Els grillons de la Guàrdia Civil a Santa Maria: Protegir els BIC o perseguir el missatge?

El centre de Palma és un Bé d'Interès Cultural (BIC). Tot sencer. I a més de l'olor de pixum que deixen molts turistes de qualitat, els quals és habitual veure orinar dins els carrerons, hi ha actuacions concretes i lesives contra el patrimoni. Centenars. Entre les quals, pintades sistemàtiques. En alguns indrets, com el convent de Santa Magdalena, fins i tot hi ha cartells que recorden la condició de BIC i que animen a comportar-se i no continuar pintant. Realment és important que la població entengui que cal respectar el patrimoni.

Segurament amb aquest propòsit, el de preservar el patrimoni declarat BIC, la Guàrdia Civil ha fet a Santa Maria el desplegament més gran que es recorda a les Illes per la denúncia d'un particular a qui li han pintat la paret. No es pot, en cap cas, defensar que ningú pinti la paret del veí, sigui BIC o no.

Llavors, és qüestionable l'actuació de la Guàrdia Civil en el cas de les dues detingudes aquest dimecres passat a Santa Maria?

Per respondre a aquesta pregunta res millor que mirar què ha passat fins ara. Per exemple, en el cas de les recurrents pintades a edificis BIC del centre de Palma. Segons les dades municipals pel que fa específicament al centre històric, l’Ajuntament va anunciar una actuació per eliminar prop d’un miler de grafits en 331 immobles, dels quals 46 eren edificis catalogats. La Policia Local, i cal reconèixer que des de l'arribada del batle Jaime Martínez ha estat una prioritat, n'ha investigat i, fins i tot perfilat, els autors. És d'agrair que s'investigui, com ha fet la Policia Local de Palma, qui són les persones que de manera sistemàtica agredeixen els béns públics. I es fa. Sense el mateix nivell d'assenyalament, persecució, ni emmanillament.

Alguns ho fan de manera recurrent i, per això, la policia genera fitxes, els va identificant i en fa un seguiment. Perquè són reincidents, en alguns casos. I, en canvi, no consta que en cap moment se'ls hagi considerat part d'un grup criminal, com si ha fet la Guàrdia Civil amb dues joves que haurien pintat o participat en les pintades a immobiliàries de Santa Maria.

És clar que és un problema. Perquè també segons dades de l'Ajuntament de Palma, el 2025 Emaya va eliminar 9.282 grafits a Palma a façanes, al mobiliari urbà i a la via pública. Llavors, quin és el motiu de tractar com a membres d'un grup criminal, emmanillar i assenyalar com mai no s'havia fet dues joves, quan milers de pintades es fan anualment, centenars de les quals damunt BIC? I moltes, per part de repetidors. Per què uns són simples infractors i les dues joves són considerades criminals?

La Guàrdia Civil té la resposta al seu informe. Aquestes joves estan en relació amb un moviment que es veu que ara també és criminal, el de Menys turisme i més Vida, que és considerat pràcticament terrorista per part d'alguns col·lectius per haver comès la ingenuïtat i, sens dubte, l'acció reprovable de republicar un manual més vell que el pastar d'accions no violentes.

Ha passat en cap cas que les pintades damunt BIC hagin tingut component polític o ideològic? De nou la història recent ens ajuda a entendre. El desembre del 2024 va aparèixer una pintada a Can Oleo (BIC) amb un lema clarament ideologitzat: 'Arruix sionistes'. L’Ajuntament de Palma va obrir un expedient sancionador al promotor de la concentració, però posteriorment el procediment va acabar arxivat després del recurs presentat. El debat no és si una pintada sobre un edifici protegit ha de ser tolerada —evidentment que no—, sinó si el criteri aplicat és coherent en tots els casos i si la resposta institucional depèn també en realitat del context polític del moment.

No consta cap precedent públic recent a les Balears en què una pintada sobre un BIC hagi derivat en una actuació d'aquest nivell: detencions, confiscació de mòbils, acusació de pertinença a grup criminal i una gran projecció pública del cas. Amb una escenificació de la persecució i amb qualificatius de delinqüència organitzada.

La pregunta és molt evident. Qui vol protegir la Guàrdia Civil? Perquè si és el patrimoni, resulta que en els altres casos els grillons no apareixen. Tampoc es recorda que quan algú va ampliar el forat de la façana principal de l'edifici catalogat de Santa Maria que ara ens ocupa per posar-hi un aparador de cases de luxe hi hagués cap detenció. Potser fins i tot es va fer amb llicència. És conegut que el Consistori de Santa Maria no destaca pel seu rigor en matèria territorial —xaletisme—, i, per tant, potser també la part patrimonial és un poc fluixa.

Si durant els anys de la corrupció desfermada s'hagués dedicat tanta càmera i seguiment nocturn als veritables actors de les pilotades urbanístiques, avui no tindríem el panorama de destrucció territorial que ens envolta. De fet, va ser punxar uns quants telèfons per part, precisament, de la Guàrdia Civil i les converses entre Eugenio Hidalgo i els seus col·laboradors eren el guió de la pel·lícula de la destrucció del litoral en el cas andritxol a canvi de favors, comissions i tota casta d'irregularitats. O el cas de la carretera de Manacor, arxivat per dilacions de la justícia, en què funcionaris i càrrecs d'UM robaven fins i tot material de l'obra per fer-se xalets. Aquí no hi va haver temps, pel que sigui, ni pressupost, pel que sigui també, per fer seguir els qui s'embutxacaren doblers públics. Avui, els mallorquins encara pagam la factura d'aquell sobrecost indecent.

Ningú té dret a pintar la propietat d'un altre per expressar una protesta. Però una democràcia madura no pot permetre que la contundència de l'Estat depengui del missatge que hi ha darrere d'una pintada. Si el patrimoni és l'excusa, la protecció ha de ser igual per a tothom. I si el problema és el missatge polític, aleshores ja no parlam només de preservar pedres, sinó de com gestionam el conflicte social. L'única diferència apreciable és que, en aquest cas, ens sobrevola una crítica al model econòmic i turístic de les Illes. Un model depredador que, a més, genera molta frustració entre els joves. Perquè veuen que qualsevol oportunitat de tenir un habitatge digne s'esvaeix, mentre els qui trafiquen amb les cases i pisos que haurien de ser per a ells es fan milionaris. Té dret ningú a pintar una paret per aquest motiu? És clar que no. S'han d'investigar els fets? És clar que sí. Però si els poders públics només responen amb repressió a la crítica per ser incapaços d'oferir futur als joves, estam ben arreglats.