'Game over' de la contenció turística: el Govern ja no preveu grans mesures antisaturació

PalmaEl Govern ja no impulsarà cap gran mesura contra la saturació fins que acabi la legislatura. Queda tan sols un estiu abans de les eleccions i la presidenta Marga Prohens, que va fa poc més d'un any va prometre "mesures valentes", prioritza ara com ara altres qüestions. Així ho confirmen fonts de l'Executiu a l'ARA Balears, que ho justifiquen argumentant que, actualment, la tendència del turisme va cap a la desestacionalització. Amb tot, les xifres contradiuen aquest posicionament: el 2025 les Illes varen rebre 19 milions de turistes, 1,2 més que el 2023. Per tant, la "contenció" del flux que el Govern va garantir per a aquesta legislatura no s'ha assolit. El cop de volant del PP quan, empès per les protestes ciutadanes, va passar d'acusar l'esquerra de "turismofòbia" a criticar la "massificació", a l'hora de la veritat, ha quedat descafeïnat. Els debats del Pacte per la sostenibilitat no han arribat a port i l'Executiu no ha aprovat cap de les seves propostes estrella: ni l'apujada de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS, conegut com l'ecotaxa) ni l'impost als vehicles de lloguer.

Encara que el vicepresident primer, Antoni Costa, va convidar el PSIB, en el ple del passat dimarts, a participar en el debat sobre l'apujada de l'ITS que tindrà lloc la setmana que ve al Pacte per la sostenibilitat, fonts del Govern expliquen que aprovar aquesta mesura abans de la temporada d'estiu no és als seus plans. De fet, el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, va evitar respondre durant la mateixa sessió parlamentària les preguntes del PSIB, que li reclamava si duria endavant cap més iniciativa per frenar la saturació en el que queda de legislatura. Es va limitar a defensar la feina feta fins ara, especialment pel que fa a la lluita contra el lloguer turístic il·legal. "Destinam 25 milions d'euros provinents de l'ITS exclusivament a la lluita contra l'oferta il·legal", va dir. "Hem elevat les sancions un 25%, fins als 500.000 euros", va detallar: "A Eivissa s'han recaptat prop d'un milió d'euros en sancions l'any 2024, una xifra mai vista, i hi ha més inspectors que mai". Aquesta ha estat la principal aposta de l'Executiu per frenar la saturació i, en paral·lel, combatre l'increment dels preus de l'habitatge. Però el Consell de Mallorca no se n'ha sortit, fins al punt que el govern insular va destituir el conseller de Turisme, Marcial Rodríguez, pels seus escassos resultats en aquesta àrea.

Bauzá també va revindicar el Decret llei contra el turisme d'excessos i la "prohibició de noves places turístiques a habitatges plurifamiliars a tot l'Arxipèlag", encara que l'Executiu va aixecar la moratòria de places imposada pel Pacte. En el mateix sentit, va acusar els anteriors governs d'afavorir un "creixement desbocat" del turisme. "El nombre de places turístiques no va deixar d'augmentar en cap moment durant el seu mandat, des de 2015 fins el 2023", va etzibar. Amb tot, el Govern ha obert ara una nova via per ampliar-les, un cop més, a través de la llei agrària, que actualment està en tramitació, i preveu la creació de fins a deu places turístiques en cada explotació agrícola.

La tesi de l'Executiu és que la problemàtica de la saturació ja està "encaminada", asseguren fonts coneixedores: "Les dades ens diuen que hi ha un canvi de tendència". Així ho va defensar Costa en el ple. "La despesa turística va créixer un 4,7% el 2025, i preveim que el 2026 creixerà un 5,2%", va exposar, i va assegurar que aquest increment es va concentrar en la "temporada baixa, amb una millora del 10,2%". "Avançam en la desestacionalització", va considerar. "Els índexs màxims de pressió humana de juny, juliol i agost varen davallar per segona vegada consecutiva l'any passat", va insistir. Les mesures antimassificació del Govern, va dir, "estan donant fruits". Segons fonts del Govern, amb aquestes dades, les grans mesures antisaturació eren "més necessàries l'any passat que ara". De cara als propers mesos, les mateixes fonts expliquen que es prendran algunes mesures per monitorar les platges i per preparar la possible arribada de visitants per veure l'eclipsi solar previst pel 12 d'agost. "Les reunions dels Pactes per la sostenibilitat es mantenen cada mes i potser arriben més coses", insisteixen aquestes fonts, però no concreten quines. Els representants del Govern tampoc varen informar de cap novetat al sector la setmana passada, durant la Fira Internacional de Turisme (Fitur) que va tenir lloc a Madrid.

"La presidenta ha manifestat dues vegades públicament que vol apujar l'ITS, però mai no arriben a entrar la proposta al Parlament", destaca el diputat socialista Llorenç Pou. La primera proposta d'increment del Govern va decaure per la falta de suport de Vox i la negativa del PP a negociar amb l'esquerra. Finalment, el PSIB va tornar a presentar un text gairebé idèntic al del PP en el debat de política general de l'octubre passat. "No era el nostre objectiu final, però aquest text possibilitava, almenys, un acord de mínims", explica Pou. El PP es va veure forçat a acceptar aquest acord, però va condicionar-ne l'aprovació a què passàs abans per la taula del Pacte per la sostenibilitat. Tot i que va prometre que ho remetria a aquesta plataforma abans d'acabar l'any, el debat sobre la mesura no arrencarà fins la setmana que ve. "El Govern intenta despistar del focus", insisteix: "Tenen aturat l'increment de l'ITS i l'impost a les empreses de lloguer de cotxes". "La sensació que transmet la seva actitud és que, en dur la seva proposta de l'ITS al debat de política general, els vàrem agafar amb el peu canviat, i ara miren com se'n poden sortir", apunta: "Si no, ja estaria aprovada; és la seva proposta i tenen el suport del PSIB". Si fa un any el Govern disposava d'un sondeig intern que apuntava que la saturació era una causa principal de descontentament ciutadà, ara el PP disposa d'enquestes internes segons les quals aquesta preocupació se centra ara en altres problemàtiques, com informen fonts coneixedores a l'ARA Balears. Entre elles hi ha la falta d'habitatge i la immigració, un tema que Vox ha situat a l'agenda i que el PP també vol abanderar.

El Pacte per la sostenibilitat, coix

Les mesures antisaturació anunciades per Prohens varen tensar el sector turístic, especialment l'hoteler, amb qui la presidenta ha topat públicament en diverses ocasions. Pressionada per diversos actors, la cap de l'Executiu va advertir que, abans d'aprovar grans canvis, cercaria el consens a través del Pacte per la sostenibilitat, una plataforma que aviat va quedar coixa perquè tant els partits d'esquerres com les entitats socials i culturals la varen abandonar denunciant que el seu funcionament només representava els interessos dels sectors no econòmics. A més, els debats de l'organisme —que es divideixen en diverses fases— s'han allargat en el temps i ja arriben tard per a la darrera temporada turística abans de les eleccions. "El Pacte va ser ben rebut en un principi, però tot d'una va anar perdent la seva capacitat a hora de dur endavant mesures serioses", lamenta el doctor en Geografia i expert en turistització, Ivan Murray, que fa feina estretament amb el GOB. L'investigador considera que, durant les reunions, "hi havia una direcció política clara que excloïa les propostes més socials". Com a conseqüència d'aquesta sortida d'entitats, "les mesures que surten del Pacte són molt poc ambicioses". "No veurem un increment de l'ITS ni imposts a les empreses de lloguer", augura: "Cal recordar que totes les polítiques que aprova el Govern tenen el suport de Vox". En aquest sentit, l'Executiu es troba en aquest moment en negociacions obertes amb l'extrema dreta per diverses iniciatives, entre les quals hi ha la Llei agrària i la Llei de costes, i la formació s'ha mostrat radicalment contrària a qualsevol pujada d'impostos.

"El Pacte per la sostenibilitat és la fàbrica d'idees de les narratives legitimadores de les polítiques neoliberals", assegura el catedràtic de Geografia de la UIB i investigador en l'àmbit del turisme Macià Blàzquez. "La saturació hi és, encara que pots dir que hi ha un repartiment estacional que fa augmentar la pressió sobre l'hivern", exposa. En paral·lel, Murray també contradiu les dades del Govern que apunten a la desestacionalització. "És cert que creix el turisme fora de temporada, però continua augmentant a l'estiu, per tant, no és un èxit de la lluita contra la saturació, sinó que aquest increment respon a dinàmiques, polítiques i estratègies de desestacionalització que no tenen a veure amb el nombre de turistes", exposa. A més, denuncia que l'Executiu "no ha fet res seriós per afavorir la diversificació econòmica". "La mateixa Llei agrària, que ha d'activar aquest sector que gira entorn de l'agricultura, la ramaderia i la pesca, ha fet un gir i ja no va en la direcció de la diversificació, sinó que desemboca en una potenciació de les dinàmiques immobiliàries i turístiques", exposa.

La FEHM treu pit per l'avançament de la temporada

Tant la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) com la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) expressen satisfacció amb el funcionament del Pacte per la sostenibilitat. Totes dues plataformes, contràries a la pujada de l'ITS, aplaudeixen la desestacionalització del turisme. Amb tot, la FEHM també va advertir al Govern en un comunicat que, en tot cas, la desestacionalització es deu als esforços del sector hoteler, que al llarg de la darrera dècada ha treballat per augmentar la qualitat dels establiments. "Una cosa és la realitat i l'altra el relat polític", assegura una font propera a la federació: "La tendència ja s'havia iniciat l'any passat, però no es deia perquè no convenia".

"L'inici de la temporada s'ha desplaçat de forma estructural cap al primer trimestre de l'any", va apuntar la FEHM en un comunicat: "Març es consolida com el nou mes d'inici de la temporada, desplaçant l'abril com a epicentre tradicional de l'obertura". En aquest sentit, la federació reclama a les institucions que "l'oferta complementària activi l'operativa des de l'inici d'any, sense esperar a la temporada alta" (per exemple, l'obertura de visites a monuments). També llança un advertiment: l'increment de turistes es canalitza també fora dels hotels. "L'aeroport de Palma va registrar 33,8 milions de passatgers el 2015, un 1,5% més, però les pernoctacions hoteleres amb prou feines varen créixer un 0,9%", remarca en el comunicat.

Al seu torn, la CAEB expressa en atenció a l'ARA Balears el seu "suport" al Pacte per la sostenibilitat i assegura que les bases de l'agenda de transició de les quals es nodreix la segona fase del pla (de debat de propostes polítiques) reflecteix "un ampli consens sobre per on hauria de transcórrer el nostre sistema productiu per ser més sostenible". Aquestes bases responen a diversos objectius: sostenibilitat del sistema turístic, preservació dels recursos naturals, qualitat de vida dels residents, governança i participació ciutadana, i adaptació als reptes globals. Els grups de feina de la plataforma disposen sempre d'un director general del govern, un representant de la CAEB, un de PIMEB, un de CCOO i un d'UGT. No en formen part de cap les entitats que varen sortir del pacte: Fòrum de la societat civil, GOB, EAPN i Federació d'associacions de veïns de Palma, ni tampoc els partits d'esquerres. La CAEB reclama que s'adreci la manca de treballadors en el sector, l'absentisme laboral, la manca d'habitatge i la mobilitat. Pel que fa a la saturació, demana una lluita més decidida contra l'economia submergida i el lloguer turístic il·legal, més ajudes a empreses i més simplificació normativa (l'organització aplaudeix la Llei de simplificació de l'Executiu) i altres mesures per millorar "la productivitat del nostre teixit empresarial". Poques setmanes abans que es reactivi la maquinària turística, els representants del sector reprenen les converses sobre possibles mesures que ja no s'esperen per a 2026.