Manacor critica un canvi en la manera de triar escola que ningú no havia demanat

ManacorL’Ajuntament i els equips directius dels col·legis públics i concertats de Manacor varen quedar fora de joc quan la Conselleria d’Educació els va fer saber que el municipi, fins ara dividit en quatre zones d’escolarització (Manacor, Portocristo, Son Macià i l’Illot), passava a ser zona única, com passa a la resta de termes de Mallorca tret de quatre: Calvià, Andratx, Selva i Santa Margalida.

“El problema és que algú de la Conselleria s’ha posat a fer números des d’un despatx de Palma, sense tenir en compte la realitat del nostre municipi”, explica el regidor local d’Educació, Ferran Montero (MÉS-Esquerra). Una realitat vigent i exitosa des del 2015, quan la comunitat educativa manacorina va decidir crear uns criteris clars, a fi de repartir equitativament l’alumnat per evitar desequilibris socials i econòmics concentrats en determinats centres.

La Conselleria ha dit que no es farà enrere i que aplicarà la zona única d’escolarització des del curs que ve; cosa que, bàsicament, significa que una família de Portocristo, per exemple, podrà apuntar els fills a una escola de Manacor ciutat o del llogaret de Son Macià, sense que hi influeixin criteris d’empadronament o si els pares fan feina a poca distància o no.

“No hi ha hagut un diàleg previ ni amb la comunitat educativa ni amb l’Ajuntament”, es queixa Montero, “ni tan sols els equips directius sabien les intencions de canviar el sistema de zonificació, que permetia que els alumnes poguessin anar a escola al seu propi poble. En aquest cas, amb la zona única, el que feim és ampliar totes les distàncies, que, a Manacor, no són curtes. Passam pena que els infants de l’Illot i Portocristo no puguin tenir garantit anar a escola allà on viuen”.

La directora de l’escola d’Infantil i Primària Sa Torre, Maria Esperança Nicolau, sosté que “el fet de passar a ser zona única és clar que romprà l'equilibri que, avui dia, hem aconseguit”, i critica que “no prioritzar la proximitat i el repartiment equilibrat farà que els diferents centres de tot el municipi no puguem vetllar perquè cada aula tingui el mateix sociograma i que es puguin tornar a formar escoles 'gueto' com ja va passar a Sa Torre en el seu moment, amb les greus conseqüències que això va suposar i ja coneixem”.

“Així, l'experiència no haurà servit i ens tornarem a equivocar. Els interessos són uns altres. La solució implica que la Conselleria ens escolti, que escolti les escoles i l'Ajuntament”, afegeix. “Ja que no va comptar amb nosaltres en el seu moment, ara, que reculi i que respecti l'excepcionalitat del cas de Manacor de la mateixa manera que l'ha respectat en altres municipis que podran continuar escolaritzant per zones”.

El regidor Montero insisteix a posar el focus en totes aquelles famílies “que per qüestions laborals, de conciliació familiar o de transport, no es podran permetre dur els infants a una escola que no sigui del seu poble”. “La Conselleria el que ha fet és agafar xifres, sense saber exactament quina és la realitat del nostre municipi, un municipi molt extens, amb diversos nuclis de població. Com si fos Inca, per exemple, que només té un nucli”. “Per tant, hem de garantir que els infants puguin anar a escola al seu propi nucli o al més proper d’allà on viuen”.

Front comú

Manacor ha obert un front institucional, educatiu i, fins i tot, legal contra la implantació de la zona única d’escolarització impulsada pel Govern. El rebuig és ampli i transversal: el ple de l’Ajuntament, els equips directius dels centres i bona part de la comunitat educativa coincideixen a alertar dels riscos d’una mesura que, segons denuncien, pot trencar un model consolidat basat en l’equitat, la proximitat i la cohesió social.

El ple municipal del mes de març passat va aprovar una moció presentada pels grups MÉS-Esquerra, el PSIB-PSOE i AIPC-SyS en què es rebutjava frontalment la nova zonificació única. La proposta insisteix en la necessitat de mantenir el sistema actual, vigent des del 2015 i reconegut com una bona pràctica educativa a les Illes Balears.

El sistema actual ha facilitat una distribució equilibrada de l’alumnat, tot evitant la concentració de perfils vulnerables en determinats centres i fomentant escoles més diverses. “A més, ha reforçat el vincle entre escola i territori, especialment en un municipi amb una realitat geogràfica complexa i nuclis amb identitat pròpia”, explica el Consistori.

“Quan ens ho digueren ja estava tot fet”, recorda Cati Cabrer, directora de l’escola d’Educació Infantil Sa Graduada. “El repartiment equitatiu del 2015 fins ara ha anat bé i ha ajudat a repartir millor les necessitats de les escoles públiques i concertades del municipi. Per això es fa tan estrany aquest canvi”. Mentrestant sosté que “d'aquí a un any tal vegada encara no es veurà, però aquest model acabarà afectant negativament”. “Tampoc entenc que la Conselleria d’Educació sàpiga ja si sobren places abans del procés d’escolarització de maig…”.

Segons les dades que maneja el Govern, actualment hi ha 26 places vacants a 4t d’Educació Infantil. “Hi ha places vacants a tots els centres menys al CEIP Simó Ballester. Hi ha prou places i prou oferta per tal que els pares puguin tenir llibertat a l’hora de triar centre i, d'acord amb les dades i segons els tècnics de la Conselleria, s’ha considerat oportú posar Manacor com a zona única”, expliquen fonts de Palma.

“Ens diran: 'Veis que tothom ha acabat entrant on volia?'. De vegades, alguna escola es posa de moda… ara potser pares de Portocristo que ni tan sols facin feina a Manacor també podran triar un col·legi manacorí si ho volen… no té gaire sentit. Ara, la metodologia d’una escola, els serveis que ofereixi, les activitats complementàries i els preus que tingui marcaran diferències”, continua Cabrer.

Entre els principals riscos assenyalats pel Consistori i la comunitat educativa manacorina hi ha l’increment de la segregació escolar, “ja que determinades famílies podrien concentrar-se en centres concrets. També es preveu un augment dels desplaçaments, amb més dependència del vehicle privat, més trànsit i més dificultats per a les famílies”. A això s’afegeix la incertesa sobre el transport escolar i la possible descoordinació amb serveis municipals que també funcionen per zones, com els Serveis Socials i els programes de suport educatiu.

Manca de diàleg i mesures

Un dels punts que ha generat més consens en la crítica és la manera com s’ha impulsat la mesura. De fet, els centres educatius varen rebre la informació una vegada la decisió ja estava presa. Aquesta situació va quedar palesa en una reunió que va tenir lloc recentment a Manacor amb els equips directius dels centres d’Educació Infantil i Primària, en què es va evidenciar una preocupació “profunda i compartida”, la qual després el batle Miquel Oliver i una representació municipal varen manifestar a Ciutat al conseller Antoni Vera, amb escàs èxit.

Davant aquest escenari, l’Ajuntament ha decidit anar més enllà del posicionament polític i emprendre accions legals. El ple extraordinari de la setmana passada va aprovar formular un requisit previ a la Conselleria perquè no s’apliqui la nova zonificació i es mantingui el sistema actual. Aquest pas, basat en la legislació contenciosa administrativa, és el primer abans d’un possible recurs d’alçada si la petició no prospera, abans del mes de maig, moment en què s’obre el procés d’escolarització.