La barra japonesa de tempura on caben deu persones

Kenji Ueno, de Can Kenji, ha obert al barri de Gràcia de Barcelona el petit restaurant Merikenko

3 min

Tempura Moriawase del restaurant Merikenko. Ho trobem llagostí i el seu cap, carabassa japonesa, espàrrec, maitake, micro pastanaga i peix de temporada, en aquest cas espet. Pere Virgili

És possible que només puguem aspirar a fer bé una cosa. Vull dir bé, bé; arribar a l’excel·lència. Al Japó, un país d’artesans, de propietaris de locals mil·lenaris (sí, mil·lenaris) que han estat en mans d’una mateixa família i mestres de la repetició i el perfeccionament, és habitual trobar restaurants especialitzats en una sola menja. Solen ser petitons, una barra per a un grapat de clients, amb un cuiner darrere que va fent i va servint.

Us preguntareu per què us ho explico, tot això. Doncs bé, tot i que la tempura ja és una tècnica molt coneguda a casa nostra, a Barcelona encara no teníem una barra de tempura comme il faut. Així que estem d’enhorabona perquè, des que fa unes setmanes va obrir el restaurant Merikenko, això ja no ho podrem dir. I, per acabar-ho d’adobar, la persona que hi trobareu fent servir amb destresa els utensilis de cuina no és cap altra que Kenji Ueno.

Kenji Uena a la barra del seu nou restaurant Merikenko. Pere Virgili

Anem a pams. Fa una pila d’anys Kenji Ueno va arribar a Barcelona sense saber que s’hi quedaria. Aquest 2024 ja hi té cinc locals. Can Kenji, que és un dels clàssics de la ciutat i que va obrir el 2010, Sato i Tanaka, Aiueno, la botiga de menjar per emportar Makanai, i ara tot just estrena el Merikenko, on com explicava el trobareu darrere el taulell cuinant tempura.

El motiu pel qual ha obert aquest petit restaurant és sentimental. La seva dona, Neus Busquets, té un record extraordinari d’un restaurant de tempura que va visitar en el seu primer viatge al Japó. Recorda amb emoció aquell àpat, veure els ingredients perfectament disposats abans de ser cuinats i una senyora octogenària que hi anava cada setmana. La Neus i el Kenji han volgut portar-nos aquella experiència a Barcelona.

El local es troba al carrer Sèneca, número 28, en una zona beneïda pels astres gastronòmics, ben a prop hi trobeu el Brabo, el Berbena, el Roig Robí o els gelats de Paral·lelo.

El restaurant té una capacitat per a deu persones, que s’asseuen en forma de ela a la barra, en uns tamborets alts. L’entrada és sòbria i discreta. Una porta negra corredissa us portarà dins el local. No us perdeu el preciós quadre que tenen penjat a la paret de darrere. Mireu-vos-el amb detall i després demaneu que us expliquin la història del seu artista.

Dos menús degustació

Ofereixen dos menús de degustació. Un de llarg i un de més curt. La base, òbviament, és la tempura, que va preparant al moment i va servint. El menú llarg, que val 62 euros, consta de 3 entrants, 5 varietats de tempura de verdures, 5 de peix i marisc, amanida, unes peces de nigiri, arròs amb kakiage (o peix en tempura), sopa i postres. El curt, en val 52, i té uns quants platets menys. Cada menja és un mos que va servint de manera harmoniosa. És hipnòtic veure com agafa l’ingredient, l’enfarina i el fa bullir en una mena de caldera plena d’oli.

Plat de nigiri moriawase del Merikenko: tàrtar de ventresca de tonyina, tàrtar de calamar amb el seu fetge cuit, gamba vermella amb el cap cuit i tempura d alga nori. Pere Virgili

En el meu cas, com que ho volia tastar tot, em vaig decantar pel menú llarg. Si em feu destacar algun dels mossos que vaig menjar, sens dubte seria el calamar i fulla de shiso (o peril·la); la gamba i el seu cap, o bé el bimi (o brocolet) o la petita pastanaga. Quanta grandesa hi ha en les hortalisses humils. També hi ha un petit espai per al sushi, que tanta felicitat ha aportat al Can Kenji original, i que serveixen en combinació amb alga en tempura.

El restaurant funciona per reserva, que cal fer trucant al telèfon fix (93 743 15 19) en horari d’obertura del local. El Kenji o l’altra cuinera que hi treballa us atendran. De moment fan sopars de dilluns a divendres. De 19.30 h a 23.30 h. Com que el restaurant no fa gaire que ha obert, és possible que acabin ampliant l'horari més endavant.

Per acabar l'article m'agradaria explicar-vos el significat del nom del restaurant. Merikenko ve de la paraula Amèrica. És com anomenen al japó la farina feta del blat importat d’Amèrica. Per motius de pronúncia, ha acabat fixat en el mot merikenko, que dona nom a la farina per fer la tempura, i ara també al nostre petit gran restaurant.