La realitat desmenteix el Govern: les Illes tornen a batre rècords amb més de 19 milions de turistes el 2025

Palma"El primer que em correspon fer és escoltar un malestar social creixent (...) que expressa un clam compartit que el nostre model ja no pot créixer més en volum, que les nostres illes ja han arribat al seu límit, que passar de gairebé 18 milions de visitants a poder arribar a 20 milions no és sostenible. Per això hem de parlar (...) de límits, hem de parlar de contenció". La presidenta del Govern, Marga Prohens, va pronunciar aquestes paraules en el ple del Parlament del 20 de juny del 2024, en referència als 17,8 milions de turistes del 2023. Llavors defensava el Pacte per la sostenibilitat, una iniciativa que l'Executiu va presentar com a històrica pel que fa al canvi de rumb a les Illes i que ha quedat desfeta: el Govern diu que s'hi han presentat 504 propostes que no es coneixen; el comitè d'experts que s'havia d'encarregar d'avaluar-les i seleccionar les més adients no s'ha posat en marxa mai; el document de bases per a la transició ha quedat a una prestatgeria, i l'Executiu ja ha deixat clar que no pretén impulsar cap mesura important de contenció. I això que tenim més d'un milió més de visitants que quan Prohens considerava imprescindible parlar de límits: 19.053.592 turistes –un 1,73% més que els 18,7 milions del 2024.

Les xifres de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) ho reflecteixen a la perfecció: les Balears han rebut 1,2 milions més de visitants en dos anys. Els hotelers es continuen beneficiant del gruix del negoci: dels més de 19 milions de turistes del 2025, 13,1 es varen allotjar a hotels. D'altra banda, 2,5 milions varen recórrer al lloguer il·legal i gairebé un milió de visitants ho varen fer en un habitatge de la seva propietat.

Les mesures contra la massificació turística no han passat de les paraules als fets. Ni pujada de l'ecotaxa, ni augment del cànon de sanejament d'aigua ni un impost per als cotxes de lloguer. La gran fita que el Govern va presentar (una altra vegada), aquesta ocasió a Fitur, va ser un sistema per monitorar les platges de les Balears, una mesura que no implicarà més que el fet que els banyistes puguin consultar la informació en una aplicació. Enrere queda la paraula de la presidenta, que el setembre del 2024 va assegurar que s'aplicarien mesures abans de la temporada del 2025.

Les Illes afronten ara la darrera temporada turística abans de les eleccions autonòmiques del 2027 i la situació quedarà tal com estava. El Govern es felicita perquè els visitants han augmentat en una taxa minsa en temporada alta, però ja fa anys que el que sí que augmenta és la insatisfacció dels visitants amb una temperatura estival que cada vegada és més alta. L'Executiu no ha aplicat cap mesura i el canvi climàtic ajuda a atenuar el cop: la consultora d’intel·ligència turística Mabrian va fixar en cinc punts l’augment de la decepció dels turistes per motius climàtics entre el 2021 i el 2023. I cada any també es baten rècords de temperatura elevada i onades de calor més llargues.

D'altra banda, el Govern també intenta col·locar el missatge que està desestacionalitzant. Però és important aclarir que desestacionalitzar és repartir els turistes de la temporada alta entre altres mesos per minvar la saturació, no deixar els pics de visitants iguals i augmentar els altres mesos per no deixar cap oportunitat de negoci sense esprémer. "Les dades ens diuen que hi ha un canvi de tendència", assegura ara l'Executiu, que debatrà dimecres la pujada de l'ITS amb la Mesa de diàleg social sense cap intenció de fer-la efectiva: per començar, les patronals hi estan en contra. El que sí que ha canviat de tendència són les protestes al carrer: varen ser massives l'estiu del 2023, varen tenir romanents el 2024 i s'han apaivagat el 2025.