Ni un dia a casa

Pacu-Pacu: la tribu perdura

Una de les set tribus de Llançà continua dignificant una vila que en gran part és reconeguda per la seva pesca i per la seva gastronomia

2 min
La Fina Barris fotografiada amb un cove a la mà a l'antiga drassana del mestre d'aixa Isidre Fabrega Bosch que encara conserven darrere el restaurant.
  • Adreça: Passeig Marítim, 5, 17490 Llançà
  • Carta: Cuina equilibrada de mercat
  • 'Must': Turbot a la graella
  • Vi: Carta de proximitat
  • Servei: professional i proper
  • Local: Sala i terrassa amb detalls mariners
  • Preu per persona: 55 euros

Som davant la platja de Llançà, a les antigues drassanes d'un dels ports pesquers més importants del nostre país, on trobem el restaurant que dirigeix el Frank Fàbrega. L’any 1970, l’oncle Paquitu va decidir-hi muntar un bar per a l’estiu. En honor del seu pare Franciscu i, en el propi, va decidir anomenar-lo Pacu-Pacu.

Després d'un període en què la família havia cedit la gestió del negoci, l'any 1988 el Frank i la seva mare van decidir recuperar-lo. Van començar amb una cuina casolana clàssica de xup-xup a l'hivern i una proposta de plats combinats per passar l'estiu. A poc a poc la cuina va anar evolucionant fins al moment en què el Frank va decidir que no era compatible que en una taula s'estiguessin fotent un plat de gambes fresques i a la taula del costat un llom amb formatge i patates fregides. És a l'inici del segle actual quan la carta comença a reflectir el tarannà que es manté en aquests moments. Aquest fet coincideix amb la incorporació del Manolo Macias Lolo com a responsable dels fogons. Una combinació equilibrada de guisats propis de la cuina catalana, carn de proximitat i una oferta de peix i marisc fresc provinent de la llotja de la vila són la base de la carta d’un restaurant de renom a la comarca.

Intentem conèixer al màxim la proposta del Pacu-Pacu. Comencem amb uns tomàquets amb ventresca i uns calamars a la romana molt ben fets. Sabem que els callos només són a la carta fins a Sant Joan, però ens fan el favor de deixar-nos-els tastar. Tot i la calor que fa, és un plaer xalar amb un plat tan gloriós. Ens acompanya una ampolla de Bonfill, garnatxa i carinyena negra del Celler Arché Pagès de Capmany. Un gran vi de l’Empordà.

Ens serveix la Fina Barris, dona del Frank, coneixedora de l'ofici i amb una sensibilitat artística que es manifesta amb els quadres que adornen el restaurant. Els segons seran compartits. La llotja de Llançà i els seus pescadors es mereixen que enaltim la seva feina cruspint-nos unes extraordinàries gambes i un turbot recentment pescat. Més fresc impossible. Les gambes són al punt, més crues que fetes, i el turbot se’ns presenta sencer amb tots els seus matisos intactes. Les postres són casolanes: pastís de formatge, crema catalana i mató de Peralada amb mel.

Excepcionalment, renunciem al gintònic en benefici d'un limoncello fet amb les llimones de la casa pairal dels avis de la Fina. El Miquel, pare de la Fina, té cura dels arbres fruiters i de macerar les llimones amb alcohol de 45 graus. La recepta? Set setmanes sense llum, rebaixar l'alcohol, sucre i tot ben barrejat. El resultat és excepcional!

Parlem amb el Frank Fàbrega, net i fill del mestre d'aixa de Llançà (artesà que crea i construeix embarcacions). "Volem que el client surti content oferint-li el millor producte i tenint molta cura amb la relació qualitat-preu. La clientela és majoritàriament del país i valora la nostra feina".

De l'avi i del pare va heretar la passió pel mar i de l'oncle la responsabilitat de l'ofici. Una de les set tribus de Llançà continua dignificant una vila que en gran part és reconeguda per la seva pesca i per la seva gastronomia.

stats