“Sense el Tractat d’Utrecht, ningú podria emetre sentències contra el català”

CiutadellaFa 313 anys del Tractat d’Utrecht, un acord internacional que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca encara retreu a la Gran Bretanya i que considera “un problema colonial no resolt” amb conseqüències negatives encara avui per a la “nació catalana”, incloses les Balears. Així ho han reivindicat aquest dissabte davant el Consolat del Regne Unit a les Illes Balears en una concentració.

El Tractat d’Utrecht del 1713, expliquen els sobiranistes, va fer que la Gran Bretanya “abandonàs durant la guerra de Successió la nació catalana sencera en favor de la França borbònica de Lluís XIV”. De la guerra els anglesos van obtenir Acàdia, Terranova i la badia de Hudson i arrabassaren a l’Espanya borbònica de Felip V Milà, Nàpols, Sardenya i l’illa de Menorca, a més de Gibraltar i “sucosos beneficis comercials com la cessió del tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica”.

Segons l’Assemblea, l’acord promogut pels tories, el partit conservador britànic, suposà una “traïció dels anglesos”, ja que van incomplir el Tractat de Gènova signat vuit anys abans. Els efectes –remarca– van ser “terribles per a la nació catalana sencera”, sotmesa des de llavors al Regne d’Espanya. És el cas de la “devastació” de Barcelona, l’ocupació militar de Mallorca, Eivissa i Formentera del 1715, la repressió massiva amb execucions i esquarteraments, la confiscació de béns, la presó, l’exili, els desterraments, la promulgació dels Decrets de Nova Planta de 1716, l’extermini de l’ordenament constitucional català, la destrucció de les institucions catalanes i el saqueig dels recursos naturals. A parer seu, “aquesta traïció marcà també l’inici del colonialisme espanyol que avui dura; l’inici de l’espoli fiscal, de l’arribada de funcionaris, jutges i militars forasters, i del genocidi contra la llengua i la cultura catalanes”.

Protesta al consolat del Regne Unit

Per tal de deixar-ho palès, s’ha convocat una concentració de protesta davant l’oficina consular del Regne Unit a Palma. El text que es llegirà es farà arribar també al consolat del Regne Unit a les Balears i es demanarà poder lliurar en persona un “manifest de greuges” a l’actual govern britànic.

L’entitat vol retreure les paraules de Winston Churchill el 1929, quan admeté que “els catalans, convidats a la guerra pels aliats i, sobretot, per Anglaterra, foren venuts miserablement amb frases diplomàtiques a la venjança d’Espanya”. “Encara ara és una pàgina negra de la nostra història”, afegeix.

El president de l’Assemblea Sobiranista, Jaume Sastre, cerca amb aquesta acció “transmetre al cònsol britànic que Anglaterra està en deute amb nosaltres i que ha de reparar el desastre de fa 313 anys, perquè encara avui dia patim la venjança del règim espanyol”. Sastre, cara visible del moviment, conclou que “la venjança i el genocidi per part del colonialisme espanyol i francès en forma d’espolis fiscals i amb sentències criminals per part de la justícia espanyola i francesa contra la nostra llengua, la catalana, continua més viva que mai”. “Sense el Tractat, cap jutge espanyol podria emetre ara sentències contra el català”, afegeix.

“El que volem deixar clar –remarca Sastre– és que no som un problema intern d’Espanya, ni tan sols d’Europa, sinó mundial. Vam perdre la nostra independència quan, amb el Tractat, ens van reduir a ser una colònia, i és un greuge que encara no s’ha resolt”.

El professor de llengua i literatura creu que “és una vergonya que cap eurodiputat català hagi tret el tema ni hagi aprofitat per denunciar al seu parlament que hi ha un problema colonial sense resoldre que ens afecta a tots: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià”. Un fenomen provocat pel Tractat d’Utrecht que “també afecta Còrsega, Escòcia i altres nacions sense estat. No és una qüestió d’autonomia o de regionalisme, sinó la conseqüència directa d’un conflicte mundial”.

L’excepció de Menorca

Qui en quedà al marge va ser Menorca, que, en passar a mans britàniques, va experimentar un “colonialisme indirecte”. “Els anglesos mantingueren les elits indígenes i no prohibiren ni la llengua ni la cultura pròpies. L’única font de conflicte va ser la religió, contraposada a la catòlica que hi havia a l’illa”, assenyala.

Això va fer florir la literatura en català a l’illa, de la mà de Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona, amb obres com Lucrècia. “Els menorquins il·lustrats evitaren la inquisició i tingueren accés a les obres més avançades d’Europa”, almenys fins que Espanya recuperà Menorca i hi instaurà el Decret de Nova Planta.

L’interès dels anglesos per Menorca era sobretot militar, per disposar d’una base naval al port de Maó, al bell mig de la Mediterrània occidental. Per aquest motiu, hi traslladaren la capital, des de Ciutadella, i hi mantingueren totes les institucions i lleis pròpies. Aquest colonialisme britànic –respectuós amb el que era propi– fa que “l’etapa històrica no es recordi ara amb hostilitat a l’illa, sinó més aviat al contrari”. De fet, crearen el camí d’en Kane –la primera carretera de l’època entre Maó i Ciutadella, fundaren Es Castell (Georgetown), introduïren el gin (essencial per a les actuals festes amb cavalls de Menorca) i “els menorquins se senten orgullosos dels anglicismes que omplen el seu vocabulari”. Fins i tot, mantenen la tradició anglesa del dia d’enganar, l’1 d’abril, diferent del que és comú a la resta de l’Estat.

En aquest sentit, Sastre troba “curiós” que Menorca sigui, tres segles després, el territori insular de les Balears on la comunitat anglesa és menys nombrosa, amb poc més de 2.000 residents, enfront dels 3.000 d’Eivissa i els 16.000 de Mallorca.

“Herois” Picornell Gomila i Farragut

Un dels reptes de l’Assemblea és “internacionalitzar tots els moviments d’independència”. Amb aquest objectiu acaba de retre homenatge a Joan Picornell Gomila (1759-1825), el mallorquí que impulsà la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica, i en prepara un altre a Menorca.

Amb motiu del 250è aniversari de la independència dels Estats Units, es farà un acte de reconeixement al menorquí Jordi Farragut, heroi de la independència nord-americana “contra els britànics” i pare de David Glasgow Farragut, el primer almirall de la història naval dels Estats Units.