Anar pel camí ver

L’admirat poeta Àngel Terrón torna a publicar llibre, i això sempre és bona notícia per als lectors fidels: Com un morter d’àgata arriba gràcies a Ensiola Editorial en una edició de luxe amb precioses pintures a tot color de Vicenç Ochoa a un preu més assequible impossible de vint euros. El resultat són vint-i-dos poemes d’alta intensitat lírica i vint-i-dues imatges abstractes que no els il·lustren pas, més aviat hi dialoguen a través de petits detalls: un motiu, un color, un aire… Sense cap casta de dubte és un volum bellíssim i delicat.

Amb Com un morter d’àgata Àngel Terrón reincideix en un to confessional proper al dietarisme: cada text es desplega talment una enyorança. No sé si ‘desplega’ és el verb apropiat, ja que cada composició oscil·la entre dos moviments: la necessitat d’explicar i una voluntat estilística que tendeix a la condensació. Així és com tots els poemes van cap enfora i cap endins al mateix temps en una mena d’explosió/implosió fins a la màxima compressió. Potser per això són tan efectius i, sens dubte, tan misteriosos, tot i que s’ha de subratllar que en aquestes pàgines Terrón és menys críptic que mai. No puc evitar pensar que aquests versos cisellats com diamants volen alhora investigar i fer callar la malenconia de records significatius. Pàgina a pàgina es basteix, doncs, una autobiografia comprimida, encriptada perquè no és mai evident, però sí explicativa d’una manera de ser i d’estar en el món. Hi ha homenatges a amics com el valent Rafael Peñas Cruz i a l’enyorat Guillem Frontera, reflexions sobre la bellesa, dubtes al voltant del pas dels dies, descripcions del jardí privat, coneixements sobre el medi natural, indagacions en els propis jos, pensaments sobre la pròpia tasca intel·lectual talment els versos en què el científic es demana quin sentit ha tingut, al llarg de la seva trajectòria, contemplar a través d’un microscopi per ullar els moviments dels fongs o dels bacteris… Finalment, i això és important, ja que és tema d’estudi reincident de l’autor, hi ha psicogeografies de Palma i del Coll d’en Rabassa, lloc de naixença.

Pel que fa a les pintures de Vicenç Ochoa, aquestes han estat triades pel mateix Àngel Terrón entre un total de setanta de 42x30 cm de dins d’un quadern realitzat entre març i abril del 2018 a Formentera. Són d’una gran plasticitat: quan les mires tens la sensació que les pots tocar, o que en realitat les acarones amb les pupil·les. Predominen els colors contundents, més visibles encara quan s’enlairen des de superfícies clares, i concentren gestos aparentment senzills, tot i no ser-ho, que atorguen esmerçada intensitat. N’hi ha algunes que són delicioses. Com un morter d’àgata, d’Àngel Terrón i Vicenç Ochoa és un magnífic recull de poemes i pintures en nostàlgica dansa joiosa.