El ‘felanitxerisme pirata’ de Maria Monserrat omple la plaça de l’Arraval

FelanitxMaria Monserrat Colom (Felanitx, 1996), escriptora, contadora d’històries, ‘mentidera professional’ i fugitiva d’una família d’estanquers de la plaça de les Palmeres, ha estat avui dematí la responsable del ja tradicional, mític i reivindicatiu pregó de la penya El Cosso, fet com cada 28 d’agost a la molt felanitxera plaça de l’Arraval.

Plena de milers de persones, banderes, mariol·los blancs i ulleres de sol, “i sempre a una hora que ningú sap quina serà” (entre les 9 i les 9.45 h), la plaça ha anat agafant volum acústic a mesura que la comitiva, arreplegada per la marxa minuts abans a la plaça d’Espanya, anava arribant entre banderes, estelades i palestines, xeremies i flabiols.

I resulta que aquesta ha estat la temàtica d’enguany del pregó alternatiu, el que duu més gent, el que deixa l’oficial (fet fa uns dies a la plaça de Santa Margalida) gairebé en una anècdota. Pirates contra el sistema, pirates contra el govern municipal centrat en la polèmica “a fer obres que fan renou” i “que cada vegada que els he proposat un projecte cultural me l'han rebutjat”, i pirates a favor d’un món socialment més just i mirador.

Així ha arribat Maria Monserrat. Aclamada per les masses, mocador al cap i bandera de calavera i espases creaudes. Volta a l'arena, com si fos a la plaça de la Macarena i pujada a un dels balcons laterals de l’Arraval. “Aquesta és una festa que no es pot explicar perquè no té explicació… n’hi ha d’altres, però aquesta és diferent perquè no se sap què és”, ha dit la pregonera, que ha anat recordant i intercalant testimonis dels seus precedents en la festa.

I, mentrestant, mentides, històries amb mitges veritats. Entretingudes narracions que mai no saps si són el que pareixen i que han fet famosa Monserrat durant els darrers anys. La felanitxera té un objectiu tan senzill com, moltes vegades, oblidat per a la majoria: ser feliç fent el que li agrada.

‘Recital de mentides’

El projecte que més ha marcat la trajectòria de Maria Monserrat Colom aquests darrers anys és el Recital de Mentides, un espectacle de literatura oral en català nat el 2024. Una creació quasi espontània, mancat d’una planificació estratègica, i més fruit d’una barreja de frustració i revelació.

En aquell moment Monserrat treballava en una feina que no li agradava i sentia que s’havia desviat molt de la persona que volia ser. Dins aquella crisi, les idees començaren a brollar fins que una es va materialitzar en aquest projecte: compartir històries en viu.

El pregó ha acabat en lloances a Felanitx, poble, gent, cultura i llengua; entrada d’un vaixell pirata comandat pel punxadiscos Sor Estiercol, una pluja literal de bolletes de xocolata per a tothom, traca pirotècnica i Maria Hein cantant l’adaptació de Superestrella d’Aitana, himne d’enguany rebatiat com a Superquica.

La Macarena

Així mateix i per segon any consecutiu, la plaça de bous de La Macarena, comprada a finals del 2024 per un grup de felanitxers a l’empresari barceloní Pedro Balañá, ha tornat a obrir les portes en una festa privada (s’havia de pagar per poder-hi entrar i consumir-hi frit mallorquí, palo de crema i cafè) que ha convertit l’arena en un espectacle pseudotaurí però sense bous reals. Pregó, reunió de les penyes tradicionals i música de l’ídol local Juan de Miedo.