Acampallengua: cap als 30 anys d’història

PalmaPer a Joves de Mallorca per la Llengua el 2026 és un any històric. Per primera vegada en un mateix any se celebraran els dos grans esdeveniments de l’entitat: l’Acampallengua i el Correllengua. El Correllengua serà en un nou format, al qual s’afegeix el llinatge d’’Agermanat’ i que recorrerà de nord a sud els Països Catalans entre el 19 d’abril i el 5 de maig.

L’Acampallengua va néixer el 1997, tres anys després de la fundació de Joves, en un context d’èxit de les primeres edicions del Correllengua. L’organització cercava una demostració de força més centrada en la gent jove, que fos diferent. Així neix el primer Acampallengua, a Inca.

El projecte va néixer en una època en què els grans festivals amb acampada estaven molt de moda. Si bé l’Acampallengua hi introdueix un factor diferencial: mentre que aquests festivals es feien sempre al mateix lloc, l’Acampallengua seria rotatori pels pobles de Mallorca i situaria l’acampada a prop del nucli urbà, amb l’objectiu d’interrelacionar-se al màxim amb el municipi.

L’Acampallengua és el concert i la zona d’acampada, però sobretot les activitats. Han evolucionat amb el temps, però els tornejos esportius, la ballada, la glosada, la cultura popular i els debats importants per la nostra terra hi continuen des del primer dia. Tant a Felanitx com a Manacor, el cap de setmana voreja les 30 activitats, moltes organitzades per entitats locals. Aquests espais donen sentit al lema ‘Més que un festival’.

L’edició actual, de Manacor, és la quinzena, amb el precedent d’una edició més reduïda a Ferreries el 2010. La darrera vegada que es va celebrar a Manacor va ser el 2012, en una edició marcada per la polèmica: el batle Antoni Pastor hi va pronunciar un discurs que pràcticament declarava la guerra a Bauzá. Aquell episodi esdevindria una fita de la política illenca i una passa cap al naixement d’El Pi. Aquella edició també va ser la darrera durant uns anys, fins a la recuperació el 2023 amb el concert d’Antònia Font a sa Pobla.

Hi ha edicions que destaquen per les històries que expliquen els que en formaven part. Tomeu Martí recorda especialment la de Binissalem del 2002. “Va ser impossible muntar l’escenari o fer proves de so, i la zona d’acampada, sense muntar, estava inundada”, explica. Després d’un gran esforç dels voluntaris –amb fang, camions encallats i hores de feina–, l’esdeveniment s’hi va poder dur a terme amb normalitat.

També ha quedat en la memòria el lema ‘Acampes a Campos’ del 2011, envoltat d’una història que ha esdevingut gairebé llegendària. Segons el relat, un individu va entrar el vespre a la zona d’acampada amb una motoserra, fet que va generar moments de tensió i desconcert entre els assistents. Amb els anys, la història s’ha anat deformant: alguns asseguren que la motoserra no tenia cadena, altres que tot plegat s’ha exagerat, i també n’hi ha que directament no s’ho creuen. Sigui com sigui, l’episodi ha quedat com un dels mites més comentats de l’Acampallengua.

La xarxa de voluntaris, formada per més de 300 persones d’arreu de Mallorca, és clau per entendre l’esdeveniment. Tot s’organitza gràcies al seu temps i compromís, amb la voluntat d’avançar en la normalització lingüística i construir una Mallorca millor. L’Acampallengua és un concert i un festival, però sobretot és allò que el transcendeix: les activitats, la cultura popular, el debat col·lectiu i el sentiment que la col·lectivitat torna a tenir força.