Mallorca entona ‘La Balanguera’ a l’uníson per primera vegada a la història

Palma100 anys després de la mort de Joan Alcover, Mallorca ha tornat a cantar a una sola veu La Balanguera, l’himne oficial de l’illa des de fa tres dècades. Milers de persones s’han concentrat a la plaça Major de Palma, mentre desenes de municipis replicaven simultàniament la mateixa escena en una mobilització impulsada per l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat històrica en defensa de la llengua i la cultura catalanes. També ha sonat a centres educatius i a supermercats de la cadena Eroski.

La commemoració ha tingut el suport de les principals institucions balears, malgrat que el Govern de Marga Prohens ha estat durament criticat pels sectors educatiu i cultural per les seves polítiques lingüístiques. Entre aquestes mesures hi ha el Pla de segregació lingüística a les aules, l’eliminació del requisit del català per a docents en places de molt difícil cobertura i també per a part del personal sanitari. A això s’afegeix la retirada de subvencions a l’OCB, que, així i tot, ha mantingut la col·laboració institucional en els actes del centenari.

A la plaça Major el president de l'OCB, Antoni Llabrés, i Miquela Lladó, de Música Nostra, han reivindicat que malgrat que la societat hagi canviat hi ha un fil que no es pot rompre: "El de la llengua i la cultura pròpies, el fil de la nostra identitat". Segons han reivindicat, La Balanguera "no canta la nostàlgia d’un passat immobilitzat". "Canta la responsabilitat de continuar filant. Ens recorda que el futur no s’improvisa: es construeix amb consciència, amb perseverança i amb voluntat col·lectiva", han assenyalat. 

Els centres educatius, i també la UIB, s’han bolcat en la commemoració. Més de 250 escoles i instituts –la majoria públics– han interpretat La Balanguera després de setmanes d’assajos amb alumnes i professors. L’escola pública, tradicionalment vinculada a la defensa de l’ensenyament en català, ha estat majoritària en la participació en els actes.

A l’acte educatiu central, que s'ha fet al centre cultural de la Misericòrdia (Palma) convocat per l’OCB, hi han participat cinc centres públics i quatre de concertats. Un d’ells, Santa Mònica, que forma part del Pla de segregació lingüística pactat entre el PP i Vox, una iniciativa que, a la pràctica, redueix el pes del català dins les aules. En el cas de Mare Alberta, l’altre gran centre concertat catòlic participant, el seu cor ha interpretat la peça damunt l’escenari i, fins i tot, amb micròfons.

L’OCB i les institucions governades pel PP –en alguns casos, amb el suport de Vox– han compartit espais i moments simbòlics com la cantada multitudinària de La Balanguera, convertida en una expressió de defensa de la mallorquinitat i de la llengua i cultura pròpies. Però aquesta imatge de consens conviu amb un clima de forta confrontació política i social entorn de la llengua, que la cantada no pot ocultar.

Des de l’arribada al poder del PP amb el suport de Vox, les principals institucions balears han impulsat diverses mesures que entitats culturals, sindicats i partits de l’oposició interpreten com un retrocés per al català i per a les organitzacions que fan feina en defensa seva.

El Govern de Marga Prohens ha eliminat el requisit del català a la Sanitat Pública i, amb l’argument de facilitar la cobertura de places vacants, l'ha convertit en un simple mèrit per a metges i infermers. La decisió provocà protestes de sindicats, entitats culturals i partits de l’oposició, que advertiren d’una possible vulneració dels drets lingüístics dels pacients. De fet, l’OCB ho va dur al Tribunal Constitucional.

En l’àmbit educatiu, l’executiu autonòmic també ha impulsat el pla de segregació lingüística pactat amb Vox, que introdueix grups separats per idioma i redueix el pes del català com a llengua vehicular a les aules. Només 19 centres s’han adherit a la iniciativa, tots concertats catòlics. La mesura ha estat àmpliament contestada per una part important de la comunitat educativa i per les entitats en defensa de la llengua, que denuncien que el model trenca el consens lingüístic construït durant dècades. L’OCB també el va recórrer als tribunals.

Paral·lelament, el Govern ha flexibilitzat els requisits lingüístics per a alguns docents en places de molt difícil cobertura, fet que permet que alguns professionals puguin accedir a la funció pública sense acreditar coneixements de català. L’OCB fins i tot ha presentat recursos judicials contra algunes d’aquestes mesures, especialment contra l’eliminació del requisit lingüístic a la Sanitat.

L’Ajuntament de Palma, també governat pel PP, ha estat acusat per l’OCB d’arraconar el català en diversos àmbits municipals. Empreses públiques com l’EMT han convocat places laborals sense exigir coneixements de català, tot i tractar-se de serveis públics. Segons l’OCB, aquestes decisions dificulten el dret dels ciutadans a ser atesos en català i representen un retrocés en les polítiques de normalització lingüística.

Pel que fa al Consell de Mallorca, diverses entitats i sindicats han criticat la reducció del suport institucional a les polítiques de promoció del català i, especialment, les retallades econòmiques a organitzacions culturals històriques. El 2024, el Consell va reduir un 25% les subvencions nominatives destinades a l’Obra Cultural Balear (OCB) i a Joves de Mallorca per la Llengua. L'ajuda a Joves de Mallorca per la Llengua passà de 60.000 a 45.000 euros, mentre que la de l’OCB es reduí de 50.000 a 35.000 euros.

La decisió generà una forta polèmica, perquè Vox havia reclamat públicament eliminar del tot les ajudes a les entitats que promouen el català. Les tensions augmentaren encara més amb els pressupostos del 2026, quan el Consell de Mallorca aprovà amb els vots del PP i Vox la supressió de les subvencions nominatives a l’OCB i a Joves de Mallorca per la Llengua.

Les dues entitats denunciaren que la retirada de les ajudes cercava afeblir econòmicament els principals col·lectius de defensa de la llengua catalana a Mallorca. Tant l’OCB com Joves de Mallorca per la Llengua han estat especialment actius contra el Pla de segregació lingüística i contra les polítiques lingüístiques impulsades pel Govern.