector ens ha fet arribar comentaris sobre la imatge on es veu la presidenta del Govern i el de l’OCB parlant amistosament a l’acte de la cantada popular de La Balanguera. Al sanedrí comunicatiu de la cap de l’Executiu li va faltar temps per posar a xarxes socials la imatge on fins i tot Prohens passa la mà per l’espatlla d’Antoni Llabrés, quan cal recordar que la presidenta no ha deixat d’erosionar les exigències del català i ha obligat l’OCB a anar fins i tot als tribunals.

No resulta fàcil evitar aquestes situacions i menys en un dia significatiu, en què l’OCB ha sabut crear un esdeveniment emotiu, que ha unit milers de mallorquins al voltant d’un himne que aquests dies hem comprovat que cada vegada sap menys gent. Però avui no podem ni hem de ser pessimistes. L’encert, un més, de la directiva de l’OCB ha estat aprofitar una commemoració simbòlica per fer que milers de persones, mòbil en mà, cantassin a les escoles i les places.

Un exercici per reforçar la identitat i per recordar que la llengua pròpia és un espai de trobada i d’acolliment, i no una imposició o un caprici, com s’encarreguen de recordar els diputats de la ultradreta. Per desgràcia, no només ho repeteixen obsessivament, sinó que aconsegueixen importants victòries denigrant la llengua, rebaixant-ne la importància.

I això ho fa Prohens molt més sovint del que ella voldria. Però ho fa. La presidenta no ha fet un TIL monstruós com Bauzá, però a petites dosis entrega a Vox la dignitat del català. Ella, per això és la presidenta, hauria de trobar la manera de pactar amb l’esquerra una línia vermella. I no ho fa, perquè els ultres, a canvi de tocar el català, ni es miren les esmenes prociment del PP, que es colen sense debat.