Zona única escolar: igualtat aparent, desigualtat real

PalmaLa zona única escolar, que s'implantarà a la majoria dels municipis de les Balears, farà que tots els alumnes tinguin la mateixa puntuació per proximitat del domicili al centre. Sobre el paper, la mesura promet igualtat; a la pràctica, però, pot reforçar les desigualtats. Fins a 5,5 punts obtindran tots aquells que acreditin més de dos anys d’empadronament a la zona en qüestió. Això situa en desavantatge els centenars de nouvinguts que arriben cada any i que –almanco per aquest criteri– queden enrere.

La Conselleria d'Educació aplicarà la zona única a partir del curs 2026-2027 a tots els municipis de Mallorca, excepte Selva, Calvià, Santa Margalida i Andratx; als de Menorca (Maó sí que mantindrà una zona separada per Sant Climent) i a Formentera. Les localitats d’Eivissa mantindran àrees diverses, almenys aquest curs.

La mesura no agrada ni als centres ni a moltes famílies, però el Govern la defensa amb fermesa en nom de la denominada “lliure elecció de centre”. “És democratitzar l’educació”, en paraules del conseller d’Educació, Antoni Vera. Però aquesta llibertat és més formal que real quan les condicions de partida no són les mateixes. De fet, una idea cada vegada més estesa dins la comunitat educativa és que la zona única, combinada amb el punt d’antic alumne, tendeix a beneficiar majoritàriament l’escola concertada, la qual històricament ha acumulat més capital social i xarxes de continuïtat familiar.

Pel que fa a la resta, es mantenen els criteris habituals d’admissió, com ara tenir germans matriculats al centre, el nivell de renda i la condició de família nombrosa o monoparental, entre d’altres. Ara bé, en la majoria dels casos es tracta de criteris que no afecten el conjunt de les famílies. No passa el mateix amb la proximitat del domicili, un factor clau en el còmput final i que, amb la nova zonificació, perd el sentit original d'afavorir l'escolarització de proximitat.

Un exemple clar és Palma. Durant l’etapa del pacte d’esquerres, la ciutat es dividia en vuit zones. Els alumnes que sol·licitaven plaça en un centre de la seva àrea podien obtenir fins a 5,5 punts per viure-hi a prop. En canvi, si residien en una zona contigua, la puntuació màxima es reduïa a un màxim de 2,75 punts. Amb la implantació de la zona única, aquesta diferència desapareix: la majoria d’alumnes de Palma poden arribar als 5,5 punts per optar a qualsevol centre del municipi, mentre que les zones limítrofes passen a ser dels municipis que envolten la ciutat. El principi de proximitat es dilueix i es transforma en un mecanisme que, més que ordenar, amplia la competència entre centres.

Una dinàmica similar s’aplica a la proximitat del lloc de feina dels progenitors. En aquest cas, també es poden obtenir fins a 5,5 punts si el centre es troba dins la zona d’influència, i fins a 2,75 punts si és en una àrea limítrofa. En cap cas, però, no es poden acumular les puntuacions corresponents al domicili i al lloc de feina, de manera que les famílies han d’escollir quin criteri els és més favorable. Aquesta elecció, aparentment neutra, afavoreix els perfils amb més informació i capacitat d’estratègia.

Alumnes desplaçats

El funcionament del sistema s’entén millor amb un cas concret, en un centre amb més demanda que places. Una família viu a Son Rapinya des de fa cinc anys, és de classe mitjana i els progenitors fan feina a Santa Maria. No reben cap punt addicional per altres criteris. Una altra família, amb una situació socioeconòmica similar, viu al Molinar. Totes dues volen matricular els seus fills a Monti-sion (Son Rapinya) i, gràcies a la zona única, obtenen exactament la mateixa puntuació per proximitat del domicili: 5,5 punts.

La igualtat aparent es trenca en un altre criteri. La família del Molinar té dret al punt d’antic alumne, ja que la mare va estudiar en aquest mateix centre concertat. Aquest factor decanta la balança. Així, l’alumne que acabarà obtenint plaça no és el que viu més a prop, sinó el que disposa de l'avantatge addicional. El mecanisme, lluny de ser anecdòtic, consolida dinàmiques de reproducció social: les famílies que ja eren dins determinats circuits educatius tenen més facilitats per continuar-hi, mentre que les que en queden fora tenen més dificultats per accedir-hi.

El criteri de fill d'antic alumne és voluntari per als centres i l'han incorporat més del 80% de les escoles concertades de les Balears, especialment a Mallorca. L’han adoptat tant la majoria dels centres catòlics com les cooperatives. També és present en una part de l’escola pública, però amb una incidència molt inferior a la de la concertada. Això reforça la percepció que el sistema, sota una aparença d’obertura, pot segmentar encara més l’alumnat segons l’origen social i les trajectòries familiars.

Rebuig transversal

Tant la zona única com el punt d’antic alumne han rebut el rebuig del Consell Escolar de les Illes Balears, el màxim òrgan consultiu en matèria educativa. Contundent va ser també la resposta del Consell Escolar de Mallorca, que va tombar l’informe ordinari elaborat per una ponent i en va aprovar un d’alternatiu en què es rebutjava frontalment la zona única. Un dels punts centrals d’aquest rebuig és la possible vulneració de l’article 84 de la Llei orgànica 2/2006 d’educació, que estableix el criteri de proximitat com a prioritari en els processos d’admissió quan hi ha més sol·licituds que places disponibles. El Consell recorda que les zones escolars no limiten el dret a triar centre, sinó que garanteixen que qualsevol alumne pugui accedir a una escola propera al seu domicili.

També s’hi han oposat les federacions de famílies i municipis com Manacor, que emprendrà mesures legals per revertir la zonificació escolar. Tot plegat en un municipi en què fa anys que funciona un sistema de redistribució de l’alumnat vulnerable entre tots els centres, un model que ha permès contenir la segregació i evitar tant les escoles 'gueto' com les escoles elitistes.

En aquest context, la implantació de la zona única no només reobre el debat sobre la llibertat d’elecció, sinó que planteja una qüestió de fons: fins a quin punt un sistema educatiu pot considerar-se equitatiu si les regles del joc, tot i ser iguals en aparença, acaben beneficiant de manera sistemàtica els que parteixen en millor posició.