El Tribunal Constitucional censura Prohens per eliminar el català com a requisit a la sanitat via decret llei

PalmaEl Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals diversos articles del Decret llei 5/2024 que el Govern va aprovar el desembre del 2024 per esmenar l'error del PP en la votació parlamentària de la Llei de simplificació administrativa, quan va aprovar sense voler un paquet d'esmenes de Vox. Concretament, el punt que consolida l'eliminació del requisit de català per accedir a un lloc de feina a la sanitat pública. Amb tot, l'alt tribunal no entra en el fons de la qüestió, sinó que es limita a censurar que l'Executiu fes servir un decret llei, una via d'urgència, com a fórmula per eliminar-lo, en comptes d'una llei. Això no vol dir que la mesura deixi d'estar en vigor, perquè el PP ja la va introduir en una altra llei d'habitatge, la qual també està impugnada i pendent de recurs.

La sentència estima el recurs interposat per més de 50 diputats del Congrés (el PSOE, Sumar i el grup mixt) i conclou que el Govern va vulnerar els límits de l'article 86 de la Constitució, que exigeix una "extraordinària i urgent necessitat" per dictar decrets llei, un supòsit que el tribunal no aprecia en aquest cas. En el recurs, aquests partits consideraven que "no s'aprecia l'extraordinària i urgent necessitat que justificaria l'ús del decret llei" per eliminar el requisit de català als sanitaris. A més, consideren que "el dèficit de professionals sanitaris" argumentat pel Govern "no té res a veure amb les exigències de coneixement de la llengua catalana en els processos selectius". Com a exemple d'això, exposen que "en el darrer procés d'estabilització de personal sanitari, la majoria de les categories professionals va tenir més candidats capacitats lingüísticament que places ofertades".

L'embolic del PP per eliminar el català de la sanitat

Els grups d'esquerres, juntament amb l'Obra Cultural Balear (OCB), han impugnat aquesta decisió en diverses ocasions. El PP, per part seva, ha intentat blindar aquesta decisió (una de les primeres mesures de la presidenta Marga Prohens) a força de traslladar-la en diferents textos legals. Així, es va incloure en la Llei de simplificació administrativa que es va votar el novembre del 2024. Però durant aquella votació, la bancada popular va cometre un error del qual encara en pateix les conseqüències. La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, va confondre el sentit del vot i varen acabar votant a favor d'un paquet de 34 esmenes de Vox que plantejava qüestions greus, com ara eliminar el català com a llengua vehicular a les escoles i com a requisit per als funcionaris, que els immigrants no rebin ajudes, i que es pugui construir en àrees naturals especialment protegides. Aquestes esmenes, a més, també anul·laven l'article del Govern que es referia estrictament al català com a requisit a l'àmbit sanitari. Després de detectar l'error, Durán va demanar repetir la votació, però Vox s'hi va negar. És per això que el Govern es va veure forçat a aprovar un decret llei per rectificar el que acabaven de votar i deixar sense efecte aquestes esmenes. Tot i això, el Constitucional n'ha eliminat alguns articles.

Un pronunciament doctrinal

Encara que els articles hagin estat anul·lats, això no té efectes pràctics. El Govern va blindar l'eliminació del requisit de català a la sanitat i la va introduir, també, a l'articulat de la Llei de projectes residencials. Tot i això, el tribunal ha mantingut l'examen del recurs per fixar doctrina sobre els límits formals del decret llei. Sigui com sigui, aquesta eliminació també està pendent de recurs del TC. "És en aquest punt en què s'haurà de pronunciar sobre el fons de la qüestió", exposa el president de l'OCB, Toni Llabrés. Ara com ara, doncs, hi ha un empat: el TC va rebutjar el primer recurs de l'OCB sobre l'eliminació del requisit per als sanitaris i li ha donat la raó en el segon, però sempre basant-se en qüestions tècniques. En el pròxim pronunciament, l'alt tribunal haurà d'aclarir com es posiciona davant el fet que els sanitaris puguin obtenir plaça fixa a les Balears sense conèixer-ne una de les dues llengües oficials, deixant de banda els aspectes formals que ha abordat fins ara.

"Arribarem fins al final i emprarem totes les eines que tenim al nostre abast per salvaguardar els drets lingüístics dels ciutadans, especialment en l'àmbit sanitari, on es produeixen tantes vulneracions", insisteix Llabrés. El PSIB també ha aplaudit el pronunciament. La vicepresidenta segona del Parlament i diputada, Mercedes Garrido, ha valorat positivament la sentència i ha assegurat que deixa clar que el Govern "no és capaç de justificar la urgència per la qual aquests articles varen ser incorporats al decret llei".