Les joves detingudes de Santa Maria relaten què visqueren: "Qui ha pagat la teva carrera? No la deixis perdre"

PalmaLa defensa de les dues joves detingudes per les pintades a cinc immobiliàries de Santa Maria ha demanat al jutjat que investiga el cas que impugni diversos extrems de l’atestat elaborat per la Guàrdia Civil i que es descartin com a proves o indicis. L’advocat Josep de Luis també sol·licita que, abans de resoldre aquesta qüestió, siguin escoltades judicialment les dues investigades.

La petició arriba després que la Guàrdia Civil atribuís a les dues joves tres presumptes delictes: danys continuats, danys contra el patrimoni històric i pertinença a grup criminal. L’atestat policial té més de 116 pàgines i dedica una part important de la investigació a intentar establir vincles entre les dues detingudes i el moviment contra la turistificació, especialment Menys Turisme, Més Vida i Arran Mallorca.

Segons el relat de la Guàrdia Civil, els autors de les pintades haurien actuat "de manera coordinada i premeditada" i haurien seguit un patró que coincidiria amb el manual d’acció directa difós per Menys Turisme, Més Vida. La Guàrdia Civil també hi incorpora seguiments, imatges de càmeres de seguretat, xarxes socials i objectes que considera relacionats amb els fets. Els relats de Maria i Aina Maria, als quals ha tingut accés l’ARA Balears, ofereixen una altra perspectiva sobre la investigació i sobre com es varen produir les seves detencions.

El primer episodi de la detenció de Ramis es produeix un dimecres dematí. Segons el seu relat, va sortir de casa per agafar el tren cap a Palma per anar a classe. Quan havia travessat la vorera, un home que no s’havia identificat li va demanar si era Aina Maria. Ella va contestar que sí i l’home li va comunicar que estava detinguda. Ramis explica que inicialment va pensar que podia ser una broma o una estafa. L’home li va mostrar una placa de la Guàrdia Civil i varen aparèixer tres persones més, dos homes de paisà i una dona amb un guardapits de la Guàrdia Civil. Li varen parlar d’unes pintades en una zona BIC.

Quan ella va assegurar que no sabia de què li parlaven, segons el seu relat, un dels agents li va respondre: "Ho sabem tot de tu, fa uns dies que et seguim". I hauria afegit que l’havien seguida al tren i que sabien quina ruta feia. El relat d’Aina Maria encaixa amb un dels elements que apareixen a l’atestat policial: els seguiments previs a la detenció. La Guàrdia Civil sosté que havia fet tasques de vigilància per confirmar la identitat de les persones que apareixien a les imatges de les càmeres.

Aquell mateix dematí, Maria havia rebut una telefonada d’un número fix i, posteriorment, d’un mòbil. Segons el seu relat, una persona que parlava en castellà li va demanar que es presentàs a la Guàrdia Civil del polígon de Marratxí. Quan va demanar de què es tractava, li varen respondre que era confidencial i que ja li ho explicarien allà.

La jove va anar fins al polígon amb una amiga. Quan es disposaven a pujar a la furgoneta, un home va aparèixer darrere seu i li va demanar que li confirmàs la seva identitat. Quan ella va respondre afirmativament, li va comunicar que estava detinguda pels presumptes delictes de danys continuats, pertinença a grup criminal i danys contra el patrimoni històric. La detenció es va produir, per tant, abans que arribàs a les dependències policials. L'activista explica que li varen posar els grillons i que va ser traslladada al quarter del polígon de Marratxí.

Quan Ramis va arribar a les dependències de Marratxí, segons el seu relat, una agent va començar a explicar-li que la tenien gravada amb l'altra detinguda i que se’ls veia "la cara perfectament". També li va parlar d’un tercer detingut i li va demanar on era.

La jove explica que li varen prendre les empremtes, li varen llegir els drets i li varen comunicar els delictes dels quals se l’acusava. Quan va demanar explicacions sobre la pertinença a organització criminal, segons el seu relat, els agents li varen respondre que era "una manera de posar-ho perquè érem més de tres persones". També li varen explicar que els danys continuats es referien al fet que les pintades havien afectat més d’una immobiliària. En aquesta línia explica que un agent identificat com a Tomeu (nom fictici) li va comunicar que Morro també estava detinguda.

Un dels punts centrals dels dos relats és la insistència dels agents per localitzar determinats objectes. Aina Maria explica que Tomeu li va dir que, si volia evitar que la situació "escalàs" i poder sortir aviat dels jutjats, havia de "col·laborar" i entregar qualsevol cosa que pogués relacionar-se amb el delicte. Segons el seu relat, primer li varen demanar pel martell i després pels esprais de pintura.

La detinguda assegura que va negar que en tingués cap. Segons el seu testimoni, l’agent li va dir que, si no ajudava, haurien d’anar a ca seva a fer un escorcoll i va fer referència al fet que hi vivien els seus pares. "No voldràs fer això a ta mare", hauria dit el guàrdia civil.

Finalment, els agents li varen proposar que els acompanyàs a ca seva. No entrarien, segons li varen dir, sinó que esperarien a fora mentre ella entrava a cercar la roba que duia el dia de les pintades. Li varen especificar que cercàs una dessuadora negra, uns calçons negres, unes esportives Nike i un passamuntanyes. La jove els va demanar pels calçons, que no sabia a quins es referien, i l'agent li hauria dit: "Qualsevol calçons negres de xandall".

"Acabam d’agafar la teva amiga"

Mentre Aina Maria continuava a les dependències policials, Tomeu va tornar a entrar al despatx, segons el seu relat, i li va comunicar que acabaven de detenir Maria a Santa Maria, quan anava amb la seva amiga que també coneixia.

L’agent li va demanar si l'amiga que acompanyava Morro també hi havia estat el dia dels fets i si hi havia més al·lotes al grup. Ramis va decidir no contestar. "No vull contestar", explica que va respondre. Poc després, segons el relat, va veure Morro engrillonada i plorant per davant d’una sala situada a l’altre costat del passadís. L’agent que estava amb Aina Maria hauria tancat la porta perquè no la pogués veure més.

Morro també relata aquell moment des de la seva perspectiva. Durant la seva estada a les dependències de Marratxí va rebre una telefonada de la seva mare. La jove explica que va començar a plorar i que li va dir que l’havien detinguda perquè l’acusaven de les pintades de les immobiliàries. Segons el relat, un agent va interrompre la conversa i va dir a la mare que ja parlaria amb la seva filla "en un altre moment". La mare li va reclamar que tenia dret a saber què estava passant.

La roba que havia de coincidir amb les imatges

Després de la detenció de Maria, les dues joves varen tornar a coincidir. Segons expliquen, els agents els varen tornar a demanar "col·laboració" i els varen advertir que, si no ho feien, podrien passar el vespre al calabós i separades, moment en el qual les dues varen acceptar entregar la roba.

Quan va arribar el moment d’anar a Santa Maria, els agents varen demanar si hi hauria algú a ca seva o si necessitaven les claus per entrar-hi. Les dues varen ser traslladades juntes.

Primer varen anar a casa de Maria i després a la casa dels pares d'Aina Maria. Segons el relat d’aquesta darrera, un agent va esperar fora mentre ella entrava a cercar les peces que li havien indicat. La jove explica que va agafar la primera jaqueta negra amb caputxa que va trobar, uns calçons de xandall i un buf taronja de les festes del poble perquè no tenia passamuntanyes.

També va entregar unes esportives negres, molt rompudes i tacades de pintura blanca. Segons el seu relat, la seva mare va sortir de casa plorant i va demanar als agents quan les amollarien. Un dels policies li va respondre: "No es preocupi, senyora, la malifeta ja està feta" i li digué que pensava que aquell mateix horabaixa quedarien en llibertat.

"Un lloc segur, sense micròfons ni càmeres"

Per part seva, Morro explica que en una de les converses amb un guàrdia civil l’agent li va demanar si era de Santa Maria i si estimava el poble. "Moltíssim", assegura que va respondre Maria. Segons el seu testimoni, l’agent va qüestionar aleshores que estimàs el municipi i alhora "rompés el poble" pintant parets que eren patrimoni històric. La jove assegura que no va contestar. Aquesta conversa s’emmarca en els interrogatoris que, segons les investigades, varen incloure preguntes sobre les seves relacions, la seva activitat i les persones que els agents consideraven vinculades amb els fets.

En la mateixa línia, Ramis relata una conversa semblant amb el mateix agent. Poc després de la seva arribada a les dependències policials, que segons la seva declaració era el mateix guàrdia civil que l’havia detinguda a Santa Maria, es va presentar i li va tornar a explicar de què se l’acusava i per què. Posteriorment, va demanar a la seva companya del cos que sortís de l'habitació i tancàs la porta.

Aina Maria explica que l’agent li va assegurar aleshores que aquell era "un lloc segur", sense micròfons ni càmeres, i que podia parlar amb ell perquè allò "no constaria enlloc". Segons el seu relat, el guàrdia civil també li va dir que estava "a favor de la causa" i que a ell també el molestava que hi hagués tants de turistes i no trobar lloc per posar la tovallola quan anava a la platja.

Segons la detinguda, el mateix agent va ser l’únic agent que li va parlar en català i li va demanar per S.C. i pel seu germà. Aina Maria explica que va optar per no donar informació sobre ells. La conversa va derivar aleshores cap a la seva vida personal i professional. La jove explica que en saber que era mestra, li va preguntar si ja tenia les oposicions o si tenia pensat fer-les.

Segons el seu testimoni, l'agent la va advertir que per treballar a la funció pública no podia tenir antecedents i li va recomanar que pensàs en el seu futur. Quan ella li va demanar si aquella detenció podia acabar generant antecedents, l’agent, sempre segons el seu relat, li va respondre que si no col·laboraven i "la cosa s’embrutava molt", sí.

L’agent li hauria posat com a exemple un amic seu que havia aprovat les oposicions de mestre a Eivissa i li hauria recomanat que es preocupàs pel seu futur i deixàs de fer "segons quines coses". La conversa, segons el relat d’Aina Maria, va acabar amb una referència als doblers que havia costat la seva formació. "Perquè qui és que ha pagat la teva carrera?", explica que li va demanar l'agent. La jove li va respondre que entre els seus pares i ella. Segons el seu testimoni, l’agent li va contestar que no havia de "fer tudar els doblers" als seus pares, que s’havien esforçat perquè tingués un bon futur.

Els dos relats coincideixen així a situar converses amb el mateix agent en què, a més de les preguntes sobre els fets investigats i sobre altres persones que la Guàrdia Civil cercava identificar, es varen abordar qüestions relacionades amb la seva trajectòria personal i professional.

Més enllà de les pintades

L’atestat de la Guàrdia Civil dedica una gran part important de les diligències a establir connexions entre les investigades i l’activisme contra la turistificació. Els investigadors hi incorporen publicacions a les xarxes socials, fotografies, seguiments i altres elements per sostenir la hipòtesi que les pintades varen ser fruit d’una acció coordinada.

Tal com va publicar anteriorment l'ARA Balears, un dels elements que destaca l’informe és una pancarta amb el lema 'SOS Residents. STOP Overturisme' que hi havia al domicili d’una de les joves. La Guàrdia Civil la considera un indici de la seva vinculació amb el moviment contra la massificació turística i la relaciona com a "prova" d'un acte delictiu. Els agents també consideren rellevant la coincidència entre la manera d’actuar que atribueixen als autors de les pintades i un manual d’acció directa difós per Menys Turisme, Més Vida, fets que la defensa qüestiona com a valor provatiu.

Davant aquesta reconstrucció policial, l’advocat ha presentat un escrit en què demana al jutjat que tingui per impugnada la validesa de l’atestat i que declari il·lícits els extrems que la defensa ha exposat. La petició inclou que aquests elements quedin sense valor "provatori i indiciari" i que, abans de resoldre la qüestió, es practiqui la declaració judicial de les dues investigades.

El quid de la qüestió se centra així en el valor dels indicis que la Guàrdia Civil ha recopilat durant la investigació i en la manera com es varen obtenir. Mentre l’atestat defensa que les dues joves formaven part d’una actuació coordinada i premeditada, els seus relats posen el focus en els seguiments previs, la insistència dels agents per obtenir objectes i roba i les preguntes sobre altres persones presumptament vinculades als fets. La causa haurà de determinar ara si els indicis aportats per la Guàrdia Civil són lícits per sostenir les acusacions de danys continuats, danys contra el patrimoni històric i pertinença a grup criminal, i quin valor probatori tenen les diligències qüestionades per la defensa.