Antoni Llabrés: “Si Marga Prohens vol confrontació, la tindrà als jutjats i al carrer”

PalmaAntoni Llabrés (Palma, 1968) agafarà les regnes de l’Obra Cultural Balear en un moment en què el català torna a patir els atacs de l’estament polític. Catedràtic de Dret Penal de la UIB, ja ha aconseguit que el Tribunal Constitucional admeti a tràmit el recurs contra l’eliminació del requisit del català a la sanitat, i no descarta cap altre front, ni als tribunals ni als carrers, per revertir les mesures en contra de la llengua.

Encapçalau l’única candidatura a presidir l’OCB, hauríeu preferit un rival per confrontar projectes?

— En el moment polític actual és positiu per a l’entitat que hi hagi una candidatura unitària, de consens, on estiguin representades totes les sensibilitats que hi pugui haver dins l’OCB.

Per què vàreu decidir presentar-vos per ser president?

— Sempre m’he trobat més còmode a segona fila i empenyent des de darrere. Però em varen animar a presentar-m’hi, i és d’aquestes vegades que no t’hi pots negar. I més amb el compromís que tots els companys continuaven a la candidatura per conformar nova junta. Això va ser el que em va acabar de decidir.

Quines seran les línies més importants que voleu aplicar a l’OCB?

— Volem que l’Obra consolidi el paper de referència de la societat civil organitzada. Hem tingut un creixement rellevant de militants. En tenim 4.150 i, des de la constitució del nou Govern, se n’han fet 300. Quan la gent necessita agrupar-se davant les polítiques regressives de la dreta i la ultradreta, troba a l’Obra un espai de referència, i els darrers mesos s’ha recuperat el paper de control de les polítiques lingüístiques que despleguen els poders públics. També s’ha recuperat un caràcter transversal i plural, obert a totes les persones que creguin en la llengua, la cultura i el país.

La junta directiva actual continuarà. Però s’han afegit a la candidatura Isidor Marí, Joan Melià, Lluís Segura Ginard, Joan Carles Palos i Neus Sánchez. Què hi poden aportar?

— Volem reforçar la part dels drets lingüístics, tan amenaçats. Per això comptam amb una persona de primera línia com Lluís Segura, l’exdirector de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma i exdirector de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Joan Melià i Isidor Marí també hi han fet molta feina des del punt de vista sociolingüístic. Tenim Joan Carles Palos per reforçar la part de comunicació, molt important en una entitat com la nostra. I Neus Sánchez, una persona jove, professora de català, que ve de l’activisme en defensa de la llengua.

“S’inicia un nou quadrienni negre per al català a les Balears”. Això ho vàreu dir l’agost. Ho heu confirmat?

— Els anuncis de mesures regressives, recollides en els acords de governabilitat PP-Vox, es van executant. Primer es va eliminar el requisit del català a la sanitat. Vàrem reaccionar tot d’una i vàrem advertir el perill que corria un govern de dreta democràtica segrestat per un partit d’ultradreta. La decisió sobre la sanitat ens va fer interposar un recurs al Tribunal Constitucional. També ha permès que, impulsat per l’Obra, hagi sortit un col·lectiu de 700 sanitaris per la llengua. Però n’han vengut altres, com la decisió del Parlament de capgirar els usos lingüístics institucionals i administratius. Es tracta de reduir la presència del català en àmbits on ha assolit quotes de normalitat. No els interessa anar cap a un funcionament bilingüe de l’administració de justícia, per exemple, on el català no hi és. Ni amb Bauzá es varen atrevir a canviar els usos lingüístics del Parlament.

Vos sou jurista. Després que el PP i Vox hagin imposat l’ús del castellà en el Parlament, hi ha alguna possibilitat legal de revertir aquesta mesura?

— Serà difícil. L’article 6 de la Llei de normalització diu que la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma és el català i que també és la llengua de les seves institucions. Cita expressament el Parlament. Però el reglament de la Cambra diu que les dues llengües oficials són el català i el castellà i no assenyala res sobre els usos lingüístics, perquè des del primer moment es va pressuposar que funcionava normalment en català. Així que la Mesa pot prendre aquest acord sense modificar-ne el reglament. Encara no hem estudiat a fons quin podria ser el recorregut d’una oposició a aquesta decisió. Però difícilment serà reversible.

Temeu per normatives com la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims?

— Ja s’ha modificat normativa, com la Llei de funció pública, per excloure el català com a requisit a la sanitat pública. En els acords de governabilitat està previst que això s’estengui a la resta de la funció pública. Es diu que el desconeixement de català “no penalitzarà”, i no penalitzar implica que deixi de ser un mèrit. En l’àmbit de l’educació han manifestat que no modificaran la normativa i tampoc Vox els ho ha exigit. Sorprèn, perquè el PP va votar en contra de la Llei d’educació. Però diuen que la volen mantenir amb aquest model lingüístic i que respecten el Decret de mínims. El problema és que introdueixin mesures difícilment compatibles amb aquesta normativa. Ho veurem quan es concreti més el pla de segregació lingüística de Vera, difícilment compatible amb el principi de no discriminació per raó de llengua de les lleis de normalització i d’educació. La invocació de figures com els agrupaments flexibles i els desdoblaments no es fa més que per evitar la paraula tabú ‘segregació’.

Vàreu assistir a la compareixença de Vera per explicar el pla de segregació lingüística. Quina valoració feis de les explicacions que va donar?

— Esperava una concreció més gran, perquè el conseller s’ha mantingut fins ara en un terreny d’una certa ambigüitat per no esvalotar massa el sector educatiu, cosa que no ha aconseguit, perquè el sector educatiu ja està en guàrdia, i per no posar nerviosos els socis d’extrema dreta. Va definir quines assignatures es podrien fer en castellà amb el pla pilot, però no va resoldre el dubte dels juristes de la compatibilitat d’això amb allò que diu el Decret de mínims sobre assignatures que necessàriament s’han de fer en català. Es va acollir a la segona disposició addicional del Decret de mínims, que diu que excepcionalment poden ser en català assignatures diferents de les que hi figuren, però la vol convertir en una norma general. Sí que va dissipar a mitges el dubte de la tria de llengua en el primer ensenyament. Va deixar clar que la tria només serà en el moment d’incorporació i ja podem deixar de banda Primària. També va dir que el pla pilot voluntari s’aplicaria a partir de primer de Primària. Però no va concretar més. S’està a punt de donar el sus al curs que ve, el decret d’escolarització deu estar a punt d’aprovar-se i no se sap en quins termes.

Heu aconseguit que el Tribunal Constitucional admeti el recurs contra l’eliminació del català a la sanitat. Esperau un resultat favorable?

— És millor ser cautelós. L’admissió a tràmit és un primer filtre, que ens permet constatar que el recurs està ben fonamentat i el tribunal entrarà a estudiar-lo a fons. Estam esperançats que ens pugui acabar donant la raó, perquè creiem que els arguments que aportam són sòlids. La composició del tribunal en aquests moments podria ser més receptiva que la de fa uns anys amb el plantejament que feim, però també vull dir que el magistrat ponent de l’admissió a tràmit va ser proposat pel PP en el seu moment. De vegades, llegim amb massa esquematisme les filiacions dels magistrats, i no sempre funciona així.

Preparau altres mesures legals per frenar la regressió del català a les Illes?

— Volem operar amb tot el rigor, tant en el front judicial com amb les mobilitzacions socials que hi haurà al carrer, que n’hi haurà. L’OCB ha de ser una entitat molt responsable. Estudiarem a fons qualsevol canvi normatiu i utilitzarem tots els recursos al nostre abast per frenar-los. El que tenim més avançat és l’acord inicial del reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Calvià, al qual hem presentat al·legacions perquè creiem que és absolutament il·legal. També ens hem personat com a part codemandada al costat de l’administració contra el recurs que va presentar aquest grupuscle que es diu PLIS Educación demanant el 25% de castellà a tot el sistema educatiu. Aquestes són les dues accions jurídiques que tenim, a part del recurs d’inconstitucionalitat de la sanitat. Les altres les haurem d’anar estudiant. S’ha de concretar el pla Vera, i no sabem si serà a través del decret d’escolarització, d’una ordre de la Conselleria o d’una resolució del conseller. Quant a l’Oficina de garantia de la llibertat lingüística, si s’aprova per llei, únicament es podrà recórrer davant del Tribunal Constitucional.

Com es planteja el tema de les mobilitzacions?

— Ja hem tingut presència al carrer a través d’actes. I tenim previstos diversos escenaris, en funció de com vagi concretant-se la legislatura. El pròxim serà una concentració a la plaça Major de Palma el 5 de maig, que serà la culminació del Correllengua dels Joves per la Llengua. D’aquesta manera, l’OCB recupera les tradicionals diades per la llengua al carrer, després d’aquests anys de latència. Esperam que sigui massiva.

S’hauran d’intensificar les mobilitzacions socials a mesura que hi hagi més atacs contra la llengua?

— El moviment associatiu a favor de la llengua, la cultura i el país està agafant musculatura i reaccionant. Estarem preparats i activats per, en el moment de sortir al carrer, fer-ho amb tota la força possible. La gent d’aquest país, quan li toquen una cosa tan sensible i estimada com la llengua, és capaç de reaccionar. I no tenim cap dubte que la societat civil organitzada respondrà a la nostra crida. Si Marga Prohens vol confrontació lingüística, la tindrà als jutjats i al carrer. Diu que no hi haurà confrontació, però si el Govern continua així, ens espera una legislatura convulsa, de crispació i agitació al carrer.

Quan el català està en perill, la societat reacciona. No s’haurien de promoure més la llengua i la cultura pròpies en situacions que no són extremes?

— Quan va arribar el Pacte, veníem d’una guerra que va deixar la societat civil organitzada en defensa de la llengua, i especialment l’OCB, exhausta. Han estat dues legislatures en què s’han revertit reculades de l’època de Bauzá. El problema és que aquesta situació d’envestida contra la llengua ens agafa en un moment en què la situació sociolingüística és alarmant. Hem experimentat uns canvis demogràfics extraordinaris, sense que hàgim estat capaços d’articular uns mecanismes eficaços d’integració lingüística dels nouvinguts. I no tenim uns poders públics que facin una aposta decidida per la promoció del català, per una plena igualtat de llengües. Al contrari, apliquen mesures regressives. És una combinació explosiva. Qui hauria d’encapçalar un pacte per la llengua, el Govern de Prohens, n’és la principal amenaça. Quina paradoxa.