Posar ordre al lloguer turístic il·legal: el carreró sense sortida de Marcial Rodríguez

PalmaFa mesos que el conseller insular de Turisme, Marcial Rodríguez, es trobava en un carreró sense sortida. Aquest dimarts ha fet efectiva la seva renúncia al càrrec, que serà substituït per Guillem Ginard, posant punt final a gairebé dos anys i mig de mandat marcat per pressió política, social i mediàtica. La decisió no és nova: Rodríguez havia manifestat en diverses ocasions la seva intenció de deixar el càrrec, però no havia pogut fer-ho fins que el PP trobà un substitut que assumís el repte. Però, que ha fet caure el conseller? 

Des del primer dia, Rodríguez havia rebut l’encàrrec polític de posar ordre al lloguer turístic il·legal a Mallorca seguint el model eficaç que el Consell d’Eivissa havia implementat amb èxit. Aquesta voluntat de replicar l’estratègia pitiüsa —considerada un referent a les Illes— es convertí en un dels principals focus de pressió sobre el conseller, que havia de demostrar resultats ràpidament per satisfer tant la ciutadania com la pròpia institució. Tot i això, la complexitat del problema i els obstacles burocràtics van fer que no s’acabés de posar ordre i que moltes mesures quedessin a mig camí. Rodríguez també havia d’assumir expedients pendents de l’anterior legislatura i gestionar les conseqüències de decisions adoptades en mandats previs, fet que complicà encara més la seva gestió.

Rodríguez va aterrar al càrrec de 2023 amb una problemàtica de massificació turística creixent. A més, en el mateix temps el debat social sobre la problemàtica i sobre les conseqüències que se'n deriven com la crisi de l'habitatge i la pressió sobre el territori. Rodríguez va assumir el departament de Turisme del Consell de Mallorca amb dos reptes clars: controlar l'oferta turística il·legal i dibuixar un canvi de model de l'activitat turística. A més d'això, el conseller també havia de fer-se càrrec dels expedients que s'havien deixat a l'aire en l'anterior legislatura i també havia de fer front a les problemàtiques derivades de les decisions que es varen prendre durant els anteriors mandats. 

Més inspeccions

Per complir amb els seus objectius, Rodríguez va augmentar el nombre d'inspeccions contra el lloguer turístic il·legal. El 2023 la institució insular va fer 965 actuacions mentre que durant la campanya d'estiu del 2024 – que va durar del 15 de juny al 15 de novembre– en va realitzar 2.554, de les quals 1.765 eren inspeccions contra l'oferta irregular. Del 2023 al 2024 Rodríguez també va augmentar el nombre d'actes d'infracció, ja que el 2023 es varen aixecar 222 mentre que el 2024 se'n varen obrir 245. Amb la intenció penalitzar amb més duresa l'oferta de lloguer turístic il·legal, Rodríguez va augmentar l'import de les sancions. Anteriorment les multes anaven des dels 40.000 als 400.000 ( depenent del tipus d'irregularitat) i el conseller va augmentar la xifra mínima fins als 80.000 euros. 

Alhora que Rodríguez augmentava la guàrdia i també el personal del seu departament per lluitar contra l'oferta turística il·legal, les pressions que exercien els hotelers amb l'objectiu d'erradicar aquesta activitat també ho feien. Per la seva banda, fonts de l’oposició i del Consell varen explicar a l’ARA Balears que el conseller insular tenia “un pacte no escrit amb els hotelers” per centrar-se en l’oferta de lloguer turístic il·legal i, d’aquesta manera, no controlar l’overbooking dels hotels. 

Al mateix temps, les crítiques de l'oposició per "l'opacitat" de Rodríguez també incrementaven. De fet, l'oposició de la institució insular ha reclamat diverses compareixences durant els tres anys de mandat per “exigir comptes davant les reiterades absències i la manca d’informació i resultat sobre la seva gestió”, explicaven els socialistes en un comunicat. Tot plegat, s’hi afegien les polèmiques dels agroturismes de Joan Monjo i Jaume Porsell. En aquell moment, Rodríguez estava en el punt de mira de la premsa i de l’oposició que estava pendent de com actuava el conseller, que comparteix partit amb els dos propietaris.

Amb l’objectiu de continuar exercint la seva tasca, Rodríguez va donar “un impuls en forma d’augment de plantilla al departament de Turisme”, segons va dir ell mateix en una roda de premsa l’octubre del 2024. Abans de finals del 2024, el conseller es va comprometre a fer 12 noves incorporacions en el servei d’instrucció de sanció i altres cinc al servei d’ordenació (en total 27). 

El gener de 2025, Rodríguez començava l’any amb una nova polèmica que va fer tremolar els ciments del departament de Turisme. El Sistema Intern d'Informació del Consell de Mallorca va rebre una denúncia anònima acusant el conseller insular de Turisme d'intentar agredir el cap del servei d'inspecció durant una discussió. En la denúncia s’assegurava que no era la primera vegada que el conseller “ tenia una actitud amenaçant” cap als treballadors. Rodríguez va negar els fets i va titllar de la denúncia de “falsa”. "Neg rotundament qualsevol acusació de falta d'ètica, abús de poder o altres accions que s'apartin de la legalitat i la transparència en la meva gestió i la dels meus col·laboradors", va insistir Rodríguez, va insistir en una roda de premsa. Malgrat aquesta justificació, el malestar a l’entorn laboral era present i, fins i tot, hi va haver inspectors que abandonaren el càrrec. 

Tot i això, els focus mediàtics i polítics se centraren una vegada més en el seu càrrec i la seva gestió. Però, la polèmica no passar del gener ja que dia 11, la Comissió del Sistema Intern d'Informació del Consell de Mallorca va arxivar la denúncia. Rodríguez resistia la pressió i anunciava xifres basades en estudis del Consell de Mallorca per justificar la seva gestió. Segons un estudi de la institució municipal que el conseller va presentar a l’agost de 2025, el 40% de l’oferta turística que s'anuncia a les plataformes no està registrada. L'anàlisi també determina que d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions estudiades, 7.978 corresponen a immobles que operen de manera irregular i sumen 42.342 places turístiques. Després de conèixer les xifres, l'Associació d'habitatges turístics de les Balears, Habtur, va posar en dubte a les dades difoses pel Consell de Mallorca. La patronal del lloguer turístic també li reclamava el mateix que l’oposició: transparència. 

En un comunicat, la patronal del lloguer turístic va qualificar les dades com a "qüestionables" i va criticar el “malbaratament” de doblers públics en l'estudi que va llançar aquestes xifres. "Dubtam fermament de la fiabilitat d'aquestes xifres. El Consell admet que ha utilitzat una plataforma privada per detectar i categoritzar immobles, però no ha publicat la metodologia ni els marges d'error", varen indicar.

Per la seva banda, el sector primari també pressionava a Rodríguez perquè, com va avançar l’ARA Balears, fins al juny d’enguany el Consell no havia fet cap inspecció presencial per comprovar si els establiments turístics oferien el 3% del producte local que marca la llei. Tampoc no va obrir cap expedient sancionador i per comprovar el compliment de la normativa només va enviar cartes. 

Caos en l'adjudicació de places

A més del cop de la patronal del lloguer turístic i també del sector primari, el setembre el Consell va fer el primer procés d’adjudicació de places de lloguer turístic–que va donar de baixa en entrar en vigor el decret de contenció turística del govern de Prohens. Per adjudicar les places primava l’ordre de petició. El primer intent va ser fallit, ja que el sistema telmàtic va col·lapsar i no es varen poder registrar les sol·licituds. Per això, l’oposició assenyalava que tot semblava amanyat per adjudicar les places a persones concretes. 

El segon intent també va ser fallit per la mateixa raó i el tercer, que estava previst que començàs el 20 de desembre s’ha ajornat pels reiterats problemess tècnics que hi ha hagut en les convocatòries anteriors. A més, la pròxima convocatòria encara no té data perquè la institució insular encara no l’ha fixada. A aquest caos en l’adjudicació de places s’hi afegeix que el novembre El departament de Turisme del Consell de Mallorca va reconèixer que 52 expedients sancionadors que s'havien iniciat han caducat perquè no els han resolt ni notificat en el termini d'un any.

Tot plegat ha fet vessar el tassó fins a fer renunciar a Rodríguez. L’oposició ha celebrat la renuncia en el ple extraordinari del Consell de Mallorca que s’ha celebrat aquest dimarts.  Per la seva banda, la portaveu del PSIB al Consell de Mallorca, Catalina Cladera ha desitjat que el canvi "sigui per millorar el rumb de l'equip de govern més enllà de fer-se fotos i anar de viatge". Per la seva banda, el portaveu d'El Pi, Antoni Salas ha opinat que el mandat de Rodríguez "ha estat convuls i ple de conflictes amb el personal", per la qual cosa "no ha donat cap resultat ni un". De la mateixa manera, la portaveu de MÉS per Mallorca, Catalina Inès Perelló ha considerat que "no s'ha avançat en cap mesura concreta" a causa de la "no gestió" de Rodríguez. 

Amb tot, Rodríguez posa fi a un any que va començar amb polèmica i a tres anys de mandat molt inestables en un departament difícil de gestionar.