Reportatge

Les ramaderes es reivindiquen: "La dona al món rural és un pal de paller"

La primera generació de dones al capdavant d’explotacions ramaderes expliquen la seva realitat i el seu dia a dia com a expertes del sector

Clara Soto Garreta
6 min
Anna Pijuan al finalizar la jornada de treball

BarcelonaA Catalunya existeix una tradició ancestral, que continua arrelada en diverses zones rurals, popularment coneguda com la llei de l'hereu. Aquesta pràctica establia que el fill primogènit tenia el dret a heretar la major part del patrimoni familiar, mentre que els altres podien rebre una part més petita o, fins i tot, no heretar res. Una pràctica que s'ha transmès de generació en generació per donar continuïtat al patrimoni familiar i assegurar la supervivència de l’explotació agrícola i ramadera de la família. Tot i que aquesta tradició encara ressona en algunes comunitats rurals, en moltes ha anat perdent rellevància amb el temps, especialment pels canvis socials i econòmics que han afectat el món rural. Avui en dia, moltes famílies opten per altres formes de distribució de la terra, basades en els desitjos i necessitats individuals de cada membre de la família. Aquest canvi de paradigma, que ha portat les dones a ser hereves i propietàries de les terres i béns rurals, ha culminat amb les lleis de successions modernes, que han establert un repartiment més equitatiu dels béns, i l'entrada en vigor, el 2012, de la Llei 35/2011 sobre la titularitat compartida de les explotacions agràries, que reconeix la participació jurídica i econòmica de les dones en l'activitat. També ha sigut cabdal l'article 50 de la Llei d'igualtat efectiva de dones i homes, aprovada el 2015 pel Parlament de Catalunya, en què s'indica que l'Administració “ha de vetllar per aconseguir la plena participació social de les dones del món rural".

Anna Pijuan, ramadera al capdavant del projecte Mas Casas Cruïlles, al Baix Empordà; Carme Plana, titular de l'explotació Can Plana a Vallgorguina, al Vallès Oriental, i Teresa Torner, ramadera autònoma a la Cerdanya, ens expliquen la seva realitat com a professionals del sector i referents per a les futures generacions.

"Oficialment, soc ramadera, però em sento gestora d'un ecosistema"

Amb una formació en turisme i una àmplia experiència en el sector, Anna Pijuan va decidir canviar radicalment de vida per dedicar-se a la ramaderia juntament amb el seu marit, el Salvi, hereu d'una granja d'ovelles. La seva tasca diària implica una gestió diversificada, des de la producció fins a l’obrador i una botiga pròpia a la Bisbal, a part de la gestió administrativa de l’explotació. "Oficialment soc ramadera, però em sento gestora d'un ecosistema en el qual apliquem els principis bàsics de l'agricultura regenerativa i el maneig holístic del ramat", explica l'Anna. Els aliments que obtenen a Mas Casas Cruïlles són d'autoconsum per a la família i l'excedent es comercialitza amb veïns i veïnes amb l'objectiu de ser tan autosuficients com sigui possible, generar “salut i benestar” i deixar un futur millor a les seves filles.

Anna Pijuan donant el pit al seu fill.

Tot i que fa més de vuitanta anys que l'explotació familiar està en funcionament, la nova Mas Casas Cruïlles va néixer el 2020 amb un “compromís ferm” amb els animals i el medi ambient, a través de la substitució de la llaurada per la sembra directa i la cura del ramat a partir de traslladar "la manera de fer a casa al corral". En aquest sentit, recorda que per ella acompanyar el procés de maternitat de les ovelles “l'ha ajudat a viure les seves posteriors maternitats d'una manera més natural, conscient i connectada amb la part més animal". Amb l'arribada del seu últim fill, després de tenir noies, l’Anna explica que ella i el seu marit van escoltar comentaris com "ja us ha arribat l'hereu" o "ara ja teniu qui continuarà amb la granja". En aquest sentit, volen que les seves filles creixin “estimant la terra i els animals de casa, i que se sentin lliures d'escollir el seu futur, sigui el que sigui. Cap d'ells està obligat a continuar amb la granja si no vol, i encara menys el petit pel sol fet de ser nen".

"Al principi em demanaven sempre per qui era l'amo"

Després d'una trajectòria acadèmica i laboral en el camp del dret, Carme Plana ha dedicat gairebé una dècada de la seva vida a la ramaderia. El seu amor pel camp i els animals prové d'una llarga tradició familiar que finalment va guiar-la cap a la vida com a ramadera, juntament amb l'anhel de tenir més temps per dedicar als seus fills i poder conciliar "més fàcilment" la vida familiar i laboral.

Amb una granja que compta amb una àmplia varietat d'animals, des de vedells i ovelles fins a cavalls i rucs, la Carme ha convertit Can Plana en un referent de la pagesia a través de reinventar l'explotació familiar en una aula d'entorn rural, on comparteix la seva passió i coneixements amb les noves generacions. En paral·lel, també desenvolupa la ramaderia semiextensiva amb ovelles i cabres.

Carme Plana donant de menjar als animals.

Explica que els seus inicis van ser durs, perquè ”una noia al capdavant d'una explotació és molt difícil de gestionar", atès que continua sent "un sector molt masculinitzat". "Al principi em demanaven sempre per qui era l'amo", recorda. Tot i això, ressalta que el rol de les dones en el sector agrícola i ramader "és molt important", perquè "les dones sempre han tingut un rol de cura, de cuidar tant de la família com dels animals". La Carme advoca per un reconeixement just del treball dels agricultors i ramaders: "el que jo voldria és millorar la visió que té la gent cap al sector primari i sobretot assolir que se'ns posi al nivell d'altres sectors primaris d'Europa o del món, que se'ns pagui un preu just i que no hàgim de viure de subvencions, sinó que puguem viure del nostre esforç".

“El paper de la dona en el món rural continua sent el pal de paller"

"He nascut en una casa de pagès, soc filla de ramaders, negociants de bestiar i pagesos, filla, neta i besneta", així és com Teresa Torner explica els seus inicis en el món rural. Des del 2015 és ramadera a la Cerdanya, on té una explotació amb la seva parella de vaques i egües en extensiu; és a dir, on els animals pasturen lliurement pel terreny de la granja.

La Teresa ha estat sempre vinculada a aquest món. Després de treballar com a conductora de maquinària pesant, va decidir fer un canvi laboral després de ser mare de tres fills. Adreçant-se a ells, la Teresa reivindica que "tant el gènere masculí com el femení ha d'escollir allò que el faci feliç, sempre".

Teresa Torner, dins un dels sistemes que ha instal·lat per atraure la pluja.

Explica que el paper de la dona en el món rural continua sent "el pal de paller", ja que les dones han d'estar "prenent decisions i també tenir cura dels animals i de les famílies". "Ser dona en l'actualitat en un ofici que és majoritàriament masculí encara és una lluita", afirma. Una lluita que transcendeix qualsevol generació: "Les nostres àvies van patir un assetjament constant, passant per les nostres mares, que han continuat lluitant perquè nosaltres tinguéssim un futur millor, i nosaltres ara estem aconseguint petits canvis gràcies a tota la feina que han fet les àvies i les mares". Segons la Teresa, aquesta generació de dones empoderades ha de servir per "facilitar la incorporació de les noves generacions". “Un cop s'accepti culturalment i socialment que les dones també són titulars d'explotacions, el món de la ramaderia farà un gir de 180 graus, perquè la dona té una sensibilitat diferent", afegeix.

Revolta pagesa: on són les dones?

El 7 de febrer passat, Barcelona es va convertir en l'epicentre de la revolta pagesa amb més de 4.000 persones del món rural que van tallar les carreteres per fer-se escoltar. "Hem vist tantes mobilitzacions al carrer, hi veiem tractors, qui porta la veu, qui se n'encarrega... però hi veiem poques dones", assenyala la Teresa, que considera que encara hi ha discriminació en el sector, atès que "costa que les dones siguin titulars d'explotacions i siguin al capdavant dels llocs on es decideixen les coses".

Les dones sempre han estat presents al sector agrari i ramader, sobretot en les tasques més domèstiques, però ha sigut a partir de la construcció d’una identitat pròpia, en part, gràcies a grups de suport com l'Associació de Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya, que han començat a visibilitzar la seva contribució en les explotacions familiars.

A Mas Casas utilitzen un sistema de pastoreig per ramaderia extensiva fent servir camins i camps limitats per on pasturen les ovelles, com aquestes que l'Anna recull a la foto.

No obstant això, les dones continuen anant pel darrere dels homes pel que fa a qui té la responsabilitat al capdavant d'una explotació agrícola i ramadera, un 22% el 2020, segons apunten les últimes dades del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural recollides en el Programa de dones del món rural i marítim 2022-2025.

Ramaderes de Catalunya va liderar el 2023 la campanya Foc als Papers per denunciar la burocràcia excessiva al sector. Malgrat els progressos en la distribució equitativa de tasques, “la càrrega mental que suposa la logística familiar encara recau en la dona", explica l’Anna. D’altra banda, la Carme recorda que la seva mare era qui portava els comptes de l'empresa a casa i qui s'ocupava principalment dels papers. Una tasca invisible, però imprescindible pel correcte funcionament d'una explotació ramadera.

Malgrat els avenços, encara hi ha reptes per assolir en la lluita per la igualtat de gènere en el món agrari. La manca de representació femenina en les mobilitzacions i la poca persistència en els càrrecs de decisió, en són alguns exemples. Tanmateix, el creixent empoderament de les dones i la seva visibilització progressiva com a professionals del sector marquen un camí cap a la igualtat efectiva per a les futures generacions en el món rural.

stats