Fugiu d'imitacions: aquí fan la verdadera pasta del sud d'Itàlia

"Has de tastar aquella lasanya, serà el millor que hauràs menjat en molt de temps", em va dir un amic. Vaig pensar que era una exageració i que la tenia idealitzada. Però tenia raó, és probablement la millor lasanya que he menjat fora d'Itàlia.

Per entendre la grandesa del restaurant BelleBuòn (Travessera de Gràcia 441, a prop de l'Hospital de Sant Pau) cal saber diverses coses. La seva especialitat és la pasta fresca. Tot ho cuinen de zero i els plats es preparen al moment, motiu pel qual esglaonen les reserves de quart d'hora en quart d'hora, perquè així poden atendre cada taula com es mereix. És una cuina senzilla d'ingredients de qualitat, com mana la gastronomia del sud d'Itàlia, on menjar de manera correcta és pràcticament sagrat.

Que el restaurant és autèntic no és gaire difícil de comprovar. Només cal que entreu al Tripadvisor i mireu els comentaris en italià. El seu propietari, el Danilo Di Monaco, fa 25 anys que és a Barcelona, hi va venir per treballar a La Bella Napoli del carrer Margarit i es va enamorar de la ciutat. Tot i que la seva mare és de Pàdua, tota la seva família prové de Caserta, a la Campània. El Danilo s'ha criat a Avellino, una ciutat que a Barcelona ha donat un altre gran restaurant, perquè Pietro Leonetti, el propietari de Le Cucine Mandarosso, també és d'allà. De fet, el Danilo i el Pietro jugaven a pilota junts a la plaça de l'Església d'Avellino quan eren petits. Poc es podrien pensar que anys més tard es retrobarien vivint en una altra ciutat i regentant dos restaurants italians d'èxit.

Tornem al BelleBuòn. El local és senzill i gens pretensiós. Les racions són generoses. Però aquest restaurant, que ara té molts fans, no ho va tenir tan fàcil quan va obrir fa 16 anys. Di Monaco no volia replicar el model de restaurants italians adaptats al paladar local o al dels turistes. Així que va decidir que faria un restaurant italià de veritat. Amb matèria primera que fos tota 100% italiana i fent la pasta com la feia l'àvia. Això encaria una mica més els plats, i no tothom ho entenia. A més, va ubicar l'establiment en un lloc que en aquell moment no era turístic. Però al cap de tres anys, un cop el van descobrir les persones de morro fi, el local es va omplir i ha estat ple des de llavors.

Al BelleBuòn es prenen molt seriosament el que cuinen. "La teva mare no et pregunta com estàs, et pregunta què has menjat. Menjar és importantíssim al sud d'Itàlia. Quan acabes de dinar el primer tema que surt és què soparem", explica Danilo Di Monaco. I amb aquest rigor, li pregunto per la famosa lasanya. En fa de diversos tipus, jo vaig tastar la pugliese. Ve amb una cassoleta rectangular de terrissa. Al sud d'Itàlia la lasanya és una "obligació". Explica que la lasanya no és un plat, en són molts en un. Té moltes capes i dins de cada capa té un element bàsic. L'equilibri entre tot el conjunt és el que fa la lasanya. "No és una cosa sobre una altra, una lasanya no és apilar coses", diu. Com que tradicionalment és el plat dels diumenges, és el plat de festa. Precisament per això requereix molts dies de preparació i és un repte.

Un altre plat que defineix el local és la tagliatella amb bolets i tòfona, que és un plat típic d'Avellino. És una regió famosa per la seva tòfona negra, que prové de Bagnoli Irpino, un poble de la mateixa província. A la carta també hi trobareu pizzes, però no són l'orgull del local, les ofereixen per petició popular però el forn de què disposen no és de llenya. Això ho reconeix el mateix Danilo, que és un cuiner honest. Per a ell cuinar és tan important com saber llegir o escriure; de fet, en va aprendre alhora. El seu avi regentava un restaurant important a Caserta. Es deia Tommaso Di Monaco i tenia el seu net assegut davant dels fogons des que era ben petit. La sorpresa del Danilo va venir quan es va fer gran i va descobrir que hi havia gent que no en sabia, de cuinar. A la seva família, tots excel·leixen en aquest aspecte. De fet, la seva mare sempre prepara dos primers i dos segons. En tots els àpats, qualsevol dia. És feliç perquè cada cop més gent en sap, de cuina, i perquè el públic català ha sabut valorar la seva cuina de la Campània, senzilla, real i feta des del cor.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.